La sala 1 de Razzmatazz es va gairebé omplir ahir a la nit per a rebre l'australiana Natalie Imbruglia que arribava amb el seu darrer treball sota el braç, "Male", després de vuit anys de silenci discogràfic.
La veritat és que pràcticament ningú dels presents estava realment interessat en el seu quart llarga durada. Un treball on recopila diverses cançons interpretades per artistes masculins i que Imbruglia versiona amb eficàcia. La cantant va arrencar amb gairebé deu minuts de retard a ritme de "Wishing I was there", del seu primer disc "Left of the Middle" (1997), fet que ja deixava entreveure que la vetllada no decebria. "Beauty on the fire" la va seguir acompanyada de "Glorious", un single aparegut el 2007, orfe de disc i que fou inclòs en el recopilatori "Glorious: The singles 97-97".
Imbruglia es movia damunt l'escenari abillada amb una faldilla i un top de transparències negre, una parca marró i uns botins que van estar a punt de donar-li un disgust; "quan estàvem fent les proves de so m'he adonat que el calçat relliscava molt damunt l'escenari. Per evitar que no em faci mal m'han recomanat que posi Coca-Cola a la sola i, mireu, aquesta tovallola que tinc aquí està amarada amb el refresc. Cada cop que vinc a aquest racó m'hi frego el peus", explicava l'artista divertida davant un públic entregat.
El concert, que va tenir una durada que no va arribar a la hora i mitja, va transcórrer amb fluïdesa. Els temes més aclamats i cantats a pulmó pel respectable foren "Shiver", "Counting down the days", "Cannonball", "Wrong impression", "Smoke" i "Big mistake".
Menció a banda es mereix el moment més àlgid de la nit: la interpretació de "Torn". Amb el primer acord en Fa tot el recinte es va teletransportar a finals dels anys 90, on una jove de 22 anys, menuda, amb roba ample i cabells curts cantava sobre un gran desamor. Imbruglia no va escatimar sacsejades de cap, voltes de 360 graus damunt els talons i petits saltironets. Han passat 20 anys des de l'estrena d'aquesta mítica peça però l'australiana encara es pot permetre el luxe de comportar-se com una adolescent damunt l'escenari i és que l'única diferència física que es pot apreciar és que té el cabell més llarg.
Si se'm permet la llicència, el que ahir es va viure a Razzmatazz fou un TORNado de nostàlgia, emotivitat, dolçor i felicitat.
Visita la galeria d'imatges amb més fotografies del concert.