Fa quatre anys que aprofitem tots els moments i espais possibles (i aquest és un dels bons i , a més, propi! ) per denunciar la desinformació que estem patint els veïns de Sant Narcís pel què fa a les obres del TAV.
En fa molts que varem decidir que, a part de la Festa Major, l’associació de veïns tenim moltes més responsabilitats amb tots vosaltres.
Explicar les conseqüències i molèsties d’aquestes obres en són una... no la principal però si la que, ara, més ens preocupa.
Certament, aquests són dies de festa. D’oblidar els problemes per compartir balls, jocs i àpats. Però obviar que també en les dificultats hem d’estar junts i que només plegats podrem sortir-nos-en, no ens farà pas divertir-nos més.
Potser estar informats ens posi de mala llet, però saber que no estem sols, sovint ens dóna la darrera empenta per aconseguir resultats.
Potser si no ens haguéssim sentit sols tants anys, no haurien tancat botigues, ni marxat veïns, ni desaparegut la Plataforma Ciutadana.
L’AV som la única entitat ciutadana que ens hem mantingut (públicament) ferms en la denúncia de les irregularitats i desinformació que semblen anar lligades a aquestes obres i la seva gestió.
I això, pot haver fet semblar que fos “un problema” exclusiu només del nostre barri.
A la resta de Girona, o no ha interessat o ha interessat que no interessés.
I, al capdavall, els silencis també els fan responsables.
Per altra banda, als veïns de Sant Narcís us pot semblar que parlem massa d’un tema que ens supera i que ja hi ha qui l’hauria de gestionar. Que no és la nostra AV la que ha de “liderar la queixa” gironina.
El problema és que no hi ha qui lideri. Tots els intents semblen fets per omplir l’expedient (uns perquè ja no hi són, d’altres perquè no hi eren): L’exigència de les Audiències i fòrums que tant ens va costar obligar a convocar semblen purs tràmits per donar temps a qui el necessita per acabar i marxar. Els programes informatius no acaben d’arrencar (potser ho faran quan no hi hagi de què informar). La regidoria especial pel projecte ferroviari està en mans de gent sense habilitat ni fermesa . El senyor alcalde mana ( i això que mana bé ) només en comptades ocasions! I quan, finalment, els polítics aconsegueixen certa unitat per fer “front comú” davant de Foment, sempre hi haurà qui s’estimi més “policotejar” per no avançar i haver de posicionar-se contra “les sigles mare”
Tenim clar que les obres ni són un “preu” que només els de Sant Narcís hem de pagar pel progrés de tota la ciutat, ni poden ser l’excusa que facin servir a la Plaça del Vi per menystenir el barri. No ja en les compensacions i reposicions (que hi tenim dret!) sinó en el respecte i dignitat que el nostre barri es mereix.
I ens farem sentir!!
A pocs mesos de que ADIF faci l’entrega “triomfal” de NOMÉS la primera fase del projecte ferroviari ( soterrament del TAV) sense ni tant sols haver-la acabat (l’estació provisional forma part d’un projecte independent d’aquesta primera fase, del qual ni tan sols hi ha un estudi fet i que provocarà que , almenys durant mig o un any, els trens passin sense parar per Girona. Tal i com ha confirmat el “ministerio de Fomento” fa poques setmanes ), ja podem escoltar les lloances d’un gran nyap.
Als polítics que ens han estat dient que tot anava bé, ara només els queda ensenyar el poc que funciona, i començar-se a barallar per saber de qui és la culpa que la següent fase no estigui ja decidida. (Es veu que és el més important!! Discutir per no haver d’assumir, exigir ni liderar)
Als gironins que hi havien confiat, només els queda esperar que les promeses es facin realitat... algun any!
Però seria una bestiesa no acceptar que hem perdut.
Hem perdut perquè varem confiar. I hi hem perdut massa...
Sant Narcís ha estat agredit salvatgement. Físicament, socialment i econòmicament .
Els veïns hem patit sobretot les molèsties d’una gran obra, però també la incomprensió i abandonament de la resta de la ciutat i dels nostres representants.
Però tot i que hem perdut, ens mantenim drets! Perquè encara ens queda feina per fer i “agressions” per combatre:
Les fases dos i tres ( el soterrament del convencional –o la opció defensada per l’AV d’aprofitar el túnel del TAV per fer-los passar per allà mateix - i l’enderroc del pas elevat, quan sigui que s’acabin duent a terme. Si es duen a terme!) seran molt més llargues, sorolloses i empipadores que les que ja hem patit. Proposar alternatives (que és el que hem fet sempre) no fa aturar les obres! Sigui quina sigui la decisió presa, els responsables del que passi seran els de Foment i tots els “col·laboradors” necessaris que des de les butaques preeminents ( i per acció u omissió) els ho han permès.
Però també serà dur si no continuen les obres. Si Foment decideix que no es poden continuar les obres de soterrament del tren convencional per manca de finançament (i a l’hora d’entregar l’article no sé si n’hi ha als pressupostos de l’estat que es presenten a final de mes) ja ens podem preparar a tenir la ciutat empantanegada durant molts anys. Molts!
A partir d’ara , haurem de parlar (i fer que parlin !) de compensacions, indemnitzacions i reposicions, parlarem de denúncies i responsabilitats, parlarem “d’informació” i “d’estar informats”...
