Com bé sabem, hi ha una etapa on els nens els agrada conèixer d'on vénen i com s'han creat, i més sobretot si hi ha un germà per camí. És una etapa on els nens es comencen a conèixer a ells mateixos i als altres per això és natural que aquests petits vulguin saber més sobre els seus propis cossos i els dels seus pares, és aquí on es pregunten i segueixen preguntant fins que obtenen una resposta que els convenç. Els pares els qüestionen constantment sobre aquests temes i per això gran part dels pares es posen vermells i prefereix evitar certs tipus de temes com aquest.
Freud observa que simultàniament a l'activitat sexual infantil més evident, apareix en el nen un desig de saber (dels tres als cinc anys). El fet és que des que parla apareix una curiositat i el nen formula preguntes fonamentals que li permeten construir la seva identitat i elaborar la seva visió del món. Aquesta curiositat, aquest desig de saber no és un impuls natural, espontani, sinó que està vinculat a esdeveniments de la seva vida que li provoquen sentiments o preocupacions. Estem en una etapa on els petits de la casa tenen una constant font de saber i on el pare/mare o els familiars més propers són els que aquest recorre per rebre respostes a les seves preguntes, però el nen fracassa quan rep respostes evitatives o equivocades, com la famosa teoria de la cigonya, on els nens rebutgen, generant desconfiança cap als seus progenitors, cosa que els crea un malestar intern. Llavors és quan el nen es formula una resposta a les seves preguntes o crea hipòtesis explicatives al fet en qüestió, per la qual cosa sent predilecció pulsional, la resposta aquesta sostinguda per aquesta part del cos que li genera al petit algun guany de plaure. D'aquesta manera es produeix un conflicte psíquic intern, és a dir, unes conclusions per les quals senten cert entusiasme pulsional que no són correctes i entren en oposició amb altres sustentades per la figura dels grans que no els són satisfactòries.
Així doncs, es generen les teories sexuals infantils, com un intent que tenen els més petits d'elaborar un saber, i aquí es produeix una radical diferència amb les teories d'altres disciplines, no un saber racional. No es tracta d'un saber que s'aprèn a l'escola (aprenentatges o coneixements que fa falta adquirir), ni tampoc és el que de manera corrent es denomina activitat intel·lectual, encara que de vegades la implica i compromet.
Podríem dir que el nen petit és un “petit investigador”, que es pregunta i intenta descobrir que ocorre amb la sexualitat, s'interroga sobre la seva vinguda al món, sobre l'existència com a ésser viu.
Aquestes teories o respostes dels nens són errònies o fracassos –no és el que passa realment–, però li són inspirades per l'estat de la seva pròpia sexualitat en aquest moment, és a dir, pel gaudi que ja coneix (oral, anal), i és per això que justament contenen part de veritat, de la mateixa forma que els mites per a l'adult. Aquestes teories deriven dels components de la pulsió sexual, de la relació del nen, la mare i els objectes de la pulsió que entren en joc (objectes: oral, anal, veu, mirada).
I la pregunta que ens fem és, quines teories es poden arribar a formular aquests petits? Doncs bé, exposaré tres teories que són les següents:
La Teoria de la Claveguera: els nens pensen que ells han estat creats per la boca i parits per l'anus, per tant, els nens es conceben per la menjada i vénen al món pel recte com un excrement i alguns pensen que el naixement es fa pel pit de la mare o per una incisió en el ventre.
Uneix alguna cosa de l'ordre de la satisfacció pulsional del menjar amb la satisfacció pulsional de la zona erógena anal. Així doncs, el nen és travessat pel plaure que li genera l'aliment i té l'experiència de l'evacuació intestinal.
