Més delictes sexuals i més robatoris comesos per lladres multireincidents, que en ocasions són autèntics "depredadors", arreu de les comarques gironines. L'estadística dels Mossos d'Esquadra a la demarcació recull com l'any passat es van denunciar fins a 168 abusos i agressions sexuals (davant les 144 del 2015). En el cas dels abusos, la majoria de les víctimes són adolescents –tenen menys de 20 anys- a qui l'agressor fa tocaments. Al costat d'aquests delictes, les dades policials també recullen com al llarg del 2016 han augmentat significativament els robatoris comesos per multireincidents. Bé siguin en ple carrer, bé siguin a interior d'habitatge. Aquí, es busca un objectiu fàcil –sovint, telèfons mòbils- i s'actua de manera matussera i poc especialitzada. Precisament, Mossos d'Esquadra i Interior han reclamat canvis legislatius que permetin enviar a presó aquests delinqüents i treure'ls de circulació. "Ens trobem amb què, malgrat que els anem detenint, al cap de dos dies tornen a ser al carrer", ha lamentat el cap de la Regió Policial de Girona, el comissari Josep Milan.
L'any passat a les comarques gironines van registrar 43.390 fets penals, la gran majoria dels quals –fins a un 84%- van ser delictes comesos contra el patrimoni (una tipificació on s'engloben robatoris, furts, danys i estafes, entre d'altres). D'un any per l'altre, arreu del territori, si es miren els números globals, la xifra de delictes va baixar un 3,09% (al 2015, se'n van registrar 44.774).
Ara bé, si bé és cert que en general els il·lícits van a la baixa, també és veritat que n'hi ha d'altres que s'han incrementat –i molt, en alguns casos- d'un any per l'altre. Dins aquest grup s'hi troben els robatoris, tant aquells que es cometen a l'interior de cases (hi hagi o no violència contra els propietaris) com en ple carrer. Però també, d'un any per l'altre, han augmentat els delictes sexuals (tant agressions com abusos) i les estafes, majoritàriament a través d'Internet i les xarxes socials.
Si es posa la lupa damunt els robatoris, al llarg del 2016 hi va haver quatre modalitats que van anar a l'alça. Per una banda, els assalts violents a cases (32 casos, quasi un 78% més), les estrebades (266 casos, un 26,67% més), els atracaments a ple carrer (513 casos, un 11,52% més) i els robatoris amb força a domicili (3.614 denúncies, un 14,73%).
A la saga de víctimes fàcils
El cap de la Regió Policial de Girona, el comissari Josep Milan, a l'hora de valorar les dades, ha volgut posar l'accent en un determinat tipus de delinqüent: aquell lladre multireincident que actua amb una "alta intensitat" i a qui costa molt treure de circulació.
A diferència dels assalts violents (on aquí, en el 60% dels casos el mòbil sol ser un deute o un afer de droga), aquests lladres s'han especialitzat a ser autèntics "depredadors", precisa Milan. "I això els porta a anar sempre a la cacera de les víctimes més fàcils; escullen aquell robatori que els reporti el màxim benefici per un mínim risc", hi afegeix el comissari.
Això fa que aquests delinqüents tan aviat cometin una estrebada en ple carrer, com s'emportin el coure d'una instal·lació, com entrin en alguna casa (bé sigui grimpant per la façana, bé sigui trencant una finestra). Són lladres matussers, que actuen "de manera poc planificada", indica el cap de la Regió Policial.
Solen ser nascuts aquí, marroquins o romanesos. Quan roben en ple carrer, l'objectiu primordial són els mòbils –aquests, sobretot- o les carteres. Però quan entren a les cases (aquí, ho fan més en segones residències) de dins se n'enduen des de joies i diners fins a encimeres, televisors o, fins i tot, roba i sabates dels propietaris.
Canvi legislatiu
Tant el comissari com el director general de la Policia, Albert Batlle, han lamentat que a aquests delinqüents costa molt treure'ls de circulació. Els delictes que cometen no solen portar aparellades penes més grans de 2 anys de presó, amb la qual cosa quan se'ls deté i passen davant del jutge, tornen a trepitjar el carrer en poca estona.
"Encadenen detenció rere detenció, i al cap de poc ja hi tornen", precisa Josep Milan. Per això, tant ell com Batlle han reclamat més fermesa per poder introduir canvis legislatius que permetin enviar aquests multireincidents a presó una bona temporada. "No hem d'oblidar que, quan entren a les cases, aquests robatoris afecten l'espai més íntim de les víctimes; allà on se senten segures", subratlla Albert Batlle.
Més abusos i agressions
Al 2016, a les comarques gironines es van denunciar 74 agressions i 94 abusos sexuals. En el primer cas, d'un any per l'altre, l'augment ha estat del 4%; en el segon, l'increment s'ha arribat a enfilar fins al 28%.
