Marc Estarriola.- El sector de la construcció va patir un fort revés després de la crisi immobiliària d'ara fa gairebé deu anys. Una de les empreses més importants de la província pel que fa a materials per a la llar, El Rei de la Rajola, fou una de les que va encaixar el cop. El seu propietari, Toni Ros, explica de quina manera els va afectar i com aquesta, també, va incidir en els clients de més enllà de la frontera. Amb tot, l'empresari també ens desvetlla quines són les claus per aconseguir unes llars més econòmiques i al nostre gust.
Avui en dia ets propietari el Rei de la Rajola amb dues botigues a la província de Girona, una al Maresme, una a la Catalunya Nord. No sempre ha sigut així ni fàcil i t’has trobat amb entrebancs. Què li diries a un jove que té ganes d’iniciar un negoci i es troba amb les típiques dificultats dels inicis?
Que sigui constant. La constància i les ganes de treballar et porten a aconseguir l’objectiu que et marquis a la vida. Nosaltres vam començar aquí fa 23 anys d’una manera molt rudimentària patint la crisi de l’any 1993 i aleshores vaig decidir començar de nou amb un deute de diversos milions de pessetes però amb ganes de treballar. Veient les necessitats de la gent i que els preus eren elevats, vaig muntar un magatzem de rajoles molt senzill on primava vendre molt amb un petit marge. Amb el pas dels anys seguim aquí regirant molts metres quadrats de material i encara amb un marge molt baix permetent que la gent restauri casa seva i visqui millor.
La construcció ha evolucionat a nivell visual de les cases, fent-les més quadrades i modernes, implica això també que alguns materials s’han deixat enrere i n’han entrat de nous?
Sí, hi han molts productes que no és que s’hagin abandonat però si que han baixat en vendes. Actualment han evolucionat els materials i els formats. Abans teníem rajoles grans de 30x30 i ara mateix de 1,20x2,40 que abans era impensable. Quan vam obrir teníem prop de 800 models exposats avui en dia n’hi han en exposició permanent cap a 20.000.
Pel disseny encara dominen les cases clàssiques o tendim més a les modulars?
Cada cop estan entrant les cases modulars per modernitat i preu, ja que és molt fàcil tenir les parets prefabricades reduint costos. Però se segueixen fent clàssiques, meitat i meitat.
A nivells de material una modular és molt més simple. Formigó a la façana i poca cosa més.
Aquí està, les cases abans es feien totxana a totxana, després es revestia en pedra i diversos acabats. La modular al final és un ciment que després li dones un acabat de pintura o embelleixes amb el que vulguis per fora i la casa ja està acabada.
Qui vol fer una casa tradicional li recomanes que escolleix-hi ell els materials o que esculli l’opció de “claus en mà”?
Al segle XXI tothom ha d’escollir el que vol per cada seva i fer-la única. Totes les cases iguals amb l’opció de “claus en mà”… Tots quan comprem un cotxe volem poder triar el color, l’acabat, el GPS,… i amb més motiu una casa on hi passaràs la resta de la teva vida.
També els hi diuen que “claus en mà” no s’escaparà del pressupost marcat.
Si els clients busquen el material pel seu compte els sortirà bastant més econòmic que l’opció de “claus en mà”. Tanmateix poden negociar les dues coses. Nosaltres treballem avui en dia amb molts constructors que fan cases i que compten amb un pressupost per comprar materials deixant al client que ell mateix esculli el que vol.
Des del gremi de promotors el preu de les cases ja s’ha incrementat un 30% pel que fa referència a l’obra nova degut, al seu entendre, per la pressió del turisme.
Que hi ha una inversió estrangera a la província de Girona no és d’estranyar, tothom vol viure aquí. Si venen i compren els hi hem de vendre, és una qüestió de mercat. Si això fa incrementar el preu dels habitatges és un fet que ho patim la resta de veïns però és impossible aturar-ho.
Tems que puguem patir una nova bombolla immobiliària?
No crec que hi arribem. Aleshores va ser un despropòsit del Govern, l’Estat, els bancs més que ningú oferint crèdits desmesurats. Des d’aquí fem molt poca obra nova de pisos al no subministrar l’obra. El nostre propòsit és reformar aquesta obra nova que no es va fer bé durant la bombolla. Ara la gent s’adona que els productes de “claus en mà” no era el que buscaven i els materials a dia d’avui s’esquerden o trenquen amb molta facilitat. El 90% del nostre volum de negoci prové de la reforma.
Us va afectar la crisi de fa deu anys doncs?
Si és clar, com a tothom. Però no de la mateixa manera que altres magatzems. La paraula crisis comporta que la gent agafa por i no reforma res. No només no compra, sinó que tampoc el reforma, sobretot els gironins que en sabem molt d’això.
Parlant de crisi ara no hi ha bombolla però en paraules del president del Gremi d’Hostaleria de Girona, Antoni Escudero, els turistes han deixat de venir per culpa dels CDR, com també els compradors francesos. Tu tens molt client francès, ho has notat?
La crisis no ha estat només a Espanya, també ha tocat a França. El ciutadà francès baixa però de forma mesurada. Tampoc tenen una economia massa àmplia com per llençar diners, cosa que abans sí que feien. Pel que fa a nosaltres seguim venent a clients de la Catalunya Nord sense cap mena de problema i és que un magatzem d’allà ven a preus el doble que els nostres. Si els preus d’El Rei de la Rajola, a sobre, estan per sota d’un 30% que la resta de magatzems catalans, aleshores som un gran pol d’atracció per als francesos. Deu anys enrere deien que fer el carro de la compra a Figueres en comptes de Perpinyà era un 35% més econòmic. Això avui ja no passa.
Teniu previst ampliar el negoci?
Ara per ara la nostra idea és consolidar els magatzems que tenim, cercant nous espais per a nous productes. Hem ampliat la secció de barbacoes i forns, entre d’altres. És cert que hem viscut una lluita ferotge perquè les barbacoes eren molt difícils de torbar amb un preu lògic però ara per fi tenim fabricants amb preus per sota del que s’oferia el 2010 fins arribar a un punt del 25% per sota.