'Treballo pensant que generaré la confiança suficient per governar sense hipoteques'

Pia Bosch Candidata del PSC a l'alcaldia de Girona

A la celebració de la darrera Tribuna Oberta on vostè n'era la ponent va explicar els quatre principals eixos a nivell programàtic i he observat que en tots ells hi juga un paper important l'economia. És potser el que toca ara?

Sí. No seria lògic que en aquest moment el nostre programa no tingués l'economia com una prioritat absoluta. És una prioritat perquè el que està fent patir més la ciutadania de Girona és l'atur i les dificultats de mantenir el ritme de creixement que estàvem habituats la darrera dècada. Si m'ho deixes resumir amb una frase et diria que nosaltres serem "la Girona contra la crisi, del rellançament".

Una de les propostes que més interès va despertar a la xarxa va ser el presentar una candidatura perquè Girona esdevingui Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Creu realment que la ciutat té possibilitats de presentar una candidatura guanyadora? No seria millor unificar-la amb d'altres municipis que també tinguin un ampli patrimoni?

Considero que el que hem de fer és posar més en valor el nostre patrimoni perquè vivim en un món en que la competitivitat és global i hem de voler estar en aquesta competència global. La ciutat té tants actius per poder estar molt ben posicionada com a marca dins aquest mercat i crec que li hem de treure tot el màxim partit possible. La candidatura és una manera de fer-ho. Vaig parlar de buscar el reconeixement internacional en el valor del nostre patrimoni i es pot fer amb la candidatura o bé amb d'altres reconeixements internacionals complementaris o alternatius.

En el cas de la UNESCO és contraproduent estendre-ho no va poder progressar perquè era massa extensa i agafava massa àmbits. S'ha de tornar a veure com es fa això i cal elaborar una tasca prèvia que necessita suport i assessorament per veure quines candidatures es poden posicionar millor, però més aviat la darrera vegada que això es va intentar fa uns anys la UNESCO va recomanar que fos un àmbit més reduït. No seria aconsellable per aconseguir el reconeixement ampliar-lo.

Si més no, no fer-lo transfronter com era la proposta que vostè fa referència. A grans trets però, quina és la Girona que voldria?

Vull una Girona oberta al món, que vulgui projectar-se al món i estigui orgullosa del patrimoni llegat pels nostres avantpassats i, al mateix temps, que a més de fer de la cultura i l'educació la seva bandera faci també de la ciència i la innovació la seva aposta de futur. Volem projectar-la com una ciutat creativa i estar dins el món de la economia, innovació i ciència. Una ciutat atractiva i que basa la seva atractivitat en aquests dos pols per generar un espiral d'atracció cap a la ciutat i així garantir que en un futur els nostres joves més preparats i prometedors no se'n vagin perquè pensin que aquí no poden tenir oportunitats. Si marxen perquè volen veure món fantàstic, però si ho fan perquè creuen que aquí no poden tenir oportunitats seria un drama i això en un futur no ens pot passar.

Amb propostes concretes, de quina manera es podrien atraure empreses tecnològiques i innovadores?

Ajuntarem al màxim els esforços que estan fent les diferents agències de promoció econòmica que treballen per promoure la economia a la ciutat, que n'hi han diverses. L'ideal per mi seria poder-les sumar totes en un consorci que proposo anomenar "Giron@ Ciutat Creativa" i si no doncs sumar al màxim els seus esforços perquè els que ara es fan no estan tots sota la mateixa línia. D'altra banda, també una Girona que proposa promoure el turisme a partir de la candidatura de la UNESCO i  a partir de museitzar millor el nostre patrimoni al barri vell, donar a la casa Pastors -actual seu de l'audiència provincial, l'espai de museització, centre d'acollida del Barri Vell. Aquesta casa juntament amb la Catedral i Sant Feliu procurarem que puguin fer accessibles alguns espais ara tancats, siguin la icona de la nostra oferta turística.

D'altra banda el Parc Científic és el buc insígnia de la nostra aposta per les empreses innovadores i tecnològiques però no només hi ha d'haver una acció sistemàtica que aglutini tot allò que ja es fa i ho potencií. Tot això intentarem que tothom ho vegi així de clar a partir d'un nou pla estratègic que he anomenat "El pacte per Girona". Només de començar a governar si ens fan confiança el primer que faré serà convocar a totes les forces vives de la ciutat perquè participin d'aquest nou pla estratègic del segle XXI que ens ajudi a fixar aquests objectius comuns i claus per sortir de la crisi.


A Girona portem 32 anys de govern socialista i alguns diuen que és hora de canviar, que cal renovar els colors al consistori i pensen que ho té tot perdut.