En parlarem. Segur!
(Article d'opinió inclòs al Programa oficial de la Festa major Sant Narcís 2012)
En fa molts que varem decidir que, a part de la Festa Major, l’associació de veïns tenim moltes més responsabilitats amb tots vosaltres.
Explicar les conseqüències i molèsties d’aquestes obres en són una... no la principal però si la que, ara, més ens preocupa.
Certament, aquests són dies de festa. D’oblidar els problemes per compartir balls, jocs i àpats. Però obviar que també en les dificultats hem d’estar junts i que només plegats podrem sortir-nos-en, no ens farà pas divertir-nos més.
Potser estar informats ens posi de mala llet, però saber que no estem sols, sovint ens dóna la darrera empenta per aconseguir resultats.
Potser si no ens haguéssim sentit sols tants anys, no haurien tancat botigues, ni marxat veïns, ni desaparegut la Plataforma Ciutadana.
L’AV som la única entitat ciutadana que ens hem mantingut (públicament) ferms en la denúncia de les irregularitats i desinformació que semblen anar lligades a aquestes obres i la seva gestió.
I això, pot haver fet semblar que fos “un problema” exclusiu només del nostre barri.
A la resta de Girona, o no ha interessat o ha interessat que no interessés.
I, al capdavall, els silencis també els fan responsables.
Per altra banda, als veïns de Sant Narcís us pot semblar que parlem massa d’un tema que ens supera i que ja hi ha qui l’hauria de gestionar. Que no és la nostra AV la que ha de “liderar la queixa” gironina.
El problema és que no hi ha qui lideri. Tots els intents semblen fets per omplir l’expedient (uns perquè ja no hi són, d’altres perquè no hi eren): L’exigència de les Audiències i fòrums que tant ens va costar obligar a convocar semblen purs tràmits per donar temps a qui el necessita per acabar i marxar. Els programes informatius no acaben d’arrencar (potser ho faran quan no hi hagi de què informar). La regidoria especial pel projecte ferroviari està en mans de gent sense habilitat ni fermesa . El senyor alcalde mana ( i això que mana bé ) només en comptades ocasions! I quan, finalment, els polítics aconsegueixen certa unitat per fer “front comú” davant de Foment, sempre hi haurà qui s’estimi més “policotejar” per no avançar i haver de posicionar-se contra “les sigles mare”
Tenim clar que les obres ni són un “preu” que només els de Sant Narcís hem de pagar pel progrés de tota la ciutat, ni poden ser l’excusa que facin servir a la Plaça del Vi per menystenir el barri. No ja en les compensacions i reposicions (que hi tenim dret!) sinó en el respecte i dignitat que el nostre barri es mereix.
I ens farem sentir!!
A pocs mesos de que ADIF faci l’entrega “triomfal” de NOMÉS la primera fase del projecte ferroviari ( soterrament del TAV) sense ni tant sols haver-la acabat (l’estació provisional forma part d’un projecte independent d’aquesta primera fase, del qual ni tan sols hi ha un estudi fet i que provocarà que , almenys durant mig o un any, els trens passin sense parar per Girona. Tal i com ha confirmat el “ministerio de Fomento” fa poques setmanes ), ja podem escoltar les lloances d’un gran nyap.
Als polítics que ens han estat dient que tot anava bé, ara només els queda ensenyar el poc que funciona, i començar-se a barallar per saber de qui és la culpa que la següent fase no estigui ja decidida. (Es veu que és el més important!! Discutir per no haver d’assumir, exigir ni liderar)
Als gironins que hi havien confiat, només els queda esperar que les promeses es facin realitat... algun any!
Però seria una bestiesa no acceptar que hem perdut.
Hem perdut perquè varem confiar. I hi hem perdut massa...
Sant Narcís ha estat agredit salvatgement. Físicament, socialment i econòmicament .
Els veïns hem patit sobretot les molèsties d’una gran obra, però també la incomprensió i abandonament de la resta de la ciutat i dels nostres representants.
Però tot i que hem perdut, ens mantenim drets! Perquè encara ens queda feina per fer i “agressions” per combatre:
Les fases dos i tres ( el soterrament del convencional –o la opció defensada per l’AV d’aprofitar el túnel del TAV per fer-los passar per allà mateix - i l’enderroc del pas elevat, quan sigui que s’acabin duent a terme. Si es duen a terme!) seran molt més llargues, sorolloses i empipadores que les que ja hem patit. Proposar alternatives (que és el que hem fet sempre) no fa aturar les obres! Sigui quina sigui la decisió presa, els responsables del que passi seran els de Foment i tots els “col·laboradors” necessaris que des de les butaques preeminents ( i per acció u omissió) els ho han permès.
Però també serà dur si no continuen les obres. Si Foment decideix que no es poden continuar les obres de soterrament del tren convencional per manca de finançament (i a l’hora d’entregar l’article no sé si n’hi ha als pressupostos de l’estat que es presenten a final de mes) ja ens podem preparar a tenir la ciutat empantanegada durant molts anys. Molts!
A partir d’ara , haurem de parlar (i fer que parlin !) de compensacions, indemnitzacions i reposicions, parlarem de denúncies i responsabilitats, parlarem “d’informació” i “d’estar informats”...
En parlarem. Segur!
(Article d'opinió inclòs al Programa oficial de la Festa major Sant Narcís 2012)
