Calella de Palafrugell ha viscut una nit única. Unes 30.000 persones han omplert les platges i places de la vila per gaudir de la 50a Cantada d’Havaneres que enguany ha comptat amb una convidada de luxe, la cantautora de Palafrugell Sílvia Pérez Cruz.
Els grups Port Bo, Bergantí i Peix Fregit – els que més han cantat en els darrers 50 anys- han interpretat les peces més repetides durant la història d’aquest esdeveniment que marca el tret de sortida de l’estiu a la Costa Brava des del 1966. La nit ha començat amb ‘Al Pirata Joan Torrelles’ i, durant dues hores, s’han anat encadenat peces com ‘La Barca Xica’, ‘La Gavina’, ‘El Llop de Mar’ o ‘Mariner de Terra Endins’.
Els tres grups d’havaneres plegats han posat veu a la nova havanera pròpia de la vila, creada per aquesta ocasió, la ‘Salanc de Calella’. Com és tradicional, l’acte ha finalitzat amb tots els intèrprets i músics damunt de l’escenari cantant ‘El meu avi’ i el públic, dempeus i amb els mocadors a les mans, balancejant-los com si es tractés d’un mar blanc.
Ampliació:
La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell marca el començament de la temporada d’estiu a la Costa Brava des del 1966. Any rere any, cada primer dissabte del mes de juliol, la tradició musical catalana emplena aquesta petita localitat del Baix Empordà.
Enguany, la cantada ha estat encara més especial. Tal i com asseguraven alguns assistents, es tractava d’una jornada històrica perquè es commemoraven 50 anys d’aquest esdeveniment. Per això, l’acte ha comptat amb la participació de la cantant i compositora palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz que ha actuat amb els grups Port Bo de Palafrugell, els Bergantí de Malgrat de Mar i Peix Fregit de Palafrugell al final de l’acte.
Tal i com ha detallat el mateix presentador i director artístic de la cantada, Francesc Sánchez, s’han escollit aquestes formacions musicals perquè són les que en més ocasions han intervingut al llarg de la història de la Cantada. En concret, Sánchez va estar buscant i estudiant quines formacions havien trepitjat més vegades l’escenari de Port Bo i, d’altra banda, quines peces eren les més repetides.
Arran d’això, el presentador va descobrir que Port Bo ha estat present totes les edicions de la cantada, Peix Fregit en 34 i Bergantí una desena de cops. La nit ha començat de la mà del grup de Palafrugell Port Bo amb ‘Al Pirata Joan Torrelles’ i s’ha allargat durant dues hores encadenant peces com ‘El llop de mar’, ‘La paloma’, ‘Tamariu’ o ‘Negrito Congo’ sense oblidar les mítiques ‘La bella Lolca’ o ‘El meu avi’, que com és tradicional, han posat el punt i final a una vetllada única que ha aplegat unes 30.000 persones, entre la platja i les diferents pantalles gegants que s’han instal·lat arreu de la vila. Cada grup ha interpretat cinc havaneres i les peces que s’han interpretat aquesta nit han estat les cançons que més vegades s’han pogut escoltar en les 49 edicions anteriors.
Havanera d’homenatge
A més, per celebrar aquest 50è aniversari, s’ha estrenat una havanera commemorativa, ‘Salanc de Calella’, amb música de Josep Bastons i lletra de Carles Casanovas. Els tres grups d’havaneres participants han pujat plegats a l’escenari per interpretar-la. Tal i com ha detallat un dels seus creadors, en Josep Bastons, la idea de la melodia se li va ocórrer escoltant atentament altres havaneres i amb la voluntat de trencar una mica amb l’estil marcat per crear una peça original que fos un homenatge a la història de Calella de Palafrugell com a capital de l’havanera. “Les idees em venen de frases que tinc”, ha comentat aquest dissabte a tocar del mar. En aquest sentit, Bastons – que fins fa uns anys formava part del grup Port Bo- ha detallat que creu que hi ha futur per aquestes belles cançons marineres però que cal que gent jove s’incorpori dins dels grups actuals per anar-los regenerant i renovant.
Un dels moments més especials ha estat quan la cantautora Sílvia Pérez Cruz ha pujat dalt de l’escenari, entre els crits i aplaudiments dels espectadors, per interpretar cinc cançons diverses, gran part d’elles creades pels seus pares: Càstor Pérez i Glòria Cruz . En concret, la jove artista ha interpretat ‘Temps Perdut’, ‘Alfonsina y el mar’, ‘El seductor’, ‘Habaneras de Cádiz’ i ‘Vestida de nit’. Un silenci sepulcral s’ha mantingut durant tota la seva actuació.
En acabar l’esdeveniment, pels volts de l’una de la matinada, la festa s’ha mantingut amb concerts de proximitat a les tavernes, bars i restaurants de Calella de Palafrugell. Per sorpresa, des del consistori han volgut acabar la cantada il·luminant amb bengales de color vermell i blanc part de la costa del poble. Unes llums que han acabat de posar el colofó a una nit perfecta.
