La revista d’abast internacional PLOS ONE acaba de publicar un article científic que conclou que la regeneració vegetal després d’un foc es veu alentida per l’augment de l’aridesa com a conseqüència del canvi climàtic. Aquest fet també afecta la recuperació de les poblacions d’animals que habiten els boscos, sobretot al sotabosc i als matolls. A l’estudi hi han participat els investigadors del grup de recerca en Biologia Animal de la Universitat de Girona, Roger Puig-Gironès i Pere Pons, amb l’investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya-Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CTFC-CREAF), Lluís Brotons.
Aquesta conclusió s’inclou en el primer capítol de la tesi doctoral de Roger Puig-Gironès, dirigida per Pere Pons, que es fixa també en la importància dels rosegadors que habiten un bosc després que aquest pateixi un foc. Aquests petits vertebrats són un component destacat pel funcionament dels ecosistemes forestals: són preses de multitud de depredadors, s’alimenten de llavors i les dispersen i, també, contribueixen a l’aeració i fertilitat del sòl amb la seva activitat subterrània.
Els rosegadors responen ràpidament als canvis que tenen lloc després dels incendis. Aquells que sobreviuen al foc dins els seus caus poden mantenir-se a l’àrea cremada si l’aliment és suficient i el nou hàbitat els és favorable. A més, els investigadors han demostrat que la recolonització des d'àrees no cremades properes és fonamental. D’altra banda, segons la tesi, la tala de grans àrees cremades pot modificar l’hàbitat, afectar les poblacions animals, posar en risc la recuperació natural de la vegetació i alterar la heterogeneïtat del paisatge, tan important per a la biodiversitat.
Per als investigadors, és fonamental comprendre la dinàmica de recolonització ja que els permet anticipar què pot passar amb els animals que consumeixen i dispersen llavors en els paisatges cremats. L’afectació a aquestes espècies podria tenir efectes sobre la vegetació, la qual depèn dels seus "serveis" per assolir una regeneració reeixida. En aquest sentit, els biòlegs adverteixen que la gestió forestal ha de tenir en compte la recuperació de les poblacions de rosegadors.
Resultats científics
D’una banda, els resultats obtinguts a la tesi de Roger Puig mostren que, sis mesos després del foc, el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) abunda a la perifèria de l’àrea cremada per l’arribada d’individus de zones no afectades. En canvi, el ratolí mediterrani (Mus spretus), en el mateix període, ja ha colonitzat tota l'àrea cremada. D’altra banda, el ratolí de bosc presenta major abundància en àrees cremades no talades, respecte les cremades i talades, on es restringeix a les zones amb presència de branques derivades dels treballs forestals. Per contra, el ratolí mediterrani i el talpó dels prats (Microtus arvalis) són més abundants en els hàbitats talats i simplificats. Aquestes diferències entre espècies en la selecció de l’espai, poden garantir la dispersió de llavors per part dels rosegadors en les zones cremades, siguin o no talades.
Per la seva part, l’estudi publicat per PLOS ONE inclou l’anàlisi de més de 3.000 mostrejos d’ocells i vegetació efectuats en 70 àrees cremades repartides per Catalunya, utilitzant les espècies de tallarols (Sylvia melanocephala) que fan el niu i s’alimenten en els matolls, com a model per explorar la influència que té l'aridesa en la regeneració després d’un incendi forestal. Així, l’augment de l’aridesa a escala de Catalunya afecta negativament la recuperació de la vegetació, el nombre d'espècies d'aus i l’abundància dels tallarols de matollar. A més, la recuperació de les poblacions de la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) i del tallarol de garriga (Sylvia cantillans) després del foc es va alentir als llocs més àrids.
