El ple d'aquest mes a l’Ajuntament de Figueres (Alt Empordà) debatrà una moció per retirar la medalla d’or de la ciutat a Joan Carles I. Les formacions CUP-Guanyem Figueres, Esquerra Republicana de Catalunya i Canviem Figueres ho sol·liciten argumentant el llegat franquista que representa al seu entendre la monarquia espanyola i la conducta "impròpia" d’un cap d’estat que ha "demostrat" l’actual rei emèrit. Aquests tres partits conformen el govern juntament amb el PSC, que no ha volgut participar de la moció.
Aprofitant l’efemèride dels 21 anys del lliurament el passat cap de setmana (28 de juny de 1999) la Candidatura d’Unitat Popular-Guanyem Figueres, ERC i Canviem Figueres van coincidir en la necessitat de revisar-ne la vigència.
ERC ressalta que aquesta és una "anomalia fruit de la transició" i que els governs municipals tenen l’obligació de revisar aquests actes a falta d’una legislació de la memòria històrica de major abast que reguli la figura del monarca i la seva arribada al govern de mans del propi dictador. Per la seva banda, Canviem Figueres refereix que el republicanisme, així com el progrés van ser uns dels principis de l’acord de govern. Per la seva banda la CUP-Guanyem exposa que la conducta que ha mostrat la figura de l’ex-monarca cap a la població i el principi d’igualtat entre homes i dones, el fa "indigne" d’aquesta menció i que la ciutadania de Figueres "no es mereix" mantenir-hi aquesta relació.
A més, tant la CUP, com ERC, han votat al Congrés dels Diputats a favor d’obrir una comissió d’investigació a Joan Carles, rebutjades sempre pels vots de PSOE, PP i VOX, justificant-se en la inviolabilitat de l’ex-monarca. Per aquests motius, "per dignificar aquesta distinció, per reparació i higiene democràtica", aquests grups demanen la retirada de la Medalla d’Or de la Ciutat de Figueres al Rei emèrit.
Segon intent
Aquesta no és la primera vegada que es demana la retirada de la Medalla d'Or a Joan Carles I. El primer intent va tenir lloc el febrer de 2012 i en el plenari celebrat aleshores va quedar en no res pels vots en contra de l'equip de govern de CIU, amb majoria absoluta, i del PP.
La moció es va debatre just l'endemà que el rei espanyol anunciés la seva abdicació i que es fixés el 18 de juny d'aquell any per a proclamar Felip VI com a nou monarca.
