I no estic fent una descripció d'un episodi bèl·lic de cap guerra!. M'estic referint a les properes eleccions municipals que, a tot estirar, patirem la propera primavera.
Hi ha qui parla de final d'un cicle. Prefereixo pensar que és l'inici d'un nou equilibri!! No entre diferents partits (siguin quins siguin, al capdavall tots reben la trucada d'un "aparell" a desenes de quilòmetres), que poden establir certs lligams que permetin governar la ciutat, sinó de relació d'aquests amb la xarxa associativa gironina que torna a irrompre amb força per totes les escletxes que el sistema feudal imperant a Girona durant més de trenta anys comença a tenir. Però que ningú s'enganyi! No és que no provin de mantenir-nos en silenci... però els temps canvien, els fronts són molts i la memòria curta!
De res no els serveix posar amics al capdavant de totes les possibles bases crítiques. De res no els serveix convidar-nos a participar del pastís. De res no els serveix la política dels 'fets consumats', la 'teoria del caos' ni 'una mentida si es repeteix prou vegades esdevé la 'nostra' veritat'.
La 'gana' que tenim les associacions no és de poder, ni de cadires, ni de 'fer carrera'… la gana que tenim és de recuperar la Girona que un dia vam posar en mans d'uns gestors que, com a nosaltres, els movia el servei als ciutadans però que amb els anys han acabat posant els ciutadans al seu servei i la 'seva' Girona elitista i de postal.
Aquest cop, han començat a fer campanya massa aviat!
Cada 'cap' del tripartit comença a 'marcar paquet' en les seves àrees (i en les alienes) encara que per fer-ho passi pel damunt (i per sobre) de la feina feta per uns i altres aquests darrers anys! I per damunt de tots tres n'hi ha un, el màxim responsable de massa anys d'autarquia (curiosament el que es va quedar les regidories més 'sensibles' -econòmicament és clar-) que sembla no voler-se adonar que els temps estant canviant per a tots!
I al bell mig de tanta batalla fratricida (si és que mai aquestes esquerres han estat germanes), qui hi surt perdent més som els ciutadans!
Però estem aprenent a fer-nos sentir! estem aprenent a escoltar-nos per fer-nos sentir! I això no s'ho esperaven! Ens sabem diferents i ens respectem diferents! Cada barri té la seva especificitat que els fa complex i complet, i sovint el que convé a un sector de la ciutat és el contrari del que convé uns metres més enllà. Però si em estat capaços d'unir esforços per denunciar un pavelló al bell mig de la Devesa, per reclamar la participació ciutadana als Plens municipals, per exigir més informació sobre les obres de l'AVE i les seves afectacions, per demanar la convocatòria de la Taula de Mobilitat... de què es pensen que no serem capaços?
Ja no ens podran 'comprar' amb la promesa d'inversions en equipaments que amb tots aquests anys han demostrat que no els importen. Ja no ens poden fer callar amb el silenci que -les subvencions als mitjans amics- ens reservava a les veus més experimentades en cada metre dels nostres barris. Qui sinó qui hi viu coneix cada pam dels nostres carrers i places?
Ja veig les pancartes al meu barri i els nous eslògans de la campanya del 2011! 'Santnarcisencs! Quan aneu a votar, recordeu on heu aparcat el cotxe!', 'A Sant Narcís, només inverteixen els euros que venen de Madrid (plans E)'…
I els de la resta de la ciutat: 'Si la Devesa diu NO!, és NO!', 'Nosaltres pintem les façanes (de l'Onyar), vosaltres en cobreu cada postal!', 'Senyors de l'AVE, en tenen per molt? és que els seus camions i màquines molesten, MOLT!'...
...
No s'equivoquin, ens hauran de convèncer un per un. A cada carrer, a cada plaça, a cada negoci, a cada escala... a cada barri que tant oblidats han tingut de tant mirar què diuen els de fora sense escoltar què cridem els de dins.
A la plaça del Vi segurament canviaran els companys de viatge, possiblement els estils es 'democratitzaran' els primers anys, però si no fem un canvi d'arrel no haurem ni començat a caminar que ja ens adonarem si hem errat el camí.
Girona no es pot decidir només amb el parer dels que participen al 'sorteig' de les eleccions. La resta de ciutadans continuem essent un valor afegit per a qui 'l'hi toqui' dirigir la nau. Moltes associacions i entitats som 'un regal' per a qui vulgui afegir il·lusió, bagatge i professionalitat a les 'línies' marcades pels partits terres enllà!
