'Avui a les festes més 'cool' es punxa funk i soul'

Quin ha estat el plantejament artístic d'aquesta dotzena edició?

El plantejament no canvia massa respecte altres edicions. Sempre intentem que artísticament sigui un variat d'estils derivats del blues (funk, hip hop, soul...) i crec que amb les 40 actuacions que tenim està ben representat. I d'altra banda sempre intentem combinar els 4 o 5 caps de cartell amb una base d'artistes d'aquí. És la primera vegada que arribem a 40 artistes, i això malgrat el context de la crisi i les retallades. S'ha fet un gran esforç.

En quin aspecte?

Les subvencions va començar a finals dels 2010 i ja ens hem anat adaptant. A nivell d'espònsors privats hem mantingut les aportacions que teníem. El que ens afecta més és la pujada de l'IVA: El 13% de més et canvia els plans i t'has de plantejar com fer un festival del mateix nivell.

Es pot fer gràcies a que tothom està en una mateixa 'onda' de col·laboracions, de sumar esforços. Els artistes tenen clar quina és la situació. Però el plantejament no és que a partir d'ara haguem de funcionar així: crec que aquest IVA no pot durar gaires anys. De fet, allà on s'ha pujat l'IVA cultural s'ha acabat baixant, perquè l'efecte és el contrari de la voluntat recaptatòria que pretén. Per ara el festival ha assumit l'IVA, i no ha repercutit en el preu de les entrades.

Malgrat tot, és l'edició amb més grups i més activitats paral·leles. Expliques que voleu transcendir el festival musical pur i dur.

Sí. Volíem potenciar més les activitats, i per això enguany anem més enllà. Es tracta que el festival estigui molt present a nivell de visibilitat i de proximitat amb la gent i també aquesta pugui participar no només escoltant la música sinó cantant, ballant, etc.

També hem volgut fer el festival atractiu a nivell de turisme, perquè som conscients que pot ser un motor econòmic. El nostre públic no és només de Girona, proporcionalment cada cop hi ha més gent de fora. I per això intentem que tinguin altres al·licients: que els preus dels hotels siguin assequibles, restaurants que ofereixen menús especials, fins i tot un que ha fet uns postres especials....

Heu tingut suport per part de l'administració local?

Sí, el fet que la cultura és un atractiu turístic i econòmic es té bastant clar des del món local. Nosaltres incidim en una època de l'any en la que no hi ha molts visitants, de manera que som motor de l'economia. Però de la mateixa manera que el món local i la Generalitat tenen clar que això és indústria, el Govern de l'Estat no ho pensa.

Enguany la principal producció pròpia del festival té Raynald Colom com a protagonista. Perquè i en què consisteix?

Parlant amb el Raynald de què podíem fer aquest anys (l'any passat ho vam fer amb el Llibert Fortuny), ell va dir que volia muntar una gran banda per fer des del jazz més pur fins a la barreja més actual que es pugui fer del jazz i el hip hop. Per això necessitàvem secció de corda, vents, la banda base de jazz, mc's... I a més la feina de quasi un any d'escriure la música.

Vam decidir que això era una aposta que podíem tirar endavant com a festival. Els músics hi han dedicat molt més del que es demanava. Serà una producció exclusiva del Black Music a l'Auditori de Girona i els amants del jazz no es poden perdre una cosa com aquesta, que és molt difícil que es torni a repetir .

L'altra producció pròpia d'aquest any s'ha fet pel públic infantil, que enguany té més protagonisme. Què és el Petit Black Music?

L'any passat vam fer un experiment, amb l'espectacle 'Reggae per a xics', de The Penguins. I vam veure que era adequat al Black Music Festival. Vam decidir que havia de tenir continuïtat. Però no trobàvem espectacles infantils que tinguessin relació amb la música negre. Per això se'ns va acudir agafar músics de funk i de soul i muntar un espectacle propi que és 'El viatge de la Hope'. És un conte que explica la història d'una nena que fa un recorregut geogràfic, musical i vital pels Estats Units. I va fent un repàs dels diversos estils de la música negra. La majoria de temes que sonaran són clàssics del soul i del funk i els nens podran interactuar.

