Diferents personalitats internacionals relacionades amb la mediació de conflictes han fet públic un document apostant pel diàleg com a via per solucionar el conflicte al País Basc. Insten ETA a declarar un alto el foc permanent supervisat internacionalment i demana que l’Estat espanyol hi respongui amb un procés de diàleg per acabar amb el conflicte i aconseguir la pau. En el document es destaca i es valora positivament els passos fets per l’esquerra abertzale per acabar amb el conflicte.
Lamentablement, el document no ha tingut la repercussió que es mereixia. La premsa tradicional li ha restat importància i l’ha silenciat, seguint el joc exigit per l’aparell de l’Estat espanyol. És inversemblant que un document com aquest, amb el suport de personalitats que han treballat i han fet possible la fi de conflictes molt més greus que el basc, hagin estat obviats. Es pot entendre que l'Estat espanyol es posi nerviós perquè el conflicte polític basc arribi al món, saben que tenen un problema i que un dia o altre hauran d'afrontar el procés d’autodeterminació del poble basc, però el que no es pot entendre és l’actitud distant des de Catalunya, de la premsa d’aquí i de bona part de les forces polítiques catalanes.
La resolució del conflicte polític al País Basc és també un objectiu per les reivindicacions del nostre país. La solidaritat entre els diferents pobles de l’Estat espanyol que volen viure en llibertat és necessària i beneficiosa. Algú pot pensar que les consultes sobre la independència al nostre país no han influït en el procés de l’esquerra abertzale? Us imagineu què pot representar un alto el foc permanent per part d’ETA? A qui penseu que molesta més la fi del conflicte armat basc? Heu pensat per què el PSOE i el PP volen endurir la llei electoral per seguir impedint que partits polítics independentistes es puguin presentar a les eleccions basques? Qui té por d’enraonar? Qui té por de la pau? Qui tem que els pobles expressin la seva voluntat per la via democràtica?
Si l'Estat espanyol vol fer el ridícul negant el dret d’enraonar, de dialogar, que ho faci, però que no ens posin en el mateix sac. Els catalans som demòcrates convençuts, vam tenir un dels primers parlaments del món i tenim una paraula meravellosa que és 'enraonar'. I volem enraonar, parlar i dialogar, sobretot quan aquells que neguen el diàleg ho diuen hipòcritament. Perquè, quan volen, dialoguen fins i tot amb els terroristes. L'Estat espanyol ha dialogat i ha pagat diners per ciutadans retinguts per grups terroristes i ara resulta que no poden dialogar sota mediació internacional i previ alto el foc amb ETA. Quanta hipocresia per part d’aquells que es neguen a dialogar, quanta hipocresia té el govern espanyol.
Lamentablement, el document no ha tingut la repercussió que es mereixia. La premsa tradicional li ha restat importància i l’ha silenciat, seguint el joc exigit per l’aparell de l’Estat espanyol. És inversemblant que un document com aquest, amb el suport de personalitats que han treballat i han fet possible la fi de conflictes molt més greus que el basc, hagin estat obviats. Es pot entendre que l'Estat espanyol es posi nerviós perquè el conflicte polític basc arribi al món, saben que tenen un problema i que un dia o altre hauran d'afrontar el procés d’autodeterminació del poble basc, però el que no es pot entendre és l’actitud distant des de Catalunya, de la premsa d’aquí i de bona part de les forces polítiques catalanes.
La resolució del conflicte polític al País Basc és també un objectiu per les reivindicacions del nostre país. La solidaritat entre els diferents pobles de l’Estat espanyol que volen viure en llibertat és necessària i beneficiosa. Algú pot pensar que les consultes sobre la independència al nostre país no han influït en el procés de l’esquerra abertzale? Us imagineu què pot representar un alto el foc permanent per part d’ETA? A qui penseu que molesta més la fi del conflicte armat basc? Heu pensat per què el PSOE i el PP volen endurir la llei electoral per seguir impedint que partits polítics independentistes es puguin presentar a les eleccions basques? Qui té por d’enraonar? Qui té por de la pau? Qui tem que els pobles expressin la seva voluntat per la via democràtica?
Si l'Estat espanyol vol fer el ridícul negant el dret d’enraonar, de dialogar, que ho faci, però que no ens posin en el mateix sac. Els catalans som demòcrates convençuts, vam tenir un dels primers parlaments del món i tenim una paraula meravellosa que és 'enraonar'. I volem enraonar, parlar i dialogar, sobretot quan aquells que neguen el diàleg ho diuen hipòcritament. Perquè, quan volen, dialoguen fins i tot amb els terroristes. L'Estat espanyol ha dialogat i ha pagat diners per ciutadans retinguts per grups terroristes i ara resulta que no poden dialogar sota mediació internacional i previ alto el foc amb ETA. Quanta hipocresia per part d’aquells que es neguen a dialogar, quanta hipocresia té el govern espanyol.
