Nou episodi –aquest, ja en seu judicial- pel toc de les campanes de la Catedral de Girona. Les discrepàncies entre l'Hotel Històric i el consistori, el Capítol del temple i els veïns han arribat a la sala de vistes del Contenciós 1.
En una banda de la taula, l'advocat que ha interposat el recurs en nom de l'hotel; a l'altra, els lletrats de les altres tres parts. Al mig, la magistrada del jutjat. I davant seu, els deu testimonis que han desfilat per la sala de vistes (dels quals, fins a sis els ha aportat el lletrat de l'hotel).
La demanda dels propietaris de l'Històric és clara: aconseguir allò que ja va passar durant 49 dies a principis del 2016. O millor dit, durant 49 nits, en què les campanes de la Catedral van deixar de tocar entre les dotze i les sis de la matinada.
"Els meus clients tenen pèrdues, perquè hi ha hostes que no poden dormir", explica l'advocat de l'Històric, Lluís Gallardo. "Quan es tracta de descansar, no es pot fer si cada toc horari del campanar arriba als 70 decibels, que és com si per allà hi passés una ambulància", precisa.
En una banda de la taula, l'advocat que ha interposat el recurs en nom de l'hotel; a l'altra, els lletrats de les altres tres parts. Al mig, la magistrada del jutjat. I davant seu, els deu testimonis que han desfilat per la sala de vistes (dels quals, fins a sis els ha aportat el lletrat de l'hotel).
La demanda dels propietaris de l'Històric és clara: aconseguir allò que ja va passar durant 49 dies a principis del 2016. O millor dit, durant 49 nits, en què les campanes de la Catedral van deixar de tocar entre les dotze i les sis de la matinada.
"Els meus clients tenen pèrdues, perquè hi ha hostes que no poden dormir", explica l'advocat de l'Històric, Lluís Gallardo. "Quan es tracta de descansar, no es pot fer si cada toc horari del campanar arriba als 70 decibels, que és com si per allà hi passés una ambulància", precisa.
"Més costum que tradició"
Per defensar la seva tesi, l'hotel ha portat com a testimonis un antropòleg, un representant de l'associació de veïns de Palau Sacosta, el propietari d'una agència de viatges o un instal·lador de vidres, entre d'altres. L'antropòleg ha definit el toc de les campanes com un so (en contraposició a música i a fressa), ha defensat que tocar quarts i hores és més un costum que no pas una tradició i ha dit que, avui dia, quan el temps es compta en minuts, fer sonar les campanes és "innecessari".
El representant dels veïns de Palau Sacosta ha recordat l'episodi que va viure el barri el 1998, quan els van canviar el mossèn i en va arribar un a qui "li agradaven les campanes". Tant és així que van passar de sentir-les només per tocar a missa a "patir-les sempre" (durant els quarts, les hores i, fins i tot, els repicons). La situació va durar tres mesos, fins que els veïns es van plantar i van aconseguir que el Bisbat s'avingués a emmudir-les entre les deu de la nit i les vuit del matí.
El propietari de l'agència de viatges ha declarat que fins a un 20% dels clients que dormen a l'Històric se li queixaven que passaven mala nit per les campanes. Després, el representant de l'hotel Llegendes ha explicat que, tot i que creu que les campanes donen "màgia i glamur" al Barri Vell, ell és partidari d'abaixar-ne el volum durant les nits. "A la zona hi ha 208 apartaments turístics i tres hotels", ha concretat.
Sonòmetre a l'hotel
Per últim, als arguments culturals i turístics, l'advocat de l'Històric hi ha sumat els constructius. Ho ha fet aportant el director d'obra de l'hotel, que ara s'està ampliant, qui ha declarat que les parets de pedra no aïllen el so de les campanes. I també un instal·lador de vidres, per parlar sobre la "impossibilitat" d'aïllar els tocs de la Catedral.
Un estudi sonomètric va determinar que, a les nits, cada vegada que sonava una campana, el volum que escoltaven els clients de l'Històric de mitjana se situava en els 58 decibels (dB). "No hi ha manera que un vidre, per més aïllant que sigui, pugui amortir-ne més de 50", ha dit l'instal·lador, recordant que els de l'hotel redueixen el so entre 35 i 49 dB.
Campaners i carrillonistes
Per contrarestar aquests testimonis, les altres parts n'han aportat quatre al contenciós. El primer a passar per sala ha estat el secretari de la Confraria de Campaners i Carrillonistes de Catalunya, Ramon Gené. I ell, a diferència de l'antropòleg, s'ha dedicat a insistir que el toc de les campanes de la Catedral de Girona té "importància patrimonial i cultural", i que seria una "llàstima" que es fessin emmudir a les nits.
"El seu so és únic, té interès social i és una tradició", ha assegurat Gené. El secretari, a més, ha recordat que "pocs tocs de campanes estan tan ben documentats com el de Girona", perquè ja a l'11 de juny de 1388, el bisbe, el Capítol i els jurats de la ciutat van acordar "que per sempre més toquessin les hores, tant de dia com de nit, i que ningú ho pogués impedir".
Després d'ell, l'arquitecta municipal de l'Ajuntament s'ha centrat en explicar les característiques de l'edifici que acull l'hotel. Ha recordat que totes les finestres són d'alumini, quan el pla especial del Barri Vell marca que siguin de fusta (que, entre d'altres, aïlla més). I que, casualment, quan l'alcaldessa Marta Madrenas va anar personalment a inspeccionar una habitació, la finestra no tancava bé.
Per últim, els darrers testimonis han estat els del perit sonomètric i els del tècnic que va col·locar físicament l'aparell a l'hotel Històric per dur a terme la mesura. Tots dos han explicat, sobretot, el mecanisme i la manera com es va fer l'estudi.
Tirar enrere el decret Ballesta
Ara, aquests testimonis s'afegiran a tot el plec de documentació que les parts implicades en el litigi ja han tramès als jutjats. Després, si no hi ha moviments de darrera hora, cadascuna farà arribar per escrit les seves conclusions al contenciós. I aleshores serà el torn de la magistrada, a qui correspondrà dictar sentència.
L'advocat de l'hotel ja ha explicat que la seva postura passa perquè la Catedral emmudeixi de nits. I això suposa tirar enrere el decret que va emetre l'aleshores alcalde de Girona, Albert Ballesta. Per restituir el toc nocturn, l'Ajuntament es va emprar en un reglament del 2010, que reconeix la singularitat dels centres de culte i permet incloure'ls com a excepció a la llei de sorolls.
"És mentida que aquesta llei exoneri els campanars de complir la legalitat acústica, sinó que ho fa un decret posterior que nosaltres considerem un disbarat jurídic", assegura l'advocat de l'hotel. Lluís Gallardo també defensa que "les tradicions culturals es fan per part de persones expertes, i no de persones que en aquell moment estan dormint" (en referència als veïns del Barri Vell que s'oposen al toc de les campanes).
"Avui dia, precisament, allò que es promou és el silenci", explica. Gallardo no tanca la porta a aturar el procés si les parts arriben a un acord (cosa que podria passar per rebaixar el toc nocturn de les campanes). Però ho veu difícil perquè, precisa, els veïns del Barri Vell s'hi oposen i, per tant, la solució passa "pel tot o res".
Per la seva banda, l'advocat de l'Ajuntament de Girona, Lluís Pau, diu que els arguments del consistori "intenten estar al costat del sentit veïnal". "El toc nocturn de les campanes, que ha perdurat de forma ininterrompuda durant més de mil any, no es pot estroncar pura i simplement per interessos privats", conclou.
