Front comú de Govern i municipis per pressionar les energètiques i signar un conveni de pobresa energètica

Les administracions catalanes, amb la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona al capdavant, han volgut "anar de la mà" per pressionar les empreses subministradores i aconseguir que acompleixin la llei 24/2015 contra la pobresa energètica. E definitiva, el que aquest dijous s'ha fet és fer un front comú per aconseguir força negociadora per tal de forçar les empreses a signar un conveni de "coresponsabilitat". Així, quan les energètiques que encara no hagin signat el conveni –obligades per la llei- vulguin negociar amb algun ajuntament, amb una Diputació o amb la Generalitat, sobre la taula tindran un mateix model de conveni. De fet, Baiget ja ha avisat que les converses amb les empreses començaran d'immediat amb l'objectiu que els convenis estiguin signats en un termini "d'un mes i mig o dos mesos". Si no ho fessin, les subministradores s'estarien arriscant a que les administracions obrin expedients sancionadors a les empreses per incompliment de la llei.

El conveni presentat no té massa novetats respecte del que ja posaven sobre la taula les grans administracions fins ara quan parlaven amb les empreses. Però estableix la unanimitat dels criteris, una redacció comuna i, sobretot, fixa que les energètiques hauran de fer-se càrrec "com a mínim del 50%" de la despesa que generi la situació de pobresa energètica, és a dir, de les factures de llum i gas, i de la gestió de tot l'assessorament i el tràmit. El document també estableix l'aplicació de tarifes socials, grans descomptes en les factures i bonificacions notables a les famílies vulnerables en funció de la seva situació econòmica i social. Per últim, preveu també que les empreses apliquin una condonació del deute acumulat per les llars en situació de pobresa energètica que acreditin que no se'n poden fer càrrec.

A la presentació d'aquest conveni comú, les administracions catalanes han volgut sumar el protocol d'aplicació de la llei 24/2015, amb el que pretenen "incrementar la seguretat jurídica" en la protecció de les persones en risc d'exclusió social, pautat el procediment d'aplicació de la norma pas a pas i en cada cas.

La presentació del conveni i del protocol s'ha fet al Palau de la Generalitat, amb la presència del president, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. A més, han participat també el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget; la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa; la diputada de la Diputació de Barcelona Maite Fandos; el vicepresident de la Diputació de Girona, Fermí Santamaria; la diputada de Tarragona Imma Costa; la diputada de Lleida Rosa Maria Mora; el president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch; el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, i el vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i segon tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

En la seva intervenció per cloure l'acte, Puigdemont ha destacat que l'acord per aquest conveni suposa una manera de fer que desemboca "en propostes concretes, mesures palpables, i una voluntat de diàleg amb l'objectiu d'arribar a acords amb un únic beneficiari: els ciutadans"." Alguns proposen fer comissions, nosaltres proposem solucions", ha etzibat carregant així contra el govern espanyol i l'administració estatal.

Per a Puigdemont, la presentació d'aquest conveni i d'aquest protocol és "una bona notícia", però ha avisat que la importància real i la magnitud de la qüestió es descobrirà quan passats els mesos s'hagi signat, aplicat i hi hagi els efectes que preveu. "L'encert que hem aconseguit es veurà quan els més vulnerables siguin més forts i els mes forts siguin més vulnerables a les demandes que fa la societat de manera transversal", ha sentenciat, tot recordant que el conveni és "una interpel·lació directa a les companyies subministradores".

Per la seva part, Ada Colau ha remarcat que amb la 24/2015 a la mà i en vigor, i amb aquest conveni, les administracions tenen "una bona eina" per lluitar contra la pobresa energètica. "Ara el que hem de fer és fer complir la llei. Això no son propostes o bones voluntats. Estem parlament de fer complir la llei vigent", ha sentenciat.

Per a l'alcaldessa de Barcelona, calia que les administracions fessin "aquest front comú i aquest esforç" per evitar que els companyies "tinguessin lloc a joc i evitessin complir la llei". "Avui ens felicitem perquè anem a una, amb un únic conveni, perquè ja no hi hagi excuses ni interpretacions de la llei. Avui només parlem de si s'acompleix o no la llei. La pilota està a partir d'ara al teulat de les companyies subministradores", ha conclòs. De la mateixa manera, ha considerat "inadmissible" que empreses "amb milions i milions de benefici" no vulguin fer-se càrrec dels costos de la pobresa energètica", i per això els ha demanat "coresponsabilitat" signant aquest conveni.

El conseller d'Empresa, per la seva part, ha remarcat que els protocols "homogeneïtzen el funcionament i la resposta de les administracions" a la pobresa energètica, i que el conveni "vol deixar clar que totes les administracions van de la mà".

Des de l'AMB, Collboni ha considerat la data d'aquest dijous com una cita "molt important" perquè "s'unifiquen criteris i procediments, i perquè es proposa un conveni a les empreses perquè compleixen amb les obligacions, legals no ho sé, però morals segur".

Xavier Amor, president de la FMC, s'ha felicitat per la "suma d'esforços" que suposa el conveni i ha reclamat "seure totes les subministradores a la taula" per signar-lo.
Suma d'esforços entre tots. En un sentit semblant s'ha expressat Miquel Buch, president de l'ACM, que ha reclamat a les empreses i a l'Estat –l'única administració no present a l'acte- que "posin sentit comú i ens ajudin a que les famílies deixin de patir".

Des de Lleida, la diputada de la Diputació Rosa Maria Mora ha remarcat el "compromís social" de les administracions "per tenir un país digne i socialment més fort". "Estem compromesos en la lluita contra les desigualtats socials", ha dit. Imma Costa, diputada de la Diputació de Tarragona, ha reclamat "un país lliure de pobresa energètica i de qualsevol de les seves variables" i ha posat la seva administració al servei del "repte de país" que suposa la pobresa energètica.

La diputada de la Diputació de Barcelona Maite Fandos ha remarcat que amb el conveni a la mà "s'està parlant de drets de les persones als subministraments", i ha assegurat que la intenció és que això "sigui un marc de responsabilitat i de veritable compromís de les subministradores per fer front a aquesta problemàtica". Per últim, el vicepresident de la Diputació de Girona, Fermí Santamaria, ha recalcat que propostes com aquesta o la llei 24/2015 "ens enorgulleix com a país". "Amb això, reconeixem que tenim un problema i li estem plantant cara. Demano que tothom ho faci per solucionar el problema", ha conclòs.