La Teoria de la Concepció Sàdica del Coit: mostra l'absència del saber sobre la relació sexual, és l'enigma; el nen ja ha experimentat algun plaer oral o anal, i pressuposen que l'acte sexual entre els pares és violent, encara que els hagin sorprès o vist fent el coit, concebent-lo com un maltractament o abús de poder que continuen preguntant-se en què consisteix la relació sexual (què significa estar en parella? Què es fa darrere d'aquesta porta tancada?) La resposta és orinar en presència de l'altre, mostrar-se la cua sense vergonya. El nen s'arma una història d'escena de lluita on, al no saber la diferència dels sexes, els rols queden reduïts a masculí (rol actiu o apoderament) i femení (rol passiu o usat com un objecte), on els pares utilitzen un joc de baralla.
La Premissa Universal del Penis o PUP: mostra el desconeixement de la diferència de sexes (fase fàl·lica), on els nens estan convençuts que tots els éssers humans tenen penis i intenten ignorar la diferència sexual, Freud ho nomena com la primàcia del fal·lus: no hi ha sexes sinó un sol òrgan, l'òrgan masculí, per la qual cosa el penis val com a símbol (el fal·lus) i aquest val per als dos sexes com una condició de sexuació. Per tant, tots tenim penis i a les dones ja els creixerà, doncs, la mare té penis i ella proveeix tot el que el nen necessita, aquesta diferència dels sexes es tracta d'un procés psíquic però no biològic.
Per tant, les conseqüències d'aquestes teories per als nens són un “món de fantasia” que li serveix per afrontar que en l'adult i en ell mateix hi ha una manca, una cosa que falta, cosa que determinarà la seva estructura (neurosi, psicosi o perversió) en el sentit que el fet de ser un neuròtic, un psicòtic o un pervers dependrà de la xarxa que construeixi per articular-la.
En definitiva, segons l'edat que tingui el nen és bo explicar-li que ell va sortir de la panxa de la seva mare i res més, però si amb això el nen no se sent convençut o té dubtes i noten els pares que el petit ja té capacitat per entendre certes coses, el més apropiat és dir-li que ell va sortir per un dels tres forats que tenen les dones. Un és per la sortida dels excrements, un altre per orinar, i l'altre per sortir el bebè. Amb això el nen sentirà resposta a les seves preguntes i probablement no pregunti més. Influeix l'actitud dels adults a contestar-li als petits de la casa sobre preguntes referents a la sexualitat, per això l'adult ha de contestar-les transmetent seguretat en les contestacions i sobretot tenint una actitud serena i tranquil·la.
Freud observa que simultàniament a l'activitat sexual infantil més evident, apareix en el nen un desig de saber (dels tres als cinc anys). El fet és que des que parla apareix una curiositat i el nen formula preguntes fonamentals que li permeten construir la seva identitat i elaborar la seva visió del món. Aquesta curiositat, aquest desig de saber no és un impuls natural, espontani, sinó que està vinculat a esdeveniments de la seva vida que li provoquen sentiments o preocupacions. Estem en una etapa on els petits de la casa tenen una constant font de saber i on el pare/mare o els familiars més propers són els que aquest recorre per rebre respostes a les seves preguntes, però el nen fracassa quan rep respostes evitatives o equivocades, com la famosa teoria de la cigonya, on els nens rebutgen, generant desconfiança cap als seus progenitors, cosa que els crea un malestar intern. Llavors és quan el nen es formula una resposta a les seves preguntes o crea hipòtesis explicatives al fet en qüestió, per la qual cosa sent predilecció pulsional, la resposta aquesta sostinguda per aquesta part del cos que li genera al petit algun guany de plaure. D'aquesta manera es produeix un conflicte psíquic intern, és a dir, unes conclusions per les quals senten cert entusiasme pulsional que no són correctes i entren en oposició amb altres sustentades per la figura dels grans que no els són satisfactòries.
Així doncs, es generen les teories sexuals infantils, com un intent que tenen els més petits d'elaborar un saber, i aquí es produeix una radical diferència amb les teories d'altres disciplines, no un saber racional. No es tracta d'un saber que s'aprèn a l'escola (aprenentatges o coneixements que fa falta adquirir), ni tampoc és el que de manera corrent es denomina activitat intel·lectual, encara que de vegades la implica i compromet.
