Els alcaldes i les seves nòmines

L'any 2004 el periodista i actual delegat de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) a Girona, Xavier Pi, va fer una interessant reflexió en un programa de l'emissora Ona Catalana sobre quin havia de ser el sou dels alcaldes. Ja aleshores aquest era un tema important perquè la distància entre el que guanyava un ciutadà de carrer en comparació amb un polític era abismal i, amb els anys, no ha disminuït. 

Si bé és cert que, aleshores, aquest era un tema menor, sense gran importància. Avui però, el context de crisi fa que es vulgui fiscalitzar a tota hora i amb lupa el sou dels batlles catalans. Setmanes enrere va saltar la notícia que l'alcalde de l'Escala, Estanis Puig (PSC), va incrementar-se el seu sou un 113%. La notícia fins i tot va aparèixer a la revista d'humor "El Jueves" que en va redactar un article per a criticar-ho. Cert que el socialista es va pujar la nòmina fins els 44.800 euros però ningú es va molestar a comprar aquesta xifra amb el que cobrava el 2010 i que resulta ser exactament el mateix, 44.800 euros. El motiu és perquè aleshores Puig era conseller de la Diputació de Girona i es va rebaixar el sou d'alcalde per complementar-lo amb la Diputació. Enguany, com que ja no exercirà a l'ens gironí, ha decidit pujar-se la nòmina de l'alcaldia i, d'aquesta manera, cobrar el mateix. 

Ara bé. La feina d'alcalde és prou dura com per cobrar 3.733 euros al mes? Segurament sí, però com també ho són moltes altres professions que no arriben ni a la meitat en retribucions mensuals en comparació amb els alcaldes. La polèmica està servida i precisament ahir a AraGirona.cat es va publicar una notícia sobre l'alcaldessa de Tossa de Mar que s'ha doblat el sou fins arribar als gairebé 3.500 euros al mes. Ella argumenta que és perquè ha pres la decisió de treballar a dedicació exclusiva (o full time com dirien els empresaris moderns).

Tot plegat sembla un intent per part seva de fer-nos creure que això entra dins la normalitat però, malauradament per ells, existeix un grup polític anomenat la CUP on els seus regidors decideixen renunciar al seu sou de càrrecs electes perquè ja tenen una feina, la seva, la de tota la vida. Aquella feina mal pagada però que, com a mínim, no porta mals de consciència ni genera recels al arribar a final de mes.