Malgrat no haver-hi sentència, avui ja sabem que la ponència perdedora, la que van aprovar els teòricament magistrats bons del TC espanyol, era una nova retallada de l’estatut. I sort que eren el bons, imagineu què no faran els no tan bons.
Aquesta realitat posa al capdamunt de l’actual situació política un veritable dilema, és o no possible l’encaix de Catalunya a Espanya? Tal i com ha resultat la tramitació de l’Estatut és molt clar que Espanya no vol entendre la pluralitat ni la diferència. Ni tan sols ha mogut un dit per evitar el ridícul del tràmit estatutari pel Tribunal Constitucional espanyol. Després de trenta anys de democràcia els espanyols no han entès ni volen entendre res d'altres realitats nacionals.
Segons sembla, la ponència moderada és carregava punts claus de l’Estatut, entre ells els referents a la justícia i, sobretot, a la llengua. Que Espanya no vulgui fer seva la llengua catalana com a patrimoni cultural és una demostració evident de que no hi ha res a fer. No accepten la pluralitat.
L’actual Estatut, que ja va ser retallat en un acord entre Zapatero i Mas amb el vist i plau del PSC, no trenca la unitat d’Espanya. Malgrat tot, Espanya no ho suporta i ha preferit obrir un crisi institucional que no pas fer l’esforç per intentar l’encaix. Confien en el seny català, aquell que malgrat rebre una bufetada i una altra sense parar, sempre té ganes de seny, tot i que això representi sortir escaldat dia darrere dia.
El seny ja no ens porta enlloc. Ja no serveix recusar els magistrats, demanar la renovació del TC, quan l'Estatut és mort independentment de si els magistrats siguin moderats o extremistes. No ens volen diferents, ens volen iguals. No podem perdre més el temps en donar noves oportunitats a Espanya, cal buscar un nou horitzó nacional. A pocs mesos de les eleccions cal que els candidats diguin clarament quin és el seu horitzó, el seu full de ruta.
Per què cal seguir amb Espanya i per què no? Per què no ho podem debatre i parlar-ho? Qui té por de la llibertat? Qui té por del dret a decidir? La resposta de la dignitat de Catalunya al TC la poden donar aquest diumenge més d'un milió de catalans en les consultes sobre la independència.
