Les darreres hores els Bombers de la Generalitat han desenvolupat una tasca encomiable per tal de fer front a l'incendi que es va iniciar el divendres a la tarda a Santa Cristina d'Aro. Les flames, alimentades per una tramuntana insistent, van ampliar la zona de bosc afectada que va desencadenar en l'evacuació de més de 100 veïns de Llagostera i Tossa de Mar com a mesura preventiva.
Molts d'aquests veïns afectats van declarar posteriorment que es temien un incendi d'aquestes característiques. És cert que hem passat un hivern molt sec i amb poques precipitacions acumulades però, tanmateix, el perill més gran provenia de les fortes nevades de fa dos anys. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va explicar el dia abans d'iniciar-se l'incendi que la fusta acumulada als boscos provinent dels arbres caiguts per la nevada eren "un problema", ja que serien combustible fàcil.
Dit i fet, ni el mateix Nostradamus ho podria haver predit millor. La zona afectada per l'incendi de Santa Cristina d'Aro, més concretament el massís de l'Ardenya, era una de les zones amb més arbres caiguts i la que més ràpidament s'ha consumit per les flames.
Recoder comentava que la solució passa per tenir plantes de biomassa per tractar la fusta, unes instal·lacions que avui en dia n'hi han poques al territori -tan sols tres-. És cert que enviar la fusta excedent a Itàlia -com ara es fa- és costós i lent, però mentre esperem noves plantes de biomassa seria bo retirar la fusta i emmagatzemar-la en un altre lloc. Durant dos anys centenars d'arbres morts han esperat pacientment a ser retirats per consumir-se en plantes de biomassa o bé utilitzats per fer-ne paper.
Al final, s'han consumit per les flames. El 'polvorí' -com l'han anomenat molts veïns- ja crema i poca cosa s'hi pot fer. Amb la nevada de fa dos anys les empreses elèctriques van aprendre una important lliçó: no es poden instal·lar antenes de "fireta" perquè a la mínima no aguanten i cau tota la xarxa. Ara el govern ha après una nova lliçó: no es poden deixar durant dos anys els boscos fets un nyap i plens d'arbres morts.
Molts d'aquests veïns afectats van declarar posteriorment que es temien un incendi d'aquestes característiques. És cert que hem passat un hivern molt sec i amb poques precipitacions acumulades però, tanmateix, el perill més gran provenia de les fortes nevades de fa dos anys. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va explicar el dia abans d'iniciar-se l'incendi que la fusta acumulada als boscos provinent dels arbres caiguts per la nevada eren "un problema", ja que serien combustible fàcil.
Dit i fet, ni el mateix Nostradamus ho podria haver predit millor. La zona afectada per l'incendi de Santa Cristina d'Aro, més concretament el massís de l'Ardenya, era una de les zones amb més arbres caiguts i la que més ràpidament s'ha consumit per les flames.
Recoder comentava que la solució passa per tenir plantes de biomassa per tractar la fusta, unes instal·lacions que avui en dia n'hi han poques al territori -tan sols tres-. És cert que enviar la fusta excedent a Itàlia -com ara es fa- és costós i lent, però mentre esperem noves plantes de biomassa seria bo retirar la fusta i emmagatzemar-la en un altre lloc. Durant dos anys centenars d'arbres morts han esperat pacientment a ser retirats per consumir-se en plantes de biomassa o bé utilitzats per fer-ne paper.
Al final, s'han consumit per les flames. El 'polvorí' -com l'han anomenat molts veïns- ja crema i poca cosa s'hi pot fer. Amb la nevada de fa dos anys les empreses elèctriques van aprendre una important lliçó: no es poden instal·lar antenes de "fireta" perquè a la mínima no aguanten i cau tota la xarxa. Ara el govern ha après una nova lliçó: no es poden deixar durant dos anys els boscos fets un nyap i plens d'arbres morts.
