Acabo d’arribar de Bombai, una ciutat amb contrastos inimaginables. Amb 20 milions d’habitants és la ciutat més poblada de la terra, on només el 40% dels habitatges tenen aigua corrent i el 60% de la població és pobra i viuen en slums, unes xaboles sense cap mena de servei bàsic. On està el contrast? Doncs que tota aquesta pobresa conviu en la capital financera de l’Índia -d’aquí a molt pocs anys superarà la Xina i serà l’economia amb un major creixement-, amb els preus immobiliaris en les zones acomodades es troben entre els més alts del món i on hi viuen tres dels deu homes més rics del món. He tingut el plaer de visitar la ciutat convidat pel bon amic Jaume Sanllorente, director general de la ONG ‘Somriures de Bombai’. Segurament molts de vosaltres coneixeu el seu testimoni. Fa uns anys en Jaume va viatjar a l’Índia com qualsevol altre turista. Però la seva no seria una estada qualsevol. Va quedar impregnat de la trista realitat al veure que un orfenat estava a punt de tancar les portes i deixar a una quarantena de nens i nenes literalment al carrer. El seus destins podrien haver estat diversos: ser objectes sexuals, treballar recollint deixalles o sotmesos a mutilacions per dedicar-se a recollir diners per les màfies.
Jaume Sanllorente va prendre una decisió que canviaria per sempre la seva vida i ho va deixar tot per canviar el destí d’aquells nens. Des de llavors en Jaume és el responsable d’aquesta entitat que no s’ha quedat només en l’anàlisi del problema, sinó que ha actuat en els pilars estructurals de al societat índia. ‘Somriures de Bombai’ ha creat un sistema educatiu i sanitari propi que dóna servei a milers de beneficiaris i dóna feina a centenars de persones de Bombai. No hi ha dubte que viure aquesta realitat, encara que sigui només per uns dies, provoca que el cor s’encongeixi fins a quedar molt petit. Però, per altre banda, em quedo amb els nombrosos somriures que et regalen els nens i nenes de Bombai. I, encara diré més, em quedo amb el projecte que en Jaume ha sabut concebre després de passar un autèntic calvari, per la solitud més silenciosa i, fins i tot, esquivant les amenaces. Es fa difícil descriure amb poques paraules el cúmul d’emocions i sensacions que m’he emportat cap a casa. En tot cas el missatge és molt clar: allà on hi ha amor hi ha felicitat i en Jaume Sanllorente té la capacitat de contagiar-lo a través de l’aire.
Jaume Sanllorente va prendre una decisió que canviaria per sempre la seva vida i ho va deixar tot per canviar el destí d’aquells nens. Des de llavors en Jaume és el responsable d’aquesta entitat que no s’ha quedat només en l’anàlisi del problema, sinó que ha actuat en els pilars estructurals de al societat índia. ‘Somriures de Bombai’ ha creat un sistema educatiu i sanitari propi que dóna servei a milers de beneficiaris i dóna feina a centenars de persones de Bombai. No hi ha dubte que viure aquesta realitat, encara que sigui només per uns dies, provoca que el cor s’encongeixi fins a quedar molt petit. Però, per altre banda, em quedo amb els nombrosos somriures que et regalen els nens i nenes de Bombai. I, encara diré més, em quedo amb el projecte que en Jaume ha sabut concebre després de passar un autèntic calvari, per la solitud més silenciosa i, fins i tot, esquivant les amenaces. Es fa difícil descriure amb poques paraules el cúmul d’emocions i sensacions que m’he emportat cap a casa. En tot cas el missatge és molt clar: allà on hi ha amor hi ha felicitat i en Jaume Sanllorente té la capacitat de contagiar-lo a través de l’aire.
