L'any passat, segons les últimes dades recollides per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), a les comarques gironines es van generar 452.286 tones de deixalles. I de totes aquestes, poc menys d'una tercera part es van poder reciclar. Aquí l'estadística no deixa lloc per al dubte: a la demarcació, l'índex de recollida selectiva neta es va situar en un 30,24%.
Aquest percentatge correspon a totes aquelles fraccions que es van enviar a reciclar o a fer compostatge un cop separats els impropis. És a dir, aquelles altres deixalles que s'havien mesclat incorrectament amb orgànica, paper, vidre o envasos. A les comarques gironines, si bé aquest 30,24% de selectiva suposa un increment respecte el percentatge del 2013 (28,4%), el cert és que l'any passat la demarcació va continuar situant-se per sota la mitjana catalana (31,24%).
Ara bé, si es posa la lupa damunt dels municipis, n'hi ha alguns que ja comencen a fer els deures. Això sí, encara són molt pocs. A la demarcació, hi ha tretze pobles on aquest índex de recollida selectiva neta se situa més amunt del 50%, el percentatge que s'ha fixat assolir la Unió Europea de cara a l'any 2020.
El poble que encapçala la llista –i per tant, allà on es recicla més i millor- és Vilablareix. Aquí, l'índex de recollida selectiva se situa al 80,77%. A aquest el segueixen Vilajuïga (70,06%), Susqueda (66,38%), Celrà (64,21%), Juià (59,82%), Sant Joan de les Abadesses (56,81%), Palau-sator (53,88%), Sant Julià del Llor i Bonmatí (53,32%), Avinyonet de Puigventós (52,35%), Castelló d'Empúries (52,20%), Boadella i les Escaules (51,87%), Gualta (51,73%) i Vilobí d'Onyar (50,92%).
El porta a porta, efectiu
L'adjunt a Direcció de l'ARC explica que, en general, els pobles gironins que superen el 50% de selectiva obeeixen a dues casuístiques. O bé són municipis on s'ha implantat la recollida porta a porta, o bé són pobles petits d'interior (amb pocs habitants però on hi ha restaurants que separen la fracció, cosa que ajuda a apujar els percentatges).
De fet, dels sis pobles gironins que tenien implantat el porta a porta durant el 2014, només un no apareix a l'anterior llistat. Es tracta de Llagostera (on l'índex de selectiva, però, va fregar el 50% i es va situar en el 49,68%). Tots els altres cinc sí que hi surten (Vilajuïga, Celrà, Vilablareix, Sant Joan de les Abadesses i Vilobí d'Onyar).
A aquest llistat, a més, a finals de l'any passat s'hi van afegir cinc municipis més. Tots, de l'Alt Empordà. En concret, Biure, Boadella i les Escaules, Darnius, Maçanet de Cabrenys i Terrades.
Francesc Giró ha defensat el porta a porta com una de les fórmules més efectives a l'hora d'incrementar el reciclatge, perquè obliga el ciutadà a ser "responsable" de les escombraries que genera. "Aquests sistemes són els que, a la llarga, tindran millor resultat; parlo del porta a porta o, per exemple, d'altres com la recollida amb contenidors tancats amb targeta que identifiqui l'usuari", ha precisat l'adjunt a Direcció de l'ARC.
Giró també ha subratllat que el porta a porta no és implantable només a pobles petits, sinó que també es pot aplicar a grans ciutats. "Per exemple, Milà ho ha fet; d'allò que es tracta és de buscar quina és la mecànica més eficient per a cada lloc", ha concretat l'adjunt a Direcció de l'ARC.
La roba, una assignatura pendent
L'estadística de l'ARC també posa una altra dada sobre la taula. I és que, al costat de la necessitat d'incrementar la recollida selectiva, també hi ha una altra assignatura pendent: la roba. "Amb el tèxtil tenim encara molta feina a fer; ens adonem que, en aquells llocs on la selectiva ja està implantada, encara continua llançant-se molta roba; per això, les iniciatives que han sorgit per reutilitzar-la o donar-li un nou ús són interessants i s'han d'impulsar", ha concretat Giró. A les comarques gironines, l'any passat es van recollir 895 tones de tèxtil.
Només 13 municipis gironins reciclen correctament més del 50% de les deixalles que generen
La meitat d'aquests pobles fan porta a porta
