Estem acostumats a sentir parlar de CiU, PSC, ERC, PP, ICV però la CUP encara no ha fet entrada a l’Ajuntament de Girona. Toca?
Home, de fet fa molts anys que estem treballant a la ciutat de Girona. Creiem que aquesta vegada sí que tindrem el recolzament suficient de la ciutadania com per entrar amb força a l'Ajuntament. Sí, podríem dir que toca.
Que aporta la CUP respecte les altres formacions que ara mateix conformen el consistori?
Penso que principalment el que aporta la CUP és una manera de fer molt pròxima i arrelada al territori que no es decideix als despatxos i que no està allunyada de la ciutadania. Soms persones normals, veïns de Girona, que dediquem molta part del nostre temps a la militància política.
Gent normal però que sempre ha tingut la imatge de ser quatre joves esbojarrats amb moltes ganes de fer merder i poques ganes de treballar.
És evident que la CUP recull tota una herència vinculada a les vides socials, la lluita per la independència, la lluita pel territori. Se'ns associa a una imatge però hem demostrat al llarg de tots aquests anys que soms capaços de fer oposició contundent i constructiva.
Sí que és cert que d'un temps cap aquí hi ha hagut aquest canvi en el concepte sobre la CUP. En què heu treballat o heu fet especial incís per aconseguir-ho?
A grans trets hem incidit molt en les qüestions ambientals, nacionals i socials. El que hem fet és traslladar al plenari municipal un seguit de propostes. Hem presentat mocions, per diverses temàtiques, hem plantejat propostes i, sobretot, la diferència amb tots aquests anys és que ens hem apropat molt al teixit associatiu i veïnal de la ciutat. Aquí hem trobat una gran porta d'entrada per aproximar-nos a la realitat quotidiana del dia a dia de la ciutat de Girona. És a dir, hem continuat fent tasca ideològica, combativa i de més agitació i també hem fet molt aquest altre.
Ara mateix esteu fent una roda de contactes amb els presidents de les associacions de veïns de Girona. Què és el que us transmeten?
Quan ens apropem a una associació de veïns principalment el que anem a fer és a escoltar. Sí que majoritàriament veiem una bona acollida i pensem que en bona mesura aquesta és deguda a que durant molts anys no hi ha hagut aquest diàleg. Tot plegat és fruit d'aquestes polítiques de contenció i ignorar la realitat dels barris, la ciutadania i sobretot els moviments veïnals i associatius.
Qualificaria aquest fet com un "tic" fruit de 32 anys de govern socialista?
Penso que és una de les conseqüències de 32 anys de govern socialista a Girona. Unes formes de governar i fer política excessivament d'esquenes a la ciutadania.
I toca canviar.
Sí, però el que passa que això del canvi s'ha convertit una mica en un recurs retòric. És evident que hi han ganes de canvi però és que ara fins i tot el propi Partit Socialista ja parla de canvi. Penso que, i lliga una mica amb el nostre lema de campanya que diu -La veu del carrer a l'Ajuntament-, el veritable canvi serà aquest. No un simple canvi de color o partit, sinó un canvi profund, que la veu del carrer entri a l'Ajuntament i no al revés.
El que sí sembla és que CiU està liderant potser la idea de canvi de color.
Convergència és el partit té més representació a l'oposició i que per una qüestió gairebé perquè toca doncs sembla que sí lidera el canvi. Aquest però és un canvi molt convencional, molt en termes nominals. No crec que lideri un canvi real, sinó de colors o determinades idees, però continua quedant coix aquesta vessant més profunda.
Està clar que l'alcaldia no l'obtindreu, no sereu la força més votada, però sí que tot apunta que tindreu representació. Podríeu jugar un paper de partit xarnera al llarg de la legislatura però falta veure els resultats definitius. Malgrat tot, sabeu ja quina serà l'estratègia a seguir?
