'Anna Pagans té un problema, a Girona hi han expectatives de canvi'

El seu llibre tracta sobre l'estratègia electoral, un dels temes cabdals en política. Considera que l'estratègia que s'utilitza avui en dia és major que en anys anteriors o es manté igual?

L'estratègia sempre és important. Quan parlem d'estratègia parlem del factor més important que hi ha en qualsevol decisió en la qual hi intervé l'home que té en compte un objectiu a aconseguir en un futur. Òbviament les eleccions, les quals se sap la data en que es realitzen i es pot planificar és un factor molt decisiu. L'estratègia no és més que un full de ruta per arribar a aconseguir el teu objectiu. És dir quin camí escolliràs per tal de complir la victòria electoral en aquest cas o l'objectiu que t'has marcat.

Però ha variat la seva importància amb el temps?

No, sempre ha estat igual i sempre és el mateix. Òbviament el que té una estratègia més exitosa, que té en compte els adversaris, el context, la situació històric-electoral,… qui ho ha estudiat o treballat més té moltes més opcions de guanyar les eleccions. El que en canvi no s'ho ha treballat i fa més tàctica, gesticula, gestiona més de 'curta volada' o un dia per l'altre, doncs té més dificultats. Sempre és el factor determinant, el que en campanya sempre diem és que un bon candidat amb una bona estratègia sempre té més èxit. És molt possible que un bon candidat sense estratègia perdi les eleccions i un mal candidat amb estratègia les guanyi. És el factor que diferencia els projectes guanyadors de la resta.

En aquest estat actual de desafecció política quin diria que és l'estat de salut a la demarcació de Girona?

Girona és una mica similar a tot Catalunya i podríem dir similar a tot Europa. No hi ha una diferència molt clara. Hi ha cert desencís amb els polítics, hi ha un distanciament degut a la complexitat de la societat actual, hi influeix el tema de l'Estatut i molts altres factors que hi acaben incidint. Tot això es tradueix amb l'augment de l'abstenció, però no necessàriament és dolent. No crec que hi hagi una crítica amb el fet que hi hagi aquesta abstenció alta, sinó que no hi han projectes que il·lusionin als ciutadans. Aquest és cíclic i segurament d'aquí un temps hi tornarà a haver un projecte, un moviment o algun candidat que il·lusioni i això comportarà un augment de la participació. Hi ha molta gent que no vota i és molt conscient de que no ho fa voluntàriament, per tant no podríem dir que és quelcom negatiu. La gent és conscient que no troba ningú que el representi i pren la opció de no votar. Crec que per això no caldria que entréssim en una autoflagelació  constant.

Considera doncs que aquesta desafecció política actual és precisament motivada per la manca de projectes il·lusionants?

No, ve motivat per un context complicat. Les societats modernes són complicades on tothom té unes necessitats molt més àmplies, on hi han mil problemes o fenòmens que no existien. Estem parlant de societats menys estables on els canvis són molt més ràpids i això provoca que una part de la gent no se senti realitzada i espera en els polítics solucions que són difícils. T'enganyaria si et digués que la política pot resoldre tots els problemes i el fet que el ciutadà tingui expectatives en aquest sentit i després vegin que no poden ser resoltes aleshores és quan es produeix aquest distanciament.

Podria aquest distanciament reduir-se fent del polític una persona més propera al ciutadà mitjançant l'ús de les noves tecnologies?

És una de les maneres. Bàsicament en campanya electoral la proximitat i la transparència és una de les virtuts més valorades en un candidat. El que sempre s'aconsella en aquests casos és que els polítics siguin més propers. En un poble petit, on la comunicació directe té lloc sense inconvenients és fàcil estar al dia i parlar amb tothom. A mesura que el municipi creix has d'utilitzar les eines disponibles per mantenir el contacte amb el ciutadà. Òbviament els mitjans tradicionals  es pot fer però amb les noves tecnologies és molt més fàcil i és una clau importantíssima si la saben utilitzar bé. Si tenen una actitud creïble i responen a les preguntes dels ciutadans, fent servir les eines de forma bidireccional, essent transparent i compartint amb el ciutadà, aleshores és un plus molt important.

Com valoraria l'estratègia política de Santi Vila, alcalde de CiU per Figueres?

La sort de Santi Vila i fet positiu en les darreres eleccions és que va visualitzar el canvi en la seva persona bàsicament per un fet generacional, ja que els altres dos candidats venien d'una generació anterior amb edats superiors als 60 anys. Vila era jove i va saber representar el canvi. El gran dilema és veure si sabrà mantenir-ho i podrà copsar les expectatives.

Anna Pagans, alcaldessa de Girona del PSC per Girona?

Anna Pagans té un problema; el fet que a Girona després de molts anys hi han unes expectatives de canvi i té difícil poder-ho representar. L'únic que podria fer és intentar visualitzar la feina feta i unir la seva persona a un model d'èxit que és el cas de la ciutat de Girona. Però sí que és cert que hi ha una remor de fons que Pagans hauria de saber interpretar i en aquest sentit ha de visualitzar-ho a través de la gestió i el model. És a dir, ha de saber atribuir-se obres dels darrers vint i tants anys de govern socialista i lligar-ho a l'èxit de Girona. Això és difícil i crec que és el que haurà de fer, així com els altres candidats intentaran atribuir-se el canvi.

José Montilla, president de la Generalitat?

L'estratègia de José Montilla és molt simple i de fet l'està fent bé. El que no saps mai és com acabarà. El president el que intenta és presentar l'obra de govern i les polítiques socials que representen els seus dos pilars. La presidencialitat, en aquest cas la figura que ell representa de president de la Generalitat i intentar vincular-ho molt a una obra de govern juntament amb el lema de 'fets, no paraules' que mostra rigor, seriositat i tenacitat. Montilla el que també utilitza és una estratègia defensiva, no anirà a conquerir terreny rival sinó mantenir el seu electorat atribuint-se tota l'obra de govern en positiu del tripartit, sobretot pel que fa a polítiques socials, infraestructures i lligar-ho a la seva persona.

José Luis Rodríguez Zapatero?

Bé, Zapatero no pot fer gaire res més. L'únic que pot intentar fer és allargar la legislatura, realitzar tots els canvis possibles que s'hagin de fer pel context econòmic que li toca, patir un desgast important i esperar que quan arribin les eleccions de 2012 comenci una mica la remuntada econòmica. No té gaire més marge d'actuació perquè ara li toca fer totes les reformes que hauria d'haver fet abans.

Finalment, Mariano Rajoy?

Mariano Rajoy està fent una estratègia horrible. S'ha equivocat d'estratègia des del meu punt de vista perquè el que ha fet és apostar al 'tot o res' que Zapatero no acabaria la legislatura. Rajoy no està construint una alternativa solida. El que hauria de fer és representar més la presidencialitat, intentar recolzar al govern fent el paper d'home d'estat, cap de l'oposició que rema conjuntament amb el president actual per tal de sortir de la crisi. És a dir, algú que està per damunt del bé i el mal que no pensa tant a curt termini o clau electoral sinó que pensa més pel país. Òbviament això li donaria millors resultats però en canvi ha apostat per una estratègia molt a curt termini de desgast fort, però té un problema; si no aconsegueix enfonsar a Zapatero podria ser que a les properes eleccions la situació econòmica no sigui tant dolenta i aleshores ho pot tenir complicat.