La vellesa pot ser una època complicada, doncs no és fàcil assumir que els millors anys de la nostra vida poden haver passat. La gent, com el vi, ha de millorar a mesura que envelleix. Lamentablement, moltes persones tenen por a envellir en un món obsessionat amb lluir jove i atractiu, fent que la gent senti davant aquest fet natural. Però quan existeix una por irracional a fer-se gran, i aquest temor afecta al benestar de la persona, llavors parlem de la “Gerascofòbia”.
Què és la Gerascofòbia?
Què és la Gerascofòbia?
La Gerascofòbia és una fòbia o un temor irracional que afecta a la qualitat de vida de la persona que la pateix, i provoca que l'individu pateixi ansietat extrema, és la por a envellir. Les persones amb aquest trastorn, s'horroritzen amb els canvis que causen el pas dels anys. Alguns canvis pels quals senten temor, poden ser: arribar a dependre dels altres, la pèrdua de mobilitat, la possibilitat de ser portat a una residència, els canvis en la seva aparença o el gradual empitjorament de l'estat de salut. Els afectats de gerascofòbia solen trobar-se entre les persones que veuen passar els anys sense haver complert els objectius que s'havien marcat. Aquells que no han aconseguit la meta marcada, que no han pogut desenvolupar la seva vocació. Normalment, sol anar associat amb conductes narcisistes, la qual cosa provoca un continu intent de detenir l'envelliment a força d'operacions d'estètica, tints en el cabell, robes juvenils i actituds en desacord amb la seva edat i estatus.
Símptomes que l'acompanyen
La gerascofòbia sol anar acompanyada de processos d'ansietat, por, i continus pensaments negatius que porten a l'individu a sentir autentic pànic quan pensen en la vellesa, entre els símptomes trobem els següents:
| Sudoració | Taquicàrdia |
| Tremolors | Dificultat per respirar |
| Incapacitat per parlar | Caiguda en la pressió arterial |
| Nàusees i marejos | Esgarrifances |
| Dolors o opressió al pit | Sequedat de boca |
| Confusió o desorientació | Mal de cap |
Diferència entre homes i dones
Comença regularment als 45 anys d'edat, quan inicien els símptomes de la vellesa com els cabells blancs i la pell ja no és la mateixa. Afecta més a les dones que als homes, però a tots dos els pot provocar seriosos problemes de depressió.
Homes: Pateixen la denominada “andropausia”, que es caracteritza per una disminució natural dels nivells de testosterona a causa de l'augment de l'edat. Es produeix en l'equador vital i sovint aquesta por a envellir sol estar relacionat amb les expectatives laborals, és a dir, ells no veuen complerts els seus somnis o se senten amenaçats per companys més joves o atractius. Aquesta combinació d'inseguretats sol desencadenar en canvis tals com modernitzar la roba, inscriure's en un gimnàs, intentar conquistar a dones més joves o realitzar algun esport de risc.
Dones: Tendeixen a perdre molta confiança amb la menopausa i solen comparar-se amb altres dones més joves o exuberants. Sovint, aquesta crisi coincideix amb l'abandó de la llar per part dels fills així que la dona ha d'acostumar-se a canvis en la seva rutina diària. Aquest sentiment de pèrdua o de “niu buit” pot portar com a conseqüència un fort desig de recuperar la bellesa i l'aspecte físic d'antany.
Tipus de tractaments
No n'hi ha prou amb ser conscients de patir un temor irracional a la vellesa per poder sanar, i moltes vegades és necessari recórrer a especialistes per poder frenar aquests quadres d'ansietat. La teràpia cognitiu-conductual, la dessensibilització afectiva o la programació neurolingüística (PNL) han demostrat ser molt eficaces en la superació de trastorns fòbics. Encara que sigui habitual acudir al metge de capçalera, és aconsellable acudir a un expert amb experiència en el tractament de fòbies, ja que els trastorns d'ansietat i les fòbies han de ser tractades amb teràpia psicològica.
Per acabar, es recomana viure la infantesa, l'adolescència, la joventut i l'adultesa al seu temps, a fi d'evitar que la persona vulgui "cobrar-li a la vida" l'etapa que es va saltar. La vida es tracta de perdre i guanyar. Les persones adultes han de saber que perden joventut en deterioració de la seva imatge corporal però guanyen saviesa. “Haig d'adonar-me del que tinc en comptes de veure el que no tinc”.