Nosaltres com dius ara no tenim representació i confiem obtenir-la el dia 22. Continuarem treballant sigui com sigui per la independència, pel canvi social, per les millores ambientals i pels barris de la ciutat. No donarem xecs en blanc a ningú. Sí que aspirem algun dia a governar la ciutat de la mà de la ciutadania però no volem entrar en el joc d'intercanvi de cromos o el joc de cadires. Tenim un programa i aquest serà el que manarà a l'hora de votar coses.
Quina és la Girona que vol la CUP?
La CUP vol una Girona que estigui integrada socialment, sense desigualtats, on tots els barris siguin protagonistes, que no hi hagi una dualitat entre centre i perifèries. Una ciutat molt equilibrada i integrada, capdavantera en qüestions medi ambientals, socials i que tingui un rol més actiu en la construcció nacional dels Països Catalans. Girona ha de ser la capital nacional de l'independentisme.
Quan parla d'independentisme i anar tot junts em ve al cap l'acord que heu assolit amb Reagrupament i les converses mantingudes amb Solidaritat Catalana per la Independència que no han prosperat. No creu que aquesta fragmentació de l'independentisme perjudica?
Segurament aquesta fragmentació no és necessàriament negativa ja que això vol dir que l'independentisme en aquest país ha crescut molt. En segon lloc portem molts anys treballant a Girona i no érem partidaris de fer una coalició i diluir-nos a tres mesos vista. L'acord amb Reagrupament s'ha produït perquè durant dos anys hem anat coincidint en diverses lluites.
L'endemà mateix de les eleccions del Parlament de Catalunya del 28 de novembre es podria dir que ja va començar la precampanya per les municipals del 22 de maig. Diumenge passat a Banyoles la CUP va donar el tret de sortida oficial a la precampanya. Com creu que serà a Girona la vostra campanya?
Nosaltres farem una campanya austera. Perquè pensem que en aquests temps és una aberració abocar tans recursos en una cosa tant supèrflua com una campanya. Serà el més participativa possible i sobretot de proximitat. No farem grans esdeveniments perquè no els podem fer. Escoltarem a la gent, anirem als barris, etcètera.
I la campanya de la resta de partits?
Doncs malauradament, i com és cada vegada més habitual, veig que serà gris, mediocre i molt repetitiva.
Tots aquests adjectius concorden amb la seva visió dels candidats?
No, no necessàriament. Jo opino una cosa dels partits polítics però dels candidats, de la persona, opino altres coses. El que sí critico no és un partit polític o una persona concreta, critico el sistema. Aquestes campanyes cada vegada s'assemblen més a les campanyes dels Estats Units, molt mediàtiques i el que menys importa és la ciutadania. M'encantaria que tornessin les campanyes que es feien a les primeres legislatures on la militància es recorria els barris i anava a buscar els problemes reals de la gent.
Hi ha una distància entre el candidat i la ciutadania?
Cada vegada es fa més política aquí als despatxos i llocs tancats. Això juntament amb la distorsió mediàtica dels mitjans de comunicació més generalistes, això crea una imatge de l'activitat política que cada vegada s'allunya més de la ciutadania en tots els seus sectors. No vull entrar en terrenys excessivament populistes, les coses no són fàcils i dir que entraré i ho arreglaré tot no és veritat. El que passa és que la ciutadania no és tonta. No podem prometre coses absurdes, tancar-nos en despatxos i governar d'esquenes a ells. Hi han problemes que hem de resoldre entre tots i la ciutadania ha de participar.
Qüestionari:
Un àpat: Una paella d'arròs amb productes de la terra.
Una beguda: Vi de l'Empordà.
Un llibre: L'últim que m'estic llegint; La caiguda dels gegants de Ken Follet.
Una pel·lícula: Una que em va marcar molt és 'In the Line', la vida de Johnny Cash.
Una cita o trobada ideal: A qualsevol racó del Pirineu.
El dia més feliç de la seva vida: Quan van néixer els meus fills.
El primer que fa al llevar-se: Badallar.
Un hobbie: Molts. Anar en bicicleta de muntanya.
Un amulet: La natura.
Un ídol: Stéphane Hessel.