A banda d'això hi ha el Jordi Tonietti, 1ue és el cas contrari. És algú que ja fa espectacles infantils i que li proposem que s'apropi al registre del festival. És a dir, versionar-se a si mateix fent soul, funk... I la tercera activitat és el 'T'enCANTarà', que és el taller de gospel que habitualment fèiem per adults, pensat perquè cantin els nens i els pares.

The Brand New Heavies, The Impressions, Mick Taylor...Com es sedueixen aquests artistes perquè vinguin al festival?

Aquest any, cap dels quatre cap de cartell estan en gira (vénen expressament). Tant Mick Taylor com The Brand New Heavys hem provocat que vinguessin al festival. Amb The Impressions ho hem fet combinant-ho amb una actuació a Madrid. I la Keny Arkana buscava una actuació a Catalunya i li vam oferir que vingués al festival.

Quins grups tens pendent que actuïn al festival?

Home n'hi ha tants.... Mira, se'm acudeixen Ben Harper, Jamiroquai o Van Morrison que ens agradaria que algun dia poguessin passar pel festival. Sabem que és complicat per l'aforament dels nostres recintes. Però com a festival també es pot plantejar de fer alguna cosa més gran, per be que és complicat per la nostra filosofia.

La música negra ha anat fent-se un lloc. Però quan vau començar era un terreny bastant erm, oi?

Sí. El 2002 això de la música negra era una cosa de gent que s'havia quedat ancorada en el passat o be gent molt melòmana, en general minoritària. En aquests anys hi ha hagut una explosió, bàsicament gràcies a artistes comercials com Amy Winehouse, Duffy, Beyonce... que han recuperat molt l'essència del soul o el funky, i això s'ha posat de moda. Avui a les festes més 'cool' es punxa funk i soul. Això ha ajudat a fer créixer l'interès de la gent per aquesta música. No és que sigui de ràdio fórmula però és més coneguda i hi ha interès per part de la gent i de les bandes.

Concretament a Barcelona hi ha moltes bandes que estan fent funk, soul, boogaloo... a un nivell espectacular. D'aquí va sorgir una mica el Blackcelona, per agrupar tota aquesta sèrie de grups que estaven fent la guerra per la seva banda.

I vam pensar que havíem de fer alguna cosa amb aquesta iniciativa. La primera idea va ser de fer tocar alguns grups d'aquests a Barcelona. I finalment vam decidir fer la presentació del festival a la Fàbrica l'Estrella Damm, i de totes les que hem fet és a la que ha vingut més gent. A vegades ens sembla que per portar un grup de fora serà millor i no.

Quina part de responsabilitat d'aquest creixement atribueixes al festival?

No sé si és un actiu important. Algun mèrit si que té, però ha tingut molta més importància el paper d'artistes mediàtics que han impulsat el gènere. Nosaltres ho hem anat veient i ho hem potenciat, però ha estat una escena molt general, no de Catalunya. Nosaltres com ha festival ens n'hem beneficiat.

La part de mèrit és que hi vam apostar quan no ho feia ningú. A nivell de comarques gironines segurament sí que tenim molta culpa que a la gent li agradi aquesta música. Però a nivell de públic Barcelona s'ha incorporat al festival a partir del 2006-2007.

L'any 2002 era insòlit pensar en l'èxit d'un festival com el Black Music Festival...

Sí, vam tenir aquella idea quan semblava que havies de fer un festival de rock o de jazz o de rock. Sonava estrany i la gent et deia que això era per minories. Segueix sent una cosa de culte, però estem contents.

Quina previsió d'assistència teniu? Amb què estaríeu satisfets?

Nosaltres hem fet un festival pensant que si aconseguim reunir el públic de les dues últimes edicions, al voltant de les 10.000 persones, és suficient per la continuïtat del festival. Veiem que avui en dia el poder mantenir ja és una gran sort. Fins i tot creiem que podem augmentar una mica, per l'aposta que hem fet perquè el festival sigui més conegut al sud de França. En les últimes edicions hi ha hagut públic francès, però fins ara no havíem incidit fent una presentació del festival a Perpinyà com enguany, i estem segurs que això repercutirà.