La nostra ment a vegades ens juga males passades. I quan dic a vegades, dic molt sovint. Som capaços d'imaginar milions d'idees i els nostres ulls s'il·luminen només pensar que poden fer-se realitat. Encara que, què succeeix perquè abandonem allò que ens fa brillar els nostres ulls? Tan sols hi ha una paraula per a contestar a aquesta pregunta i és POR. Només el fet d'imaginar fracassar en l'intent, de posar les nostres idees al servei del nostre cor, la ment surt en la seva defensa per a recordar-te que tot el que somies i que pot fer-se realitat és només un conte del qual no es pot viure.
Mai heu escoltat la típica frase de: Voler és poder? No tinguis por pels teus fracassos, aprèn d'ells i comença de nou. La forma de començar és deixar de parlar i començar a actuar. Vivim envoltats de frases que inciten a l'acció. Que asseguren que el camí de l'èxit està compost de fracassos, però seguim embarrancats en els nostres propòsits.
Una part del món vol deixar el tabac, perdre pes i imposar-se una pràctica regular d'exercici físic i no ho aconsegueix. Però vol. I molt. Quan volem aconseguir alguna cosa, si no estem molt segurs que ho aconseguirem, ens auto sabotegem.
Si ens parem a pensar en aquells nens que comencen a caminar, quantes vegades cauen fins que aconsegueixen posar-se en peu i després posar-se en marxa? Els nens no defalleixen en alguns dels seus aprenentatges inicials. I els adults no veuen els seus intents com a desastres.
Però després, en anar creixent, molts pares injecten la perspectiva del fracàs en els seus fills amb l'esperança que, davant un obstacle, el menor no patirà tant. Tots naixem amb unes capacitats brutals, però no les desenvolupem amb totalitat. És una llàstima desaprofitar tant talent. A vegades l'abandó es deu al fet que l'objectiu no està ben definit, no sabem el que volem, o tenim poc aguant i poca lluita pel que desitgem. Lluitar cansa i si hi ha cansament millor no modificar certs hàbits perquè això provoca un esforç. Estem disposats a pagar aquest esforç? Si, la resposta és afirmativa, estic convençuda que tot el que proposis, podràs aconseguir-ho, tan sols fa falta dedicació. Si veiem el món en blanc i negre, sense grisos, és fàcil que el menor contratemps ens desviï del camí cap a la tasca a realitzar. Per això, els obstacles, no han de frenar sinó impulsar amb més força allò que volem aconseguir.
Cal acceptar la possibilitat d'error, ser flexibles i veure que a vegades hem de replantejar el camí en el qual estem. I per a això, cal analitzar què ens diem davant una situació que no esperàvem i sobretot com resolem aquesta situació.
Si ens conformem amb coses i situacions que no ens aporten FELICITAT tan sols perquè és el que toca o perquè simplement és el que la societat imposa. I aquí vull apuntar, les històries que se solen escoltar. Posaré un exemple que clarifiqui el que estic dient. En multitud d'ocasions hem vist que a una certa edat has de casar-te, tenir fills i formar la teva pròpia família perquè és el que toca, cert? Quantes vegades he observat persones que tenen absolutament de tot, marit, fills, diners i encara així no són feliços i volen més? Per no parlar d'altres que la seva felicitat depèn d'algú o alguna cosa al·licients a elles? O aquelles que tenen un treball que el detesten i encara així, segueixen en ell, queixant-se però sense fer pocs moviments, per por de perdre la seva falsa estabilitat? Està fallant alguna cosa que cal detectar-la i reprogramar-la. On queda la nostra realització com a persones? Som persones úniques, especials i amb grans potencials. Si lluites pel que vols i vas aconseguint tot el que et proposes, tots els teus fruits els aniràs recollint tard o d'hora però tot requereix esforç, predisposició i canviar d'hàbits.