L'estadística concreta que, pel què fa a les agressions, la meitat de les víctimes tenien entre 11 i 25 anys i moltes van ser forçades quan havien sortit de festa. Pel què fa als abusos, aquí moltes de les víctimes –tres de cada quatre- també eren bastant joves. Tenien menys de 20 anys, i la majoria van patir tocaments.
El cap de la Regió Policial de Girona també ha volgut subratllar que, si bé els delictes sexuals han anat a l'alça, els Mossos d'Esquadra també n'han pogut resoldre el gran gruix (en concret, 143). Durant el 2016, s'han fet 81 detencions per aquests delictes arreu de la demarcació.
Estafes, sobretot per Internet i xarxes socials
L'estadística dels Mossos d'Esquadra també recull com, al llarg del 2016, les estafes han arribat a augmentar fins a un 14,65%. En concret, se n'han denunciat 3.663 casos. Aquí, el comissari Josep Milan ha volgut destacar, però, que aquell subtipus que més ha augmentat són els enganys que es cometen a través d'Internet i les xarxes socials. "Sobretot, aquests sí que s'han disparat; estem parlant de compres d'objectes, de viatges, d'ofertes de feina o de vendes de vehicles", ha concretat.
D'altra banda, el comissari també ha volgut fer un incís en un tipus d'il·lícit –el cultiu de marihuana- que a la demarcació ja s'ha convertit en un clàssic. L'any passat, els delictes contra la salut pública van créixer un 3,54% (410 casos). Però allò que va augmentar, i amb gran diferència, van ser els comisos que els Mossos d'Esquadra van fer de plantacions de marihuana. En concret, 28.115 plantes, un 83,2% més que al 2015 (quan van ser 15.344).
Menys amenaces, maltractaments i grups criminals
A l'altra cara de la balança, s'hi inclouen tots aquells altres delictes –bé sigui contra les persones, bé sigui contra el patrimoni- que han anat a la baixa d'un any per l'altre. I aquí, per exemple, del balanç se n'extreu que han baixat les denúncies per amenaces i coaccions (fins a un 24%), els maltractaments a la llar, els robatoris de vehicles, els robatoris a botigues i empreses (aquí, també fins gairebé un 25%), els furts o els delictes contra l'ordre públic.
A més, al llarg el 2016, a la demarcació també s'ha detectat menys presència de grups criminals (dels divuit casos del 2015, l'any passat se'n van registrar set). El comissari ha dit que, en part, això també és conseqüència "de la feina policial que es fa en d'altres demarcacions", i que evita que aquestes organitzacions criminals es desplacin pel territori. Dins els casos de l'any passat, també s'hi inclouen les catorze detencions relacionades amb l'assassinat de l'empresari i president de la Foeg Jordi Comas.
88.330 hores contra el jihadisme
Pel què fa als operatius específics, els Mossos d'Esquadra van dedicar gairebé 307.800 hores a aquests programes (per lluitar contra els robatoris en habitatges, comerços, zones rurals, etc.). Dins d'aquests, també s'hi inclou el programa específic contra el terrorisme, en concret el jihadista. A la demarcació, els mossos van dedicar-hi l'any passat 88.330 hores.
Ara bé, si bé és cert que en general els il·lícits van a la baixa, també és veritat que n'hi ha d'altres que s'han incrementat –i molt, en alguns casos- d'un any per l'altre. Dins aquest grup s'hi troben els robatoris, tant aquells que es cometen a l'interior de cases (hi hagi o no violència contra els propietaris) com en ple carrer. Però també, d'un any per l'altre, han augmentat els delictes sexuals (tant agressions com abusos) i les estafes, majoritàriament a través d'Internet i les xarxes socials.
Si es posa la lupa damunt els robatoris, al llarg del 2016 hi va haver quatre modalitats que van anar a l'alça. Per una banda, els assalts violents a cases (32 casos, quasi un 78% més), les estrebades (266 casos, un 26,67% més), els atracaments a ple carrer (513 casos, un 11,52% més) i els robatoris amb força a domicili (3.614 denúncies, un 14,73%).
A la saga de víctimes fàcils
El cap de la Regió Policial de Girona, el comissari Josep Milan, a l'hora de valorar les dades, ha volgut posar l'accent en un determinat tipus de delinqüent: aquell lladre multireincident que actua amb una "alta intensitat" i a qui costa molt treure de circulació.
A diferència dels assalts violents (on aquí, en el 60% dels casos el mòbil sol ser un deute o un afer de droga), aquests lladres s'han especialitzat a ser autèntics "depredadors", precisa Milan. "I això els porta a anar sempre a la cacera de les víctimes més fàcils; escullen aquell robatori que els reporti el màxim benefici per un mínim risc", hi afegeix el comissari.