Un desig: Una ciutat de Girona socialment igualitària, ambientalment equilibrada dins uns Països Catalans independents.
Home, de fet fa molts anys que estem treballant a la ciutat de Girona. Creiem que aquesta vegada sí que tindrem el recolzament suficient de la ciutadania com per entrar amb força a l'Ajuntament. Sí, podríem dir que toca.
Que aporta la CUP respecte les altres formacions que ara mateix conformen el consistori?
Penso que principalment el que aporta la CUP és una manera de fer molt pròxima i arrelada al territori que no es decideix als despatxos i que no està allunyada de la ciutadania. Soms persones normals, veïns de Girona, que dediquem molta part del nostre temps a la militància política.
Gent normal però que sempre ha tingut la imatge de ser quatre joves esbojarrats amb moltes ganes de fer merder i poques ganes de treballar.
És evident que la CUP recull tota una herència vinculada a les vides socials, la lluita per la independència, la lluita pel territori. Se'ns associa a una imatge però hem demostrat al llarg de tots aquests anys que soms capaços de fer oposició contundent i constructiva.
Sí que és cert que d'un temps cap aquí hi ha hagut aquest canvi en el concepte sobre la CUP. En què heu treballat o heu fet especial incís per aconseguir-ho?
A grans trets hem incidit molt en les qüestions ambientals, nacionals i socials. El que hem fet és traslladar al plenari municipal un seguit de propostes. Hem presentat mocions, per diverses temàtiques, hem plantejat propostes i, sobretot, la diferència amb tots aquests anys és que ens hem apropat molt al teixit associatiu i veïnal de la ciutat. Aquí hem trobat una gran porta d'entrada per aproximar-nos a la realitat quotidiana del dia a dia de la ciutat de Girona. És a dir, hem continuat fent tasca ideològica, combativa i de més agitació i també hem fet molt aquest altre.
Ara mateix esteu fent una roda de contactes amb els presidents de les associacions de veïns de Girona. Què és el que us transmeten?
Quan ens apropem a una associació de veïns principalment el que anem a fer és a escoltar. Sí que majoritàriament veiem una bona acollida i pensem que en bona mesura aquesta és deguda a que durant molts anys no hi ha hagut aquest diàleg. Tot plegat és fruit d'aquestes polítiques de contenció i ignorar la realitat dels barris, la ciutadania i sobretot els moviments veïnals i associatius.
Qualificaria aquest fet com un "tic" fruit de 32 anys de govern socialista?
Penso que és una de les conseqüències de 32 anys de govern socialista a Girona. Unes formes de governar i fer política excessivament d'esquenes a la ciutadania.
I toca canviar.
Sí, però el que passa que això del canvi s'ha convertit una mica en un recurs retòric. És evident que hi han ganes de canvi però és que ara fins i tot el propi Partit Socialista ja parla de canvi. Penso que, i lliga una mica amb el nostre lema de campanya que diu -La veu del carrer a l'Ajuntament-, el veritable canvi serà aquest. No un simple canvi de color o partit, sinó un canvi profund, que la veu del carrer entri a l'Ajuntament i no al revés.
El que sí sembla és que CiU està liderant potser la idea de canvi de color.
Convergència és el partit té més representació a l'oposició i que per una qüestió gairebé perquè toca doncs sembla que sí lidera el canvi. Aquest però és un canvi molt convencional, molt en termes nominals. No crec que lideri un canvi real, sinó de colors o determinades idees, però continua quedant coix aquesta vessant més profunda.
Està clar que l'alcaldia no l'obtindreu, no sereu la força més votada, però sí que tot apunta que tindreu representació. Podríeu jugar un paper de partit xarnera al llarg de la legislatura però falta veure els resultats definitius. Malgrat tot, sabeu ja quina serà l'estratègia a seguir?
Nosaltres com dius ara no tenim representació i confiem obtenir-la el dia 22. Continuarem treballant sigui com sigui per la independència, pel canvi social, per les millores ambientals i pels barris de la ciutat. No donarem xecs en blanc a ningú. Sí que aspirem algun dia a governar la ciutat de la mà de la ciutadania però no volem entrar en el joc d'intercanvi de cromos o el joc de cadires. Tenim un programa i aquest serà el que manarà a l'hora de votar coses.