Pantalles gegants dispersades
Per aquesta ocasió especial, els milers d’espectadors han pogut seguir la vetllada a través de les pantalles gegants que s’han instal·lat a diferents punts del territori i que han mostrat la retransmissió per TV3. Algunes d’elles s’han col·locat a la platja de Canadell, la platja del Port Pelegrí, la de Llafranc i la plaça nova de Palafrugell. No obstant això, també s’han col·locat a punts ben llunyans com Puigcerdà, Tortosa, Lleida i Sant Feliu de Llobregat. “D’aquesta manera volíem apropar la vivència de les havaneres de Calella de Palafrugell arreu de Catalunya”, ha comentat el regidor de Promoció Econòmica de la vila, Albert Gómez.
A més, també s’ha programat que es retransmeteixi aquesta cantada als auditoris de Catalunya d’aquí uns mesos. A Tarragona es mostrarà durant els mesos de setembre o octubre, a l’Auditori de Girona el 24 de setembre, al Palau de la Música Catalana el 29 de setembre, a l’Auditori Pau Casals d’El Vendrell a l’octubre i a Tàrrega l’1 d’octubre.
Un cap de setmana ple d’activitats
Però no tot són havaneres, per commemorar la meitat de segle d’història, durant tot aquest cap de setmana Calella viu en permanent ebullició, amb concerts i actuacions en directe gratuïtes a les diferents platges del nucli, pensades per a tots els públics i que compten amb grups com Sara Pi, Les Anxovetes, Eduard Gener, Unión Havanera, Els Cremats, Judith Neddermann, Sanjosex o Pau Alabajos, entre d’altres.
Aquest diumenge, també està previst que Andrés Calamaro actuï al festival de cultura i acció ÍTACA posant el punt i final a aquests tres dies replets d’emoció. Però les celebracions no s’aturen aquí. Per commemorar l’efemèride, des del passat mes d’abril i fins el juliol del 2017 s’han programat un total de 50 accions dins del marc de la campanya En-Cantada i que engloben diversos àmbits com el cultural, el documental, el musical o la vessant gastronòmica.
Com a novetat, aquest any un bus llançadora gratuït ha comunicat Palafrugell i Calella per descongestionar i millorar la mobilitat de Calella de Palafrugell, ja de per si molt complicada i encara més durant aquest dia d’havaneres.
Els orígens de la cantada
Aquesta cantada es remunta a l’any 1966 quan va arrencar com una trobada de cantaries a la taverna de Can Batlle. Des del principi ja va assolir un gran èxit i això va obligar als organitzadors a repetir l’acte a la platja d’en Calau. A patir del 1969, l’Associació Amics de Calella, organitzadora de la cantada en aquell moment, va decidir traslladar tot l’esdeveniment a Port Bo, on se celebra des de fa anys sota l’organització de l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell.
Tapa i gelat
Un dels elements que més han agradat de la nit han estat les novetats gastronòmiques que s’han creat per aquesta ocasió. En concret, en diversos restaurants i bars de Calella, s’ha repartit la tapa ‘L’havanera’ creada per Joan Roca i que ja s’ha convertit en una nova icona de la gastronomia empordanesa. La tapa, en forma de cubano, uneix seitó amb anxova, embolicats amb una làmina fina de porc i pa torrat. Al mateix temps, el gelater Jordi Domingo ha creat el gelat i còctel de cremat. Tots ells han estat un èxit i desenes de persones, com la Cristina, no han dubtat en provar-lo. “Es nota la vainilla i el cremat, no té gust a alcohol. Està boníssim”, ha detallat mentre demanava dos terrines de gelat de cremat.
I és que les havaneres, un cop més, han atret a ciutadans d’arreu de les comarques gironines i de Catalunya. Petits i grans, les melodies agraden a tothom. Fins i tot menuts com l’Oriol Xicay asseguraven que la “música bona és música bona” i s’ha posat a recitar part de la lletra d’’El meu avi’.
Una de les activitats paral·leles d’enguany, lligat amb els 50è aniversari, ha estat la publicació del llibre ‘Calella de Palafrugell i les havaneres’ i l’exposició itinerant ‘Les havaneres de Calella de Palafrugell’ al Palau Robert que analitza l’impacte que ha tingut la cantada al llarg de tot aquest temps. En ella es detalla com aquest concert és un dels fets paradigmàtics del canvi de model econòmica que es va produir a Calella que va deixar la pesca per esdevenir una de les destinacions més cobejades del litoral català.
Més enllà d’aquesta nit
D’altra banda, el ple de l’Ajuntament de Palafrugell va aprovar fa poc i per unanimitat un seguit de distincions als impulsors de la Cantada d’Havaneres de Calella com la medalla d’honor de la vila de Palafrugell – la màxima distinció a persones- a Josep Bastons i Fàbrega, impulsor de l’havanera i creador de peces com ‘Mariner de terra endins’, ‘Tamariu’ i ‘Lola la tavernera’. També han concedit diplomes al mèrit ciutadà a l’Associació de Veïns i Amics de Calella que va organitzat la cantada durant dues dècades, des d’un bon començament, i al Grup Port Bo que hi ha actuat en totes les edicions.
Més enllà d’aquesta gran nit, el Grup Enderrock també s’ha volgut sumar a les celebracions editant un disc recopilatori de cançons actuals de grups mestissos catalans que versionen havaneres clàssiques.
