La calor d'aquest estiu perjudica la producció de mel gironina

Mal estiu per al sector apícola gironí. El passat mes de juliol, el sindicat agrari JARC ja alertava que les altes temperatures podien fer reduir la producció de mel. Una previsió que, malauradament, s'ha acabat complint. "Les flors de castanyer i d'altres que teníem durant el mes de juny i juliol s'han cremat, el sol era tan fort que les cremava i les abelles han passat un estiu sense trobar gaire menjar", ha explicat el president dels Apicultors Gironins Associats, Àngel Noguer.

Fins a finals de setembre no tindran les xifres concretes per quantificar les pèrdues però, des del sector, ja assenyalen que ha estat un estiu pitjor que l'any passat i que el 2015 serà un any "tirant a dolent".

Tot i que fins a finals de setembre no es podrà quantificar la davallada de producció, des de l'associació d'Apicultors Gironins Associats, el seu president Àngel Noguer ja ha avançat que aquest estiu serà "pitjor" que el passat i que el 2015 serà un "any normal, tirant a dolent". "Durant la primavera es va començar a fer mel i semblava que la temporada seria bona però aquest estiu ha fet tanta calor que les flors que havien de sortir per juny i juliol, com la del castanyer, s'han cremat", ha explicat el president.

Segons Noguer, les altes temperatures que van registrar-se durant la onada de calor del mes de juliol i posteriorment alguns dies d'agost van fer malbé les flors i, al seu torn, van provocar que les abelles no tinguessin prou aliment i haguessin de cobrir més terreny per trobar nèctar i aigua. Només aquells apicultors que van moure les seves caixes cap a la muntanya o cap a França han pogut "fer alguna cosa". La resta, sobretot aquells situats a la zona de l'Empordà i la comarca del Gironès, s'han vist afectats per la calor.

I és que les altes temperatures afecten la producció de mel perquè les abelles deixen de produir durant les hores centrals del dia. Normalment treballen seguit les hores de sol; de quarts de sis del matí fins a les nou del vespre. Amb temperatures com les del mes de juliol, les abelles acostumen a deixar de treballar entre les onze i les cinc de la tarda perquè han de destinar els seus esforços a mantenir els ruscos per sota de 35 graus perquè no es morin les seves cries.

Ara, des del sector, esperen que la baixada de les temperatures i les pluges que han caigut els darrers dies puguin servir per recuperar una part de la producció perduda durant aquesta tardor. Una idea que també comparteix el membre d'Abellaires Empordanesos, Marc Rodríguez. "Alguns eixams han esgotat les reserves de mel i, per això, estem donant un aliment supletori per cobrir les mancances alimentaris que tenen les abelles. Aquest suplement, però, no té les mateixes qualitats i valor energètic que la mel, que és el seu aliment propi", ha explicat.

A part de la manca de nèctar, durant aquests dies de calor les abelles han hagut d'alimentar-se amb la mel que hi havia dins dels ruscos. Per mantenir la temperatura per sota de 35 graus, les abelles han de ventilar el ruscos creant corrents d'aire amb les seves ales. Una tasca que els obliga a consumir mel per mantenir l'energia.
Una mel que, posteriorment, els productors no poden recollir i que, ara, tampoc poden extreure ja que han de deixar unes reserves perquè les abelles puguin passar l'hivern sense dificultats. "Tenim esperances en el fet que la floració de tardor ens ajudi a recuperar una mica la producció tot i que allò perdut és irrecuperable", ha lamentat Rodríguez.

"D'aquí a dos o tres anys hi haurà vespes asiàtiques per tota la demarcació"

D'altra banda, el sector apícola gironí també ha de fer front a un altre problema greu: les vespes velutines o asiàtiques, una espècie carnívora que s'alimenta d'abelles. Uns insectes que van creuar la frontera procedents de França cap a l'Alt Empordà. Darrerament, els apicultors han localitzat un nou niu a Santa Pau, a la Garrotxa, i un altre a Cantallops. A més, asseguren que han notat un increment de la presència d'exemplars de vespes arreu de les comarques gironines, fins i tot en indrets com Llançà (Alt Empordà) on fins ara fa uns mesos o un any no n'hi havia.

"Jo he notat un gran canvi respecte l'any passat, han augmentat la presència de vespa velutina arreu del les comarques gironines i, sobretot, a l'Alt Empordà", ha explicat Rodríguez. "En dos o tres anys trobaràs vespes a qualsevol lloc de les comarques gironines i això ens portarà molts problemes", assegura Noguer. Segons l'associació d'apicultors, ja han localitzat vespes en trampes del Ripollès, la Selva, el Pla de l'Estany i a la Garrotxa. "On més n'hi ha és a Sadernes. Allò és un viver de vespes i des d'allà s'escamparan a tot Catalunya", assenyala el president dels Apicultors Gironins Associats.

El problema és que fins ara no hi ha una solució definitiva que permeti aturar la seva expansió o eliminar-les. Els apicultors fan el que poden col·locant trampes per caçar-les però les abelles no estan prou acostumades a aquesta nova amenaça i, en alguns casos, no surten del rusc per por de patir atacs i acaben morint de gana. "Com quan es feia un setge a una ciutat ara fa segles, les vespes assetgen les abelles fora dels eixams i intenten caçar-les al vol", assenyala Noguer.

Una situació que des de fa temps ja viuen al País Basc o Galícia. "Com en d'altres casos hem d'aprendre a conviure amb aquesta nova espècie. Hem de retirar tots els nius que trobem, amb l'ajuda dels Agents Rurals, i continuar col·locant trampes", ha explicat Rodríguez.

En principi, aquest mes de setembre està previst que es reuneixin els membres de l'associació d'Apicultors Gironins Associats per tractar temàtiques diverses entre elles la producció de mel i la situació del sector. A més, volen fer una sortida conjunta amb tots els apicultors que estiguin interessats en aprendre com detectar un niu de vespes velutines i mostrar, en directe, com s'han de despenjar i retirar. A part, durant la trobada també donaran a conèixer el canvi que s'aplicarà a l'hora de marcar els ruscos de cada un dels apicultors. A partir d'ara tots els apicultors hauran de marcar amb coordenades i mitjançant un GPS on tenen situats els seus eixams i ruscos. "La gent gran no té a l'abast aquestes noves tecnologies i per això cal que ho expliquem. Cada cop ho estan fent més complicat", ha conclòs Noguer.