Hi ha qui parla de final d'un cicle. Prefereixo pensar que és l'inici d'un nou equilibri!! No entre diferents partits (siguin quins siguin, al capdavall tots reben la trucada d'un "aparell" a desenes de quilòmetres), que poden establir certs lligams que permetin governar la ciutat, sinó de relació d'aquests amb la xarxa associativa gironina que torna a irrompre amb força per totes les escletxes que el sistema feudal imperant a Girona durant més de trenta anys comença a tenir. Però que ningú s'enganyi! No és que no provin de mantenir-nos en silenci... però els temps canvien, els fronts són molts i la memòria curta!
De res no els serveix posar amics al capdavant de totes les possibles bases crítiques. De res no els serveix convidar-nos a participar del pastís. De res no els serveix la política dels 'fets consumats', la 'teoria del caos' ni 'una mentida si es repeteix prou vegades esdevé la 'nostra' veritat'.
La 'gana' que tenim les associacions no és de poder, ni de cadires, ni de 'fer carrera'… la gana que tenim és de recuperar la Girona que un dia vam posar en mans d'uns gestors que, com a nosaltres, els movia el servei als ciutadans però que amb els anys han acabat posant els ciutadans al seu servei i la 'seva' Girona elitista i de postal.
Aquest cop, han començat a fer campanya massa aviat!
Cada 'cap' del tripartit comença a 'marcar paquet' en les seves àrees (i en les alienes) encara que per fer-ho passi pel damunt (i per sobre) de la feina feta per uns i altres aquests darrers anys! I per damunt de tots tres n'hi ha un, el màxim responsable de massa anys d'autarquia (curiosament el que es va quedar les regidories més 'sensibles' -econòmicament és clar-) que sembla no voler-se adonar que els temps estant canviant per a tots!
I al bell mig de tanta batalla fratricida (si és que mai aquestes esquerres han estat germanes), qui hi surt perdent més som els ciutadans!
Però estem aprenent a fer-nos sentir! estem aprenent a escoltar-nos per fer-nos sentir! I això no s'ho esperaven! Ens sabem diferents i ens respectem diferents! Cada barri té la seva especificitat que els fa complex i complet, i sovint el que convé a un sector de la ciutat és el contrari del que convé uns metres més enllà. Però si em estat capaços d'unir esforços per denunciar un pavelló al bell mig de la Devesa, per reclamar la participació ciutadana als Plens municipals, per exigir més informació sobre les obres de l'AVE i les seves afectacions, per demanar la convocatòria de la Taula de Mobilitat... de què es pensen que no serem capaços?
Ja no ens podran 'comprar' amb la promesa d'inversions en equipaments que amb tots aquests anys han demostrat que no els importen. Ja no ens poden fer callar amb el silenci que -les subvencions als mitjans amics- ens reservava a les veus més experimentades en cada metre dels nostres barris. Qui sinó qui hi viu coneix cada pam dels nostres carrers i places?
Ja veig les pancartes al meu barri i els nous eslògans de la campanya del 2011! 'Santnarcisencs! Quan aneu a votar, recordeu on heu aparcat el cotxe!', 'A Sant Narcís, només inverteixen els euros que venen de Madrid (plans E)'…
I els de la resta de la ciutat: 'Si la Devesa diu NO!, és NO!', 'Nosaltres pintem les façanes (de l'Onyar), vosaltres en cobreu cada postal!', 'Senyors de l'AVE, en tenen per molt? és que els seus camions i màquines molesten, MOLT!'...
...
No s'equivoquin, ens hauran de convèncer un per un. A cada carrer, a cada plaça, a cada negoci, a cada escala... a cada barri que tant oblidats han tingut de tant mirar què diuen els de fora sense escoltar què cridem els de dins.
A la plaça del Vi segurament canviaran els companys de viatge, possiblement els estils es 'democratitzaran' els primers anys, però si no fem un canvi d'arrel no haurem ni començat a caminar que ja ens adonarem si hem errat el camí.
Girona no es pot decidir només amb el parer dels que participen al 'sorteig' de les eleccions. La resta de ciutadans continuem essent un valor afegit per a qui 'l'hi toqui' dirigir la nau. Moltes associacions i entitats som 'un regal' per a qui vulgui afegir il·lusió, bagatge i professionalitat a les 'línies' marcades pels partits terres enllà!
