Ho diré d'entrada i perquè quedi clar: estem fins els nassos del confinament perimetral municipal. És insuportable viure gaire més temps aquesta situació on pots sortir en alguns supòsits però no en segons quins altres. Tot plegat genera frustració, ira, angoixa i incomprensió a parts iguals que desemboca en una reacció d'ostentació cada vegada més palès a les xarxes socials resumida en; "Hola, em dic 'X' i avui m'he petat el confinament municipal".
Dia sí i dia també podem veure a Instagram com els nostres amics se salten les prohibicions del Procicat marxant del municipi per a fer turisme de cap de setmana. Alguns agafen la bicicleta i recorren 40 quilòmetres penjant la seva gesta amb fotografies i captures de pantalla del recorregut marcat al mapa que Strava ha definit perfectament. D'altres condueixen el cotxe mentre enregistren amb el mòbil dient "en aquesta rotonda hi solen ser els municipals però avui.... NO!", per després veure més stories de com passeja per la platja (o muntanya o municipi).
En la primera onada poques persones eren les que s'atrevien a trencar el confinament domiciliari i les que ho feien era en el més absolut secretisme. Amb el pas dels mesos i la constant renovació dels confinaments (primer per regions sanitàries, després comarcal i finalment municipal), s'ha invertit la tendència i ara no només la pràctica totalitat l'incompleix, sinó que ho ensenya.
Potser seria bo tornar a temps pretèrits on la llibertat de cadascú es limitava a fer les coses amb secretisme. Cal pensar en totes aquelles persones que compleixen la normativa al peu de la lletra i constantment se'ls refrega a la cara com els seus veïns, amics, familiars i/o coneguts viuen en clandestinitat manifesta. Per tal de preservar la seva salut mental, si-us-plau, feu que les vostres experiències il·legals restin en la intimitat.
Avui són ells, però demà pots ser tu.