Quina és la Girona que vol la CUP?
La CUP vol una Girona que estigui integrada socialment, sense desigualtats, on tots els barris siguin protagonistes, que no hi hagi una dualitat entre centre i perifèries. Una ciutat molt equilibrada i integrada, capdavantera en qüestions medi ambientals, socials i que tingui un rol més actiu en la construcció nacional dels Països Catalans. Girona ha de ser la capital nacional de l'independentisme.
Quan parla d'independentisme i anar tot junts em ve al cap l'acord que heu assolit amb Reagrupament i les converses mantingudes amb Solidaritat Catalana per la Independència que no han prosperat. No creu que aquesta fragmentació de l'independentisme perjudica?
Segurament aquesta fragmentació no és necessàriament negativa ja que això vol dir que l'independentisme en aquest país ha crescut molt. En segon lloc portem molts anys treballant a Girona i no érem partidaris de fer una coalició i diluir-nos a tres mesos vista. L'acord amb Reagrupament s'ha produït perquè durant dos anys hem anat coincidint en diverses lluites.
L'endemà mateix de les eleccions del Parlament de Catalunya del 28 de novembre es podria dir que ja va començar la precampanya per les municipals del 22 de maig. Diumenge passat a Banyoles la CUP va donar el tret de sortida oficial a la precampanya. Com creu que serà a Girona la vostra campanya?
Nosaltres farem una campanya austera. Perquè pensem que en aquests temps és una aberració abocar tans recursos en una cosa tant supèrflua com una campanya. Serà el més participativa possible i sobretot de proximitat. No farem grans esdeveniments perquè no els podem fer. Escoltarem a la gent, anirem als barris, etcètera.
I la campanya de la resta de partits?
Doncs malauradament, i com és cada vegada més habitual, veig que serà gris, mediocre i molt repetitiva.
Tots aquests adjectius concorden amb la seva visió dels candidats?
No, no necessàriament. Jo opino una cosa dels partits polítics però dels candidats, de la persona, opino altres coses. El que sí critico no és un partit polític o una persona concreta, critico el sistema. Aquestes campanyes cada vegada s'assemblen més a les campanyes dels Estats Units, molt mediàtiques i el que menys importa és la ciutadania. M'encantaria que tornessin les campanyes que es feien a les primeres legislatures on la militància es recorria els barris i anava a buscar els problemes reals de la gent.
Hi ha una distància entre el candidat i la ciutadania?
Cada vegada es fa més política aquí als despatxos i llocs tancats. Això juntament amb la distorsió mediàtica dels mitjans de comunicació més generalistes, això crea una imatge de l'activitat política que cada vegada s'allunya més de la ciutadania en tots els seus sectors. No vull entrar en terrenys excessivament populistes, les coses no són fàcils i dir que entraré i ho arreglaré tot no és veritat. El que passa és que la ciutadania no és tonta. No podem prometre coses absurdes, tancar-nos en despatxos i governar d'esquenes a ells. Hi han problemes que hem de resoldre entre tots i la ciutadania ha de participar.
Qüestionari:
Un àpat: Una paella d'arròs amb productes de la terra.
Una beguda: Vi de l'Empordà.
Un llibre: L'últim que m'estic llegint; La caiguda dels gegants de Ken Follet.
Una pel·lícula: Una que em va marcar molt és 'In the Line', la vida de Johnny Cash.
Una cita o trobada ideal: A qualsevol racó del Pirineu.
El dia més feliç de la seva vida: Quan van néixer els meus fills.
El primer que fa al llevar-se: Badallar.
Un hobbie: Molts. Anar en bicicleta de muntanya.
Un amulet: La natura.
Un ídol: Stéphane Hessel.
Un desig: Una ciutat de Girona socialment igualitària, ambientalment equilibrada dins uns Països Catalans independents.
