El Castell de Púbol (Baix Empordà) exposa, des d'avui i fins al 6 de gener, un dibuix que Salvador Dalí va fer amb un disseny per al jardí. Es tracta d'un dels dissenys executats pel geni empordanès a l'entorn de l'any 1970 per convertir l'antiga casa pairal de la Baronia de Púbol en el Castell de la seva musa Gala i que fins ara no s'havia exposat públicament.
L'any passat, amb motiu del bicentenari del naixement de Wagner, la Fundació va endegar una nova proposta amb l'objectiu de mostrar periòdicament joies poc conegudes del seus fons. Així, s'afegeix l'obra Projecte per al jardí de Púbol al conjunt de peces que es poden contemplar permanentment al Castell com són Vista de Púbol del 1971 o Oreneta del 1957.
Quan el pintor va comprar el Castell, l'edifici es trobava deteriorat. Malgrat les mancances, l'aspecte romàntic del conjunt va agradar molt als Dalí i van procurar mantenir aquell aire mentre el restauraven. Així mateix, van consolidar el seu aspecte ruïnós sense amagar les cicatrius que el pas del temps havia deixat a la pell del futur habitatge.
Dalí es va implicar en la seva restauració d'una manera molt activa, com ho demostren els nombrosos apunts, esbossos i dibuixos conservats en el seu llegat; un fons poc conegut, on podem descobrir les propostes i solucions que oferia per millorar els espais habitables i de lleure, sense deixar mai de tenir present la comoditat i els gustos de Gala.
Encara que Dalí tenia molts projectes i interessos en aquella època, alguns de tan rellevants com la creació del Teatre-Museu de Figueres, la remodelació de Púbol va convertir-se en un repte personal. Tal i com havia fet amb la casa de Portlligat, Dalí va pensar, imaginar i concebre com haurien de ser l'interior i l'exterior del Castell.
En el dibuix d'inspiració romàntica que s'exposa des d'avui a Púbol, s'observa una paret decorada amb merlets, davant la qual s'obre un banc en forma de flor de lis, un emblema habitual a la reialesa que coincideix amb un dels escuts heràldics del Castell. El banc està envoltat de vegetació i d'un gran xiprer que s'alça ben bé al darrere. Una figura (potser Gala) reposa asseguda, acompanyada de prop per una parella que parla, mentre un tercer personatge toca un instrument. Al cel, a la llunyania, hi ha dues orenetes, ocells que sovint són protagonistes a la decoració del Castell.
Aquest espai del jardí dibuixat per Dalí és una proposta destinada al conjunt paisatgístic de la piscina. Segurament és una primera versió del projecte, en què l'artista treballa els elements arquitectònics i vegetals que definiran l'execució final. En darrer terme, Salvador Dalí i Gala opten per dues grans flors de lis en el respatller, en comptes d'una, i reforcen els elements vegetals amb plàtans i una tanca d'arbustos en la línia del jardí preexistent.
L'acabat dels elements arquitectònics d'aquest disseny és interessant pel fet que denoten una voluntat expressa de donar al jardí un aire nostàlgic: a l'estil de René Magritte, Dalí hi va fer pintar uns trompe-l'oeil de manera que la pintura feta malbé deixés al descobert les suposades esquerdes i els rajols del banc. L'artista repeteix aquest joc òptic en d'altres elements arquitectònics de l'àmbit de la piscina i de l'interior del Castell.
La col·lecció de dibuixos i apunts de Dalí sobre Púbol mostra com va aplicar la seva fantasia als camps de l'interiorisme, la decoració i l'arquitectura. Mentre buscava solucions als problemes de restauració plantejats per la casa, l'artista també s'imaginava tota una sèrie d'espais ideals, mobiliari i elements ornamentals, sovint d'aires onírics o fantàstics. A diferència del banc del jardí, alguns d'aquests dissenys mai es van fer realitat.