Podríem dir que el nen petit és un “petit investigador”, que es pregunta i intenta descobrir que ocorre amb la sexualitat, s'interroga sobre la seva vinguda al món, sobre l'existència com a ésser viu.
Aquestes teories o respostes dels nens són errònies o fracassos –no és el que passa realment–, però li són inspirades per l'estat de la seva pròpia sexualitat en aquest moment, és a dir, pel gaudi que ja coneix (oral, anal), i és per això que justament contenen part de veritat, de la mateixa forma que els mites per a l'adult. Aquestes teories deriven dels components de la pulsió sexual, de la relació del nen, la mare i els objectes de la pulsió que entren en joc (objectes: oral, anal, veu, mirada).
I la pregunta que ens fem és, quines teories es poden arribar a formular aquests petits? Doncs bé, exposaré tres teories que són les següents:
La Teoria de la Claveguera: els nens pensen que ells han estat creats per la boca i parits per l'anus, per tant, els nens es conceben per la menjada i vénen al món pel recte com un excrement i alguns pensen que el naixement es fa pel pit de la mare o per una incisió en el ventre.
Uneix alguna cosa de l'ordre de la satisfacció pulsional del menjar amb la satisfacció pulsional de la zona erógena anal. Així doncs, el nen és travessat pel plaure que li genera l'aliment i té l'experiència de l'evacuació intestinal.
La Teoria de la Concepció Sàdica del Coit: mostra l'absència del saber sobre la relació sexual, és l'enigma; el nen ja ha experimentat algun plaer oral o anal, i pressuposen que l'acte sexual entre els pares és violent, encara que els hagin sorprès o vist fent el coit, concebent-lo com un maltractament o abús de poder que continuen preguntant-se en què consisteix la relació sexual (què significa estar en parella? Què es fa darrere d'aquesta porta tancada?) La resposta és orinar en presència de l'altre, mostrar-se la cua sense vergonya. El nen s'arma una història d'escena de lluita on, al no saber la diferència dels sexes, els rols queden reduïts a masculí (rol actiu o apoderament) i femení (rol passiu o usat com un objecte), on els pares utilitzen un joc de baralla.
La Premissa Universal del Penis o PUP: mostra el desconeixement de la diferència de sexes (fase fàl·lica), on els nens estan convençuts que tots els éssers humans tenen penis i intenten ignorar la diferència sexual, Freud ho nomena com la primàcia del fal·lus: no hi ha sexes sinó un sol òrgan, l'òrgan masculí, per la qual cosa el penis val com a símbol (el fal·lus) i aquest val per als dos sexes com una condició de sexuació. Per tant, tots tenim penis i a les dones ja els creixerà, doncs, la mare té penis i ella proveeix tot el que el nen necessita, aquesta diferència dels sexes es tracta d'un procés psíquic però no biològic.
Per tant, les conseqüències d'aquestes teories per als nens són un “món de fantasia” que li serveix per afrontar que en l'adult i en ell mateix hi ha una manca, una cosa que falta, cosa que determinarà la seva estructura (neurosi, psicosi o perversió) en el sentit que el fet de ser un neuròtic, un psicòtic o un pervers dependrà de la xarxa que construeixi per articular-la.
En definitiva, segons l'edat que tingui el nen és bo explicar-li que ell va sortir de la panxa de la seva mare i res més, però si amb això el nen no se sent convençut o té dubtes i noten els pares que el petit ja té capacitat per entendre certes coses, el més apropiat és dir-li que ell va sortir per un dels tres forats que tenen les dones. Un és per la sortida dels excrements, un altre per orinar, i l'altre per sortir el bebè. Amb això el nen sentirà resposta a les seves preguntes i probablement no pregunti més. Influeix l'actitud dels adults a contestar-li als petits de la casa sobre preguntes referents a la sexualitat, per això l'adult ha de contestar-les transmetent seguretat en les contestacions i sobretot tenint una actitud serena i tranquil·la.
