El pare del copilot de Germanwings nega que el seu fill patís una depressió i es volgués suïcidar

Günter Lubitz ha contradit la versió de la investigació judicial

El pare del copilot de l’avió de Germanwings que es va estavellar als Alps ara fa dos anys ha negat aquest divendres que el seu fill patís una depressió i que es volgués suïcidar. Günter Lubitz ha contradit així les conclusions de la investigació oficial, que senyalen que Andreas Lubitz va fer caure l’avió deliberadament. El pare del copilot ha comparegut aquest dijous en roda de premsa a Berlín, just el dia en què es compleixen dos anys d’aquella catàstrofe, i ha admès que el seu fill havia tingut una depressió anys enrere però ha garantit que l’havia superat abans de començar a treballar per a Lufthansa –responsable de Germanwings-, l’any 2013. A Günter Lubitz l’ha acompanyat el periodista i expert en aviació Tim van Beveren, qui ha criticat que les conclusions judicials no tenen proves justificables.
 
“En el moment de la tragèdia el meu fill no patia depressió”, ha assegurat Günter Lubitz, lamentant que la justícia senyali Andreas Lubitz com a responsable de la tragèdia ocorreguda el 24 de març de 2015, quan el vol GWI 9525 es va estavellar als Alps francesos enduent-se la vida de 150 persones. El pare del copilot ha explicat que la família viu un “dol diferenciat de la resta de familiars de les víctimes” perquè “no només es tracta de la pèrdua d’un fill i germà, sinó també de veure com només dos dies després del succés, la fiscalia l’acusava amb nom i cognoms de ser l’únic responsable”.

Günter Lubitz ha explicat que el seu fill va estar en tractament per depressió, però ha negat que seguís medicant-se quan es va produir el succés. Aquesta versió contradiu les conclusions de la Fiscalia i de l’Oficina francesa d’investigació i Anàlisi per a la Seguretat de l’Aviació Civil (BEA), que van determinar que Lubitz estava de baixa mèdica en el moment dels fets i van senyalar que un metge havia demanat al copilot que es tractés en un hospital psiquiàtric dues setmanes abans de la tragèdia.

Pel que fa al tractament mèdic que senyala la investigació judicial, Günter Lubitz ha admès que el seu fill va acudir a 40 metges, però ha negat que fos per a visites psiquiàtriques, sinó que ha dit que s’estava tractant per una afecció als ulls. A la roda de premsa d’aquest divendres també ha comparegut Tim van Beveren, expert en aviació, que ha carregat contra la Fiscalia francesa pel fet que dos dies després del succés determinés que l’avió de Germanwings havia estat estavellat de forma deliberada “malgrat no haver proves concloents”.

Dos anys de la tragèdia

L’avió de Germanwings estavellat als Alps francesos el 24 de març de 2015 es va endur la vida de 150 persones, entre passatgers i tripulació. Una cinquantena de les víctimes vivien a Catalunya i 67 eren alemanyes. Ahir, bona part de familiars i amics es van reunir a la Terminal 2 de l’Aeroport del Prat, d’on havia sortit el vol aquell dia en direcció Düsseldorf. Junts, van commemorar el segon aniversari de la tragèdia amb la lectura d’un poema i una ofrena floral.

La presidenta de l’Associació d’Afectats, Sílvia Chaves, va fer una crida a la “consciència” política i social per evitar que es repeteixi un succés similar. “Per a nosaltres, les víctimes sempre estan presents, però mereixen que la societat les segueixi recordant i que tot el món sigui conscient que allò que va ocórrer es pot tornar a repetir”, va afirmar Chaves, que accepta com a vàlides les conclusions de la justícia on es senyala que l’avió es va estavellar deliberadament. Per aquest motiu, l’Associació d’Afectats considera una “provocació” que el pare de Lubitz posi en dubte la investigació just en la data del segon aniversari del succés.

Aquest divendres, les famílies són a Le Vernet (França), el poble més proper al punt dels Alps on es va estavellar l’avió. La trobada servirà per inaugurar un enorme monument de record a les víctimes. Es tracta d’una gran esfera daurada de 5 metres de diàmetre, que conté 149 esferes més petites, de fusta, una per cadascuna de les víctimes. Dins aquestes esferes, els familiars hi guardaran objectes personals de les persones que van perdre la vida en el sinistre i posteriorment es precintaran totes.