'Mentre existeixi música en català la gent continuarà escoltant i aprenent la llengua'

Miquel Abras Cantautor

Sempre has tingut clar que volies dedicar-te a la música? 

Ja de petit sabia que volia fer alguna cosa relacionada amb la música. No ho tenia clar però el meu pare també és artista i per casa sempre hi havia guitarres, vaig tenir la gran sort de conviure amb elles fins que van decidir comprar-me’n una, va ser llavors quan vaig veure que m’agradava i vaig començar a fer els meus primers pinitos.
 
Què és el que t’agrada de compondre les teves pròpies cançons?

M’agrada poder crear les meves pròpies melodies. De jove gaudia molt escoltant-ne i ara quan composo una cançó intento crear aquelles melodies que m’hauria agradat escoltar. A partir d’aquí, intento buscar una història i fer-ne una lletra per a que després arribi a les persones, que és l’important.
 
Ser músic té els seus avantatges però també té inconvenients.

Per descomptat, qualsevol carrera té inconvenients i les artístiques més. Tot depèn de tu, has d’anar lluitant dia rere dia, anar picant pedra, anar avançant per aconseguir que tot agafi el camí correcte. La teva carrera ets tu mateix, vaig començar a comprendre-ho tot als 25 anys i començar a fer música amb 13.
 
Per a què et serveix la música?

La música la faig servir per estar feliç amb mi mateix i per transmetre emocions. Composar una cançó i que algú et digui que gràcies a tu veu la vida d’una altre manera és el que més m’omple. La música és màgica perquè et fa sentir coses que tenies oblidades, et fa obrir els ulls.
 
Cantes el que no t’atreveixes a dir?

En treballs anteriors sí, el que no m’he atrevit a dir o que no ho he pogut expressar amb paraules ho he dit cantant, a vegades és més fàcil. En aquest últim treball parlo de coses que tothom s’atreveix a dir, coses vitals i més optimistes.
 
Ens trobem davant d’un renovat Miquel Abras?

Cada vegada em vaig fen més madur i amb mi la meva música. Ara veig les coses diferents de quan vaig començar, he après dels errors comesos en el passat i ara miro de millorar-los dia a dia. No descarto tornar a la música dels inicis però el missatge, sense dubte, ja no seria el mateix.
 
“Equilibris impossibles” és el quart treball que treus a la llum, fer un disc és com gestar un fill? 

Sí, però ha sigut un disc amb epidural. Fer-lo a casa i amb la companyia de bons amics ha fet que el part sigui molt més relaxat que en els anteriors treballs, els altres van ser parts naturals.
 
Nou disc, nova etapa?

Sí, “equilibris impossibles” és el meu quart disc i surt de la línia traçada amb els anteriors. Tenia ganes de fer coses noves i diferents. Obrir nous camins i plantejar-me nous reptes. És un disc molt optimista i vull continuar amb aquest estil, la gent no vol escoltar misèries volen que els hi donis solucions però per a ser feliç.
 
Què té "equilibris impossibles" de diferent que no tenen els altres?

La diferència és que ha estat un disc composat en una etapa bona de la meva vida, això t’influeix molt a l’hora de crear. T’ajuda a fer cançons més positives i a mirar la vida amb un color diferent. Tenia clar que volia diferenciar-lo dels altres i fer-lo amb ritmes i instruments molt variats. És el disc que sempre he volgut fer.
 
En que t’has inspirat?

En experiències. M’ha fet reviure moments i llocs, com la placeta del meu poble, que tenia oblidats. Són coses bones però que no recordes amb freqüència. I he tingut també molt present a la gent que toca fons, en aquests moments és quan necessites un missatge positiu per tirar endavant i ser feliç. 
 
Per què el nom de l'àlbum?

Tenia molt clar el que volia expressar i vaig crear una metàfora de la vida i de la situació actual. M’he centrat en els equilibris impossibles que fa tothom per arribar a final de mes, per aconseguir els seus objectius o per complir un somni. Jo el que interpreto és que gràcies a aquests equilibris te’n surts i vas traçant el teu camí, per difícil que sigui.
 
A la portada hi apareix un elefant, és per algun motiu en concret?

El fet de que sigui un elefant no té res a veure amb cap tema d’actualitat. Portàvem molt de temps treballant i pensant quin seria l’animal que ens donaria més joc per descriure gràficament els equilibris impossibles, i un elefant fen el pi amb la trompa ens va semblar genial.
 
A través de cançons autobiogràfiques és la millor manera de connectar amb el públic?

Sí, quan fas una cançó no saps realment la importància i la repercussió que aquesta acabarà tinguen en el públic. Sé que si la cantes de tot cor i parles d’experiències ja siguin bones o dolentes, la gent s’hi pot sentir identificada i pots arribar a connectar i a generar vincles molt forts. No sóc un cantant mediàtic, no depenc dels mitjans, depenc del meu públic i la gent que ve als meus concerts i això és el bo, que jo ho controlo.
 
Quins somnis professionals et queden per assolir? 

Aspiro a poder consolidar la meva música i emplenar grans recintes. Tinc molta paciència i poca pressa, pas a pas pots arribar molt lluny, només t’ho has de proposar. Es tracte d’anar lluitant i crec que ho aconseguiré. Vull pensar a gran escala però simplement per arribar a més gent no per aconseguir premis, aquests sempre estan bé perquè són un reconeixement, però són un afegit.
 
Com a cantautor català, creus que l’actual situació de la llengua influeix en la música?

Estic bastant desconnectat però tenim la gran sort de comptar amb artistes molt bons i molt reconeguts que porten el català arreu del món. Cadascú canta amb l’idioma en que se sent més còmode, el català és la meva llengua i hi estic molt a gust.  La música és la millor escola perquè educa i mentre existeixi la música en català la gent continuarà escoltant-la i aprenent la nostra llengua. Es tracte de trencar les barreres a través de la música i la cultura.
 
L’últim projecte solidari és per l’hospital Sant Joan de Déu amb el senzill de "L’esperança és el regal", que t’aporta com a persona?

M’agrada sentir-me realitzat, per això col.laboro amb el màxim de causes solidàries possibles. No em costa res, només de pensar que estàs ajudant a gent amb una vida complicada a tirar endavant em fa sentir més persona. Em motiva veure els nens de l’hospital Sant Joan de Déu rient, cantant i amb l’esperança i les ganes de continuar lluitant; el regal no els hi faig jo, me’l fan ells.
 
Ets sents doncs compromès amb la societat.

Sí, sempre he col.laborat amb causes diverses. Penso que tots ho hauríem de fer més si d’aquesta manera podem aportar el nostre gra de sorra. No només és important estar compromès amb les causes grans a vegades les més petites i que tenim més a l’abast són les que valen més la pena.

(Pots escoltar "Equilibris Impossibles" a través de Spotify)