Això fa que aquests delinqüents tan aviat cometin una estrebada en ple carrer, com s'emportin el coure d'una instal·lació, com entrin en alguna casa (bé sigui grimpant per la façana, bé sigui trencant una finestra). Són lladres matussers, que actuen "de manera poc planificada", indica el cap de la Regió Policial.
Solen ser nascuts aquí, marroquins o romanesos. Quan roben en ple carrer, l'objectiu primordial són els mòbils –aquests, sobretot- o les carteres. Però quan entren a les cases (aquí, ho fan més en segones residències) de dins se n'enduen des de joies i diners fins a encimeres, televisors o, fins i tot, roba i sabates dels propietaris.
Canvi legislatiu
Tant el comissari com el director general de la Policia, Albert Batlle, han lamentat que a aquests delinqüents costa molt treure'ls de circulació. Els delictes que cometen no solen portar aparellades penes més grans de 2 anys de presó, amb la qual cosa quan se'ls deté i passen davant del jutge, tornen a trepitjar el carrer en poca estona.
"Encadenen detenció rere detenció, i al cap de poc ja hi tornen", precisa Josep Milan. Per això, tant ell com Batlle han reclamat més fermesa per poder introduir canvis legislatius que permetin enviar aquests multireincidents a presó una bona temporada. "No hem d'oblidar que, quan entren a les cases, aquests robatoris afecten l'espai més íntim de les víctimes; allà on se senten segures", subratlla Albert Batlle.
Més abusos i agressions
Al 2016, a les comarques gironines es van denunciar 74 agressions i 94 abusos sexuals. En el primer cas, d'un any per l'altre, l'augment ha estat del 4%; en el segon, l'increment s'ha arribat a enfilar fins al 28%.
L'estadística concreta que, pel què fa a les agressions, la meitat de les víctimes tenien entre 11 i 25 anys i moltes van ser forçades quan havien sortit de festa. Pel què fa als abusos, aquí moltes de les víctimes –tres de cada quatre- també eren bastant joves. Tenien menys de 20 anys, i la majoria van patir tocaments.
El cap de la Regió Policial de Girona també ha volgut subratllar que, si bé els delictes sexuals han anat a l'alça, els Mossos d'Esquadra també n'han pogut resoldre el gran gruix (en concret, 143). Durant el 2016, s'han fet 81 detencions per aquests delictes arreu de la demarcació.
Estafes, sobretot per Internet i xarxes socials
L'estadística dels Mossos d'Esquadra també recull com, al llarg del 2016, les estafes han arribat a augmentar fins a un 14,65%. En concret, se n'han denunciat 3.663 casos. Aquí, el comissari Josep Milan ha volgut destacar, però, que aquell subtipus que més ha augmentat són els enganys que es cometen a través d'Internet i les xarxes socials. "Sobretot, aquests sí que s'han disparat; estem parlant de compres d'objectes, de viatges, d'ofertes de feina o de vendes de vehicles", ha concretat.
D'altra banda, el comissari també ha volgut fer un incís en un tipus d'il·lícit –el cultiu de marihuana- que a la demarcació ja s'ha convertit en un clàssic. L'any passat, els delictes contra la salut pública van créixer un 3,54% (410 casos). Però allò que va augmentar, i amb gran diferència, van ser els comisos que els Mossos d'Esquadra van fer de plantacions de marihuana. En concret, 28.115 plantes, un 83,2% més que al 2015 (quan van ser 15.344).
Menys amenaces, maltractaments i grups criminals
A l'altra cara de la balança, s'hi inclouen tots aquells altres delictes –bé sigui contra les persones, bé sigui contra el patrimoni- que han anat a la baixa d'un any per l'altre. I aquí, per exemple, del balanç se n'extreu que han baixat les denúncies per amenaces i coaccions (fins a un 24%), els maltractaments a la llar, els robatoris de vehicles, els robatoris a botigues i empreses (aquí, també fins gairebé un 25%), els furts o els delictes contra l'ordre públic.
A més, al llarg el 2016, a la demarcació també s'ha detectat menys presència de grups criminals (dels divuit casos del 2015, l'any passat se'n van registrar set). El comissari ha dit que, en part, això també és conseqüència "de la feina policial que es fa en d'altres demarcacions", i que evita que aquestes organitzacions criminals es desplacin pel territori. Dins els casos de l'any passat, també s'hi inclouen les catorze detencions relacionades amb l'assassinat de l'empresari i president de la Foeg Jordi Comas.
88.330 hores contra el jihadisme
Pel què fa als operatius específics, els Mossos d'Esquadra van dedicar gairebé 307.800 hores a aquests programes (per lluitar contra els robatoris en habitatges, comerços, zones rurals, etc.). Dins d'aquests, també s'hi inclou el programa específic contra el terrorisme, en concret el jihadista. A la demarcació, els mossos van dedicar-hi l'any passat 88.330 hores.
