Abans alemanya, espanyola o madrilenya, tot menys catalana. Aquesta és la veritable voluntat dels dirigents espanyols, tal i com es va fer palès amb l'intent de convertir Endesa en una empresa catalana i tal i com passa cada dia a l’hora de decidir sobre el nostre país ja sigui sobre l'Estatut, els aeroports, el finançament, la invasió de competències amb el FROB que anul·lar el model català de caixes d’estalvi, i podríem seguir fins a l’infinit.
Aquest és el veritable debat que toca fer, qui ha de decidir sobre nosaltres i la nostra societat? Tota la capacitat de decisió que depèn de l'Estat espanyol ens perjudica, els fets ens donen la raó. El retard de les inversions ha provocat menys capacitat de resposta davant l’impacte de les nevades d’aquests dies. Tan sols cal comprovar l’estat infrahumà del desdoblament de la N-II, amb les obres aturades i sense data d’execució per veure què ens ha costat i ens costa cada dia dependre d'Espanya, per veure que la situació actual és inviable com a país.
Retardar o amagar aquest debat ens perjudica i s’acabarà emportant per davant la classe política catalana. Avui serà el president Montilla, però demà seran també Mas, Puigcercós, Camacho o Herrera. Avui la dependència d’Espanya ens dificulta la sortida de la crisi, ja sigui econòmica o provocada per condicions meteorològiques.
Aquests dies s’ha parlat de la reacció dels ajuntaments gironins i el manifest aprovat per la seva immensa majoria. Sens dubte ha estat una bona reacció, sobretot tenint en compte la manca de resposta de les administracions superiors. Tot i això, l’heu llegit? El manifest exigeix mesures, però no afronta amb claredat el problema i la seva solució, que passa per la capacitat de decidir del nostre poble. Cal ser molt més ambiciosos. Que no torni a passar com amb l'editorial conjunt dels dotze diaris catalans sobre la constitucionalitat de l'Estatut. Què ha aconseguit? Que ara no parlem de la sentència? El problema segueix existint, no tenim Estatut, ni capacitat de decisió.
Volem no tornar a patir una situació com la d'aquests dies. Volem poder decidir sobre els nostres diners, les nostres empreses i les nostres infraestructures. Segurament si Endesa hagués recuperat part de la seva catalanitat, tot seria molt més fàcil. Per aquest motiu a l'Estat espanyol van voler i van poder decidir que Endesa, abans fos italiana que catalana. Volem decidir, si cal per equivocar-nos, però segur que faríem la vida més feliç als nostres ciutadans i ciutadanes.
Aquest és el veritable debat que toca fer, qui ha de decidir sobre nosaltres i la nostra societat? Tota la capacitat de decisió que depèn de l'Estat espanyol ens perjudica, els fets ens donen la raó. El retard de les inversions ha provocat menys capacitat de resposta davant l’impacte de les nevades d’aquests dies. Tan sols cal comprovar l’estat infrahumà del desdoblament de la N-II, amb les obres aturades i sense data d’execució per veure què ens ha costat i ens costa cada dia dependre d'Espanya, per veure que la situació actual és inviable com a país.
Retardar o amagar aquest debat ens perjudica i s’acabarà emportant per davant la classe política catalana. Avui serà el president Montilla, però demà seran també Mas, Puigcercós, Camacho o Herrera. Avui la dependència d’Espanya ens dificulta la sortida de la crisi, ja sigui econòmica o provocada per condicions meteorològiques.
Aquests dies s’ha parlat de la reacció dels ajuntaments gironins i el manifest aprovat per la seva immensa majoria. Sens dubte ha estat una bona reacció, sobretot tenint en compte la manca de resposta de les administracions superiors. Tot i això, l’heu llegit? El manifest exigeix mesures, però no afronta amb claredat el problema i la seva solució, que passa per la capacitat de decidir del nostre poble. Cal ser molt més ambiciosos. Que no torni a passar com amb l'editorial conjunt dels dotze diaris catalans sobre la constitucionalitat de l'Estatut. Què ha aconseguit? Que ara no parlem de la sentència? El problema segueix existint, no tenim Estatut, ni capacitat de decisió.
Volem no tornar a patir una situació com la d'aquests dies. Volem poder decidir sobre els nostres diners, les nostres empreses i les nostres infraestructures. Segurament si Endesa hagués recuperat part de la seva catalanitat, tot seria molt més fàcil. Per aquest motiu a l'Estat espanyol van voler i van poder decidir que Endesa, abans fos italiana que catalana. Volem decidir, si cal per equivocar-nos, però segur que faríem la vida més feliç als nostres ciutadans i ciutadanes.
