Els alcaldes de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, l'Escala, Víctor Puga, i la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais, reclamaran conjuntament que es faci arribar la canonada d'aigua del Pasteral fins als tres municipis. Tots tres consideren que aquesta seria la solució definitiva a les tensions d'abastament que pateixen els tres municipis a l'estiu, quan la població, especialment de Torroella i l'Escala, es multiplica per tres. A més, l'aportació d'aigua del Pasteral permetria reduir la pressió actual de l'aqüífer del Baix Ter, d'on es proveeixen al voltant d'una trentena de municipis. Els ajuntaments es reuniran properament amb l'Agència Catalana de l'Aigua i el Consorci Costa Brava per abordar la problemàtica.
Les tres poblacions formen part de la Junta Central d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter i, juntes, sumen, el major nombre d'usuaris de boca de l'entitat, per la seva població resident, uns 35.000 habitants, i per la flotant, que a l'estiu pot arribar als 100.000 habitants. Rufí, que també és president de la Junta Central d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter, argumenta que aquesta realitat fa que les tres poblacions tinguin una problemàtica singular que incideix, de manera molt important, en el conjunt de l'aqüífer del Baix Ter.
Recorda, a més, que l’increment de consumidors i la disminució de les pluges fa minvar cada estiu el cabal disponible, de manera que facilita la pressió del mar i el risc de salinització. Per aquest motiu, els tres alcaldes mantenen que, a banda de pal·liar aquest dèficit hídric, la prolongació de la canonada del Pasteral tindria repercussions econòmiques i mediambientals molt clares. A més, insisteixen que cal tenir en compte el component turístic de la zona que fa imprescindible disposar d'un bon abastament.
Una problemàtica compartida
Malgrat que la problemàtica en relació a les necessitats de quantitat d'aigua per atendre moments punta és compartida, en el cas de la Bisbal d'Empordà la situació actual és més complexa, perquè s'hi afegeix un problema de qualitat.
Actualment la capital empordanesa s'abasteix d'un pou situat a Fontanilles (Baix Ter) i d'un altre situat a Castell d'Empordà (Conca del Daró), que pateix moltes oscil·lacions i és molt vulnerable en època de poques pluges. Això va fer que aquest estiu s'hagués de declarar l'aigua de la xarxa pública no apta per al consum per la presència de dos productes fitosanitaris. En aquest cas, asseguren que la situació es resoldria incrementant la captació al Baix Ter i poder prescindir, quan fos necessari, del pou de Castell d'Empordà.
Els tres ajuntaments es reuniran properament amb amb l'Agència Catalana de l'Aigua i amb el Consorci de la Costa Brava per trobar-hi solucions.
Recorda, a més, que l’increment de consumidors i la disminució de les pluges fa minvar cada estiu el cabal disponible, de manera que facilita la pressió del mar i el risc de salinització. Per aquest motiu, els tres alcaldes mantenen que, a banda de pal·liar aquest dèficit hídric, la prolongació de la canonada del Pasteral tindria repercussions econòmiques i mediambientals molt clares. A més, insisteixen que cal tenir en compte el component turístic de la zona que fa imprescindible disposar d'un bon abastament.
Una problemàtica compartida
Malgrat que la problemàtica en relació a les necessitats de quantitat d'aigua per atendre moments punta és compartida, en el cas de la Bisbal d'Empordà la situació actual és més complexa, perquè s'hi afegeix un problema de qualitat.
Actualment la capital empordanesa s'abasteix d'un pou situat a Fontanilles (Baix Ter) i d'un altre situat a Castell d'Empordà (Conca del Daró), que pateix moltes oscil·lacions i és molt vulnerable en època de poques pluges. Això va fer que aquest estiu s'hagués de declarar l'aigua de la xarxa pública no apta per al consum per la presència de dos productes fitosanitaris. En aquest cas, asseguren que la situació es resoldria incrementant la captació al Baix Ter i poder prescindir, quan fos necessari, del pou de Castell d'Empordà.
Els tres ajuntaments es reuniran properament amb amb l'Agència Catalana de l'Aigua i amb el Consorci de la Costa Brava per trobar-hi solucions.