Crec que la gent de Girona al final es molestarà amb tanta reiteració d'això perquè són 32 anys de democràcia amb lo qual vol dir que cada quatre anys han set els ciutadans que han pres la seva decisió. Per tant, al final potser serà una mica de falta de respecte repetir això. Si hem governat durant tot aquest temps és perquè la gent ho ha volgut, cada quatre anys s'ha presentat tothom qui ha volgut a les eleccions i la gent ha triat cada vegada pensant amb el que era el millor pel futur de Girona, perquè les persones voten mirant cap el futur, no en clau de passat, que no s'equivoqui ningú. Aquesta vegada espero que la gent farà el mateix. Votaran en funció de les diverses candidatures, qui les integra, la seva solvència, experiència i capacitat de gestió política tenen juntament amb el programa. El que la gent sempre vol és un millor futur per ells i la seva família. Considero que fer una campanya basada en només anar repetint coses que fan referència al passat no és el que interessa a la gent de Girona. El que faran, com han fet sempre, triar entre els diversos projectes tant pel que diuen com pels currículums de les persones que integren les candidatures com per la seva vàlua política el que més adient considerin per la ciutat. D'altra banda dir que en aquests darreres 32 anys han passat 50 persones, dels quals una bona part han estat independents, per tant, una mica de respecte per ells i les decisions que han pres els ciutadans cada quatre anys.

No s'ha de mirar al passat però suposo que la seva manera d'enfocar un proper pla de mandat si resulta alcaldessa serà donar continuïtat a tots els projectes ja iniciats en anteriors etapes. O per contra té pensat trencar amb la manera de fer fins ara?

La llista que presentem és renovada del tot. Queden dues persones de les 31 que la integren que repeteixen. Treballem des de fa molts anys, molts més de 32 anys, recollint l'herència de persones que han lluitat per una societat millor i els seus principis juntament amb els que nosaltres creiem són els que necessitem tirar endavant sense deixar ningú enrere. La voluntat és de fer una ciutat bona per a tothom, que tots els nens i nenes tinguin les mateixes oportunitats indiferentment de quin barri hagin nascut, això, és una constant i en això ens mantenim fidels. Els nous temps plantegen nous reptes i els hi volem donar noves respostes basats en els principis de sempre, però renovades pel que fa a les propostes concretes i les persones que les han de tirar endavant.

La formula socialista a Girona doncs no és que estigui esgotada, es reinventa.

Sí. El socialisme és la força dels nous començaments i això ja es deia a principis del segle passat i avui es manté. M'agrada molt una frase de Narcís Jordi Aragó del llibre "Teoria i pràctica de Girona" que diu que una ciutat és immortal en funció de la seva capacitat de regenerar-se en una contínua germinació. Jo agafo aquest lema.

Un d'aquests punts de regeneració passaria per poder canviar la relació entre Ajuntament i ciutadà? Algunes de les queixes que darrerament s'han sentit deien que el consistori no feia cas dels gironins, sobretot en aquesta darrera etapa.

No vull parlar de passat, parlo de futur. Un dels quatre eixos de la meva campanya és el de millorar la forma de governar amb un govern més eficient, proper i capaç d'interactuar amb el ciutadà de manera immediata. La meva voluntat és encara fer-ho millor en aquest sentit i estar més a prop de les necessitats de la gent, donant resposta més ràpidament. Donar noves eines a la participació, obrir-la a més gent perquè considero que hem de interactuar amb associacions i la ciutadania en general, aprofitant les noves tecnologies per incrementar la comunicació. Per demostrar que així ho penso ho he aplicat al llarg de la precampanya i em sembla que porto un centenar de reunions, perquè a més de trobar-nos amb associacions també hem obert la possibilitat de reunir-nos amb ciutadans que no estan enquadrats amb cap entitat i ho vull fer i seguir fent com fins ara.

Un dels barris, o si més no la seva associació de veïns, més crítics amb l'actual govern és el de Sant Narcís. Han reivindicat àmpliament la desaparició de la zona blava d'aparcament. Peticions com aquestes les atendreu?

No crec que el gran tema de Sant Narcís sigui la zona blava. Considero que l'associació de veïns és molt important com també ho és la gent que no hi està a dintre. A més de reunir-me amb l'associació també em reuneixo amb d'altres persones del barri que no estan en cap entitat i la gent ens parla de moltes més qüestions més enllà de la zona blava. Penso que deu ser important si preocupa a l'associació, però no és el tema que més m'insisteix la gent amb qui m'he trobat.

Hi ha algun punt de coincidència entre les reivindicacions que fan els diversos barris de Girona?

Hi ha temes diverses. Un de genèric és el de la qualitat urbana. La gent demana que tinguem molta cura amb el detall dels barris i aquest serà un element important de la nostra proposta i projecte; cuidar més que grans obres, tenir cura del detall i els racons de la ciutat. Farem accions concretes perquè així sigui. També el tema de la neteja, que millorarà moltíssim de forma immediata. Finalment temes relacionats amb la participació; obrir-la més a tothom, més enllà de les associacions i per tant aquest pas més posarem una de les quatre potes del nostre programa.

