El somriure d'un premi
En el moment que estem, poder dir que ens dediquem a la feina que ens apassiona és alguna cosa més que un luxe. Ho hauríem d’agrair cada dia. Si, a més, aquesta feina és aplaudida i premiada, la satisfacció es multiplica exponencialment. Fa just una setmana el jurat dels premis Zapping, que organitza l’Associació de Telespectadors Associats de Catalunya (TAC), va concedir-nos el guardó al millor programa de televisió local de l’any. Primer de tot, moltes gràcies. Un agraïment molt sincer. S’ha premiat un treball, un documental, que sota el títol ‘El somriure de Jaume Sanllorente’ aplaudeix la trajectòria d’un jove que ho va deixar tot per entregar la seva vida als altres. Quants de nosaltres estaríem disposats a fer un gest com aquest? Siguem sincers, una minoria, potser cap dels que ara mateix llegiu aquestes línies. Abandonar el benestar personal, deixar de banda l’individualisme, per dedicar-se a la col·lectivitat, no és una decisió que prenguin diàriament moltes persones. Bombai és una de les ciutats més riques i, al mateix temps, més pobres del planeta. Una pobresa que comença amb una vulneració total dels drets humans de la societat i acaba amb la misèria més extrema. Per tant, el premi Zapping ha contribuït d’una manera evident a divulgar la tasca que està desenvolupant en Jaume Sanllorente, que avui es troba a Nova York cercant nous recursos que permetin a la ONG que dirigeix, Somriures de Bombai, a obrir nous camins. Aquest premi és, en bona part, per tu i et dono les gràcies per donar-me la oportunitat de seguir-te durant uns dies. Em permetràs, però, que un altre trosset me’l faci meu. Amb aquest guardó demostrem que les televisions locals, aquelles que realment oferim una informació de proximitat, fem un producte molt digne i de qualitat. De nou es trenca una llança a favor d’una manera d’entendre la televisió que està lluny de la majoria de canals generalistes. Aquesta és la força de les ‘locals’, que arrenca amb la feina diària que cada emissora fa des del seu territori, amb uns recursos moltes vegades limitats, que s’amplia amb una unió que multiplica les oportunitats i que ens fa molt potents. I ens ho hem de creure! Perquè representem un sector audiovisual amb moltes possibilitats, però tot depèn de nosaltres, en no posar-nos límits, sinó marcar-nos reptes. A Olot Televisió tenim molt clar el nostre camí: treballar de manera incansable per explicar, per comunicar, tot allò que passa al costat de casa, i fer-ho amb qualitat. Aquesta és la nostra màxima des del primer dia. I no volem ser un més. Volem ser, i som, el mitjà de referència a la Garrotxa perquè em demostrat que amb esforç, constància i voluntat de superació, som capaços d’assolir qualsevol objectiu. Podria parlar de dificultats, sobretot econòmiques, però declino caure en el pessimisme constant i que ens ofega. Acabaré amb el que no deixa de ser un punt de vista personal molt interioritzat: cal que les persones que estem al davant d’aquests mitjans sapiguem contagiar la il·lusió a la resta de professionals que treballen amb nosaltres. I és imprescindible que posem dos ingredients vitals a la feina: amor i passió. Si aquestes dues paraules entren en joc, segur que guanyem. A tots els que esteu llegint aquest article us vull dedicar el particular somriure d’un premi.
