L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera fa una crida pública per localitzar els familiars de les 510 persones afusellades pel franquisme entre el 1939 i el 1945 enterrades al cementiri vell de Girona i reclamar l'obertura de les fosses comunes. La presidenta de l'associació, Teresa Mur, ha detallat que han demanat col·laboració als ajuntaments de la demarcació per poder trobar els descendents i unir esforços per aconseguir que es recuperin les restes, s'identifiquin per l'ADN i es tornin les despulles per fer enterraments "dignes" a les víctimes. També han presentat un estudi "inèdit" elaborat per Joan Roura que, creuant dades d'arxiu, fa "un supòsit" sobre la ubicació de les víctimes a les fosses.
Una lluita a contrarellotge per recuperar les despulles de les 510 persones afusellades pel franquisme i enterrades en quatre fosses comunes al cementiri vell de Girona. L'Associació subratlla que han passat 87 anys des de les primeres execucions i molts dels fills de les víctimes ja han mort sense haver pogut recuperar els cossos dels seus familiars i donar-los sepultura als nínxols familiars. "Anem tard, no, anem tardíssim", ha lamentat Teresa Mur.
Per això, l'Associació fa una crida pública per trobar els descendents dels afusellats i aconseguir que s'obrin les fosses. "Som l'última generació amb consciència dels nostres avis i dels nostres pares que varen viure la postguerra. I som els que podem retornar els afusellats a casa", ha afirmat.
Mur ha advertit que el pas del temps juga en contra de les famílies i que, si no s'actua, moltes víctimes poden acabar caient en l'oblit. "Molts fills ja no hi són, han marxat amb la recança de no haver portat les despulles dels seus pares als nínxols familiars per poder-hi reposar plegats", ha explicat. Per a la presidenta de l'entitat, recuperar els cossos no és només una qüestió de memòria històrica, sinó també una manera de tancar un dol que s'ha transmès de generació en generació.
Joan Ventura, membre de l'associació, ha recordat que l'entitat va néixer el 2008, tot i que els primers passos es remunten al 2002, arran de la recerca que va impulsar Eugènia Riera Gurnés sobre l'afusellament del seu avi, Eugeni Gurnés, que va ser alcalde de Llagostera. Ara, l'entitat ha intensificat els esforços per localitzar els familiars dels 510 represaliats que consten als registres del cementiri de Girona.
Per fer-ho, Mur ha elaborat una relació de les víctimes a partir de la documentació de l'Arxiu Municipal de Girona, que recull els noms i cognoms dels afusellats, el lloc de naixement i de residència, l'edat, l'ofici i les referències dels sumaris i expedients penitenciaris. Amb aquesta informació, l'Associació s'ha adreçat als ajuntaments dels municipis d'origen o de residència dels represaliats per demanar-los ajuda a l'hora de trobar-ne els descendents.
Segons la informació de l'entitat, les víctimes procedien d'uns 150 municipis de la demarcació. Fins ara, han aconseguit contactar amb 78 familiars, alguns dels quals estan interessats a recuperar les despulles, tot i que la recerca continua oberta. "És un procés complicat i dolorós", ha reconegut Mur.
L'objectiu de l'associació és disposar d'una relació de familiars per sumar forces a l'hora d'exigir l'obertura de la fossa i ajudar-los a fer les proves genètiques necessàries per identificar les restes. Mur ha explicat que també els assessoren per inscriure's al cens de persones desaparegudes de la Generalitat i tramitar les mostres d'ADN, especialment en el cas de persones grans que tenen dificultats per fer les gestions telemàtiques.
Quatre fosses i un estudi "inèdit"
Paral·lelament a la recerca de familiars, l'Associació ha presentat un estudi elaborat per Joan Roura que intenta reconstruir la distribució dels enterraments a les quatre fosses comunes del cementiri vell de Girona. El treball "inèdit" combina la informació dels arxius municipal i diocesà amb testimonis de familiars que havien pogut identificar el lloc on es van enterrar els seus avantpassats. Roura ha insistit que la reconstrucció és una hipòtesi i que no permet assegurar on es troba cada víctima.
Els diagrames reprodueixen a escala les quatre fosses, identificades amb les lletres A, B, C i D, situades a banda i banda del passeig central del cementiri. Segons ha explicat Roura, cadascuna tindria entre 30 i 32 metres de llargada i entre 2 i 2,5 metres d'amplada. L'estudi parteix de la hipòtesi que els cossos es van enterrar en tres nivells superposats i reconstrueix cronològicament com es podrien haver anat ocupant els diferents espais.
A partir d'aquest càlcul i de la documentació disponible, Roura considera que ha pogut situar de manera aproximada una part important de les víctimes. El treball també incorpora els testimonis de famílies que, durant dècades, han anat a portar flors al lloc on creien que reposaven els seus parents. Roura ha recordat que, després dels afusellaments, alguns familiars anaven al cementiri i preguntaven als enterramorts on havien sepultat els seus éssers estimats. Aquella informació es va transmetre a les generacions següents i ara ha servit per orientar la reconstrucció.
Roura, que té l'avi enterrat en una de les fosses, ha explicat que aquestes referències familiars, creuades amb les dates dels afusellaments, permeten reconstruir la seqüència dels enterraments. L'estudi l'han lliurat a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat perquè el tingui en els treballs tècnics.
Fins a 69 afusellats en un sol dia
La documentació recollida per l'Associació també permet resseguir l'abast de la repressió franquista a les comarques gironines. Les primeres execucions que consten a la relació són del 8 de març del 1939, abans que acabés oficialment la Guerra Civil. Entre aquell dia i el 28 de març, van afusellar 36 persones.
Els afusellaments es van intensificar durant els mesos següents. Segons les dades exposades per l'entitat, el 25 d'abril del 1939 van executar 28 persones; els dies 11 i 12 de maig, 40 cadascun, i el 28 de juliol van arribar a assassinar 69 víctimes en un sol dia.
L'Associació calcula que les dues primeres fosses es van omplir entre finals del 1939 i principis del 1940 i que, a partir d'aleshores, els enterraments van continuar a les altres dues. Roura ha advertit, però, que aquesta cronologia és aproximada i que encara no es pot determinar amb exactitud quan es va deixar d'utilitzar cadascun dels espais. L'última execució documentada va ser el 19 de gener del 1945, pocs mesos abans de la mort del dictador.
A l'espera d'un estudi
L'obertura de les fosses, però, encara no té data. Teresa Mur ha explicat que la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat ha encarregat un estudi tècnic de viabilitat a l'arqueòleg forense René Pacheco per analitzar sobre el terreny les possibilitats d'intervenir al cementiri.
Mur ha explicat que, de moment, no han obtingut cap compromís concret d'obertura i que la Generalitat els ha traslladat que espera les conclusions de l'estudi tècnic abans de prendre decisions. La presidenta ha reconegut que una intervenció d'aquestes característiques és complexa, però defensa que hi ha prou informació per justificar-la.
Més enllà dels estudis i dels tràmits administratius, Mur ha insistit que la principal preocupació de l'Associació és el temps que continua passant. Per això, ha fet una crida als descendents que encara no han estat localitzats perquè es posin en contacte amb l'entitat a través del correu memoriahistoricallagostera@gmail.com, tant si volen iniciar els tràmits de l'ADN com si, de moment, només volen rebre informació sobre el procés.
