L’aeroport de Girona està molt ben valorat pels turistes que hi arriben, però, en canvi, no ho estan tant les connexions que hi ha per arribar-hi o sortir-ne. Així ho constata l’estudi elaborat per la Universitat de Girona, per encàrrec de la Taula Gironina de Turisme i finançat per la Diputació de Girona. L’estudi ha enquestat 1.131 persones entre el 28 de juliol al 30 d’agost del 2025. Es tracta de la continuació del que ja es va fer l’any 2022 i serveix per comparar dades.
La meitat dels enquestats “bufava” quan se’ls preguntava com havien arribat -o sortit- de la terminal de Vilobí d’Onyar per fer la seva estada a comarques gironines o bé a Barcelona. Garriga ha explicat que dels que es dirigien a Barcelona, un 30% havia hagut de combinar bus i tren, un 20 ho havia hagut de fer en bus, un altre 20% en taxi, un 19% en cotxe privat i un 10% més combinant bus i taxi. Dels que es dirigien a Lloret de Mar, per exemple, un 39% hi havia fet en taxi; un 32% en bus; un 15% en cotxe i un 12% combinant bus i taxi. En conjunt, però, un 41% dels turistes s’han hagut de desplaçar en cotxe i un 25,2% en taxi.
La principal investigadora de l’estudi remarca que en la majoria dels casos es tracta de solucions “complicades” i que els enquestats ho veuen com una dificultat afegida. La situació s’ha posat a debat a la taula que s’ha celebrat després de la presentació de l’estudi, on el sector turístic ha reivindicat un pla de mobilitat adequat a les necessitats del territori i mesures urgents per fer front a una temporada que es preveu molt bona per la conjuntura geopolítica.
El president de la Federació Catalana de Càmpings, Miquel Gotanegra, ha dit que calia actuar ja, també amb la mirada posada en la Ryder Cup del 2031. “Que preguntin als turistes com han d’arribar a Cadaqués des de l’aeroport”, ha dit.
A aquesta reivindicació s’hi ha unit el president de la Taula Gironina de Turisme, Jaume Dulsat, que ha afirmat que cal treballar en “la intermodalitat i, per tant, com es desplacen i com han de poder utilitzar menys el transport privat i més el transport públic”. “Més del 80% de les persones que arriben a l’aeroport es queden a les comarques gironines”, ha afegit.
A l’acte també hi ha participat la directora general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Susi López, que ha admès que cal treballar en aquesta problemàtica, però ha demanat la col·laboració del territori per fixar les prioritats.
El Baix i l’Alt Empordà, els que millor evolucionen
Aquesta no és l’única conclusió de l’estudi. Segons les dades analitzades, els indicadors apunten a una consolidació del model turístic i del perfil de visitant que arriba a l’aeroport.
Per comarques, les del Baix i de l’Alt Empordà són les que presenten una evolució més positiva. A més, els visitants de la tardor-hivern són els que tenen més poder adquisitiu. Aquí Garriga ha interpel·lat al sector turístic alertant que aquest visitant estaria disposat a pagar i gastar més just quan els preus són més baixos.
Per contra, ha avisat d’un canvi de tendència per la disminució de la despesa en un 14% respecte de les dades analitzades el 2022. Tot i això, l’estada mitjana s’ha mantingut. “Hi ha una correlació, també, perquè els que s’estan menys dies de vacances gasten més”, ha precisat. En concret, els visitants sense paquet turístic han gastat una mitjana de 114,02 euros per persona i dia, 49,59 dels quals en allotjament. Aquells que han viatjat amb paquets turístics, han fet una despesa de 147,81 euros al dia. Pel que fa als ingressos mitjans, se situen en uns 2.220 euros mensuals.
D’altra banda, l’estudi també constata que els turistes valoren molt positivament l’entorn i el paisatge de la demarcació i destaca que les noves rutes de l’aeroport han estat “un encert”. En aquest sentit, Garriga creu que caldria reforçar-ho amb rutes als països nòrdics.
El cas de Lloret de Mar
Garriga també ha parlat del cas de Lloret de Mar. L’estudi constata el que ja indicava el de fa tres anys: “la imatge és més negativa de la que diuen les dades