La precampanya podríem considerar que va començar l'endemà del 28 de novembre. Com preveu que serà la campanya?

Deixa'm parlar primer de la precampanya que ja hem iniciat i que serà una mica la pauta a seguir per la resta de la campanya. El meu plantejament de campanya des del 1 de gener ha estat, primer, intentar fer arribar al màxim de ciutadans i ciutadanes el meu missatge però també intentar escoltar al màxim de persones. Des del primer dia m'estic trobant amb persones, entitats, associacions i amb veïns i veïnes per escoltar les seves propostes. A més de fer això he fet un cicle d'actes públics que els he dit els diàlegs per Girona al voltant dels temes que considero prioritaris per Girona, rebent el suport de grans alcaldes i expertes que considero clau pel nostre futur que han vingut a la ciutat a dir que aquest projecte que planteja la candidatura té futur i volem aportar la nostra experiència i coneixement al voltant d'aquest tema.

El primer debat va ser sobre educació i cultura (…). El segon va tractar sobre nova economia, recerca i innovació (…), allà vam parlar com Girona, que ja té empreses molt innovadores i punteres en el sector Bio-tech, cal seguir en aquest sentit. Hem de fer una aposta per exigir a la Generalitat perquè recuperi i torni a donar empenta al nou Trueta. Aquest és l'hospital del segle XXI que la ciutat necessita, i tota la demarcació que alhora és la que menys inversió en salut rep per part de la Generalitat i és a més una aposta per un sector de futur. El campus universitari, que es planteja transfronterer, juntament amb les empreses Bio-Tech que ja tenen seu al Parc i el nou hospital Trueta són un altre dels pols de desenvolupament de la ciutat i no podem renunciar-hi. El tercer diàleg va tractar sobre la concertació com element clau pel desenvolupament d'un territori. Tenim previst un nou diàleg pel 29 d'abril sobre l'aeroport de Girona i el seu futur. Aquest és un altre element molt important pel desenvolupament de la ciutat ja que el consum intern mantindrà l'atonia actual  i l'economia de Girona creixerà si aconseguim exportar. Una manera de fer-ho és amb el turisme i la pitjor notícia d'aquest any des de que hi ha el nou govern de la Generalitat és la no ratificació del preacord amb Ryanair. Volem que es ratifiqui. Girona ja ha perdut molts llocs de treball per culpa d'això. Volem parlar de l'aeroport i pensem que l'Ajuntament de Girona ha de ser en aquest ens que estigui treballant per generar noves rutes a l'aeroport però al mateix temps volem que no es perdin oportunitats de present. Però al mateix temps volem que no es perdin oportunitats de present perquè no és moment perquè l'aeroport faci la baixada de passatgers que ha fet només degut a la mala negociació feta per la Generalitat. En això serem bel·ligerants perquè s'han perdut llocs de treball a la ciutat i no ens ho podem permetre. No només hem de generar nous llocs de treball i oportunitats econòmiques, també hem de conservar el que ja tenim i funciona, mirar de no espatllar-ho.

Fem una mica política ficció si li sembla i ens transportem al 23 de maig. Qui creu dels partits que hi ha que la podria ajudar més alhora d'assolir pactes per portar a terme el vostre programa?

M'agrada que parlis de programa perquè lo important és treballar per Girona i lo primer és la ciutat. Treballo pensant que puc arribar generar la confiança suficient a la ciutadania de Girona com per arribar a governar sense hipoteques. Aquesta és la meva idea i així serà fins el 23 de maig. També he dit que no em tanco a cap pacte i en cas de fer-ho serà primer pensant en Girona i per poder fer el màxim de decisions beneficioses per la ciutat. Qualsevol altre força política que estigui més pendent del que puguin dir des de Barcelona o qualsevol altre banda a mi no m'hi trobarà. Dit això no em tanco a cap pacte i el que mana és el benefici i el bé de la ciutat i portar el nostre programa.

Qüestionari

Un àpat: M'agrada molt el verd, sobretot en aquesta època, per tant una amanida plena de fruita.
Una beguda: Aigua amb gas.
Un llibre: El futuro y sus enemigos, de Daniel Innerarity
Una pel·lícula: Mi vida sin mi, de Isabel Coixet
Una cita o trobada ideal: Una tarda de primavera amb la meva família.
El dia més feliç de la seva vida: Tres dies; els que van néixer els meus tres fills.
El primer que fa al llevar-se: Fer-me un suc de taronja.
Un hobbie: Pedalar en bicicleta per les vies verdes del voltant de Girona.
Un amulet: Les aliances de la meva àvia i la meva mare.
Un ídol: No en tinc cap.
Un desig: El millor futur possible per Girona per a tots els nens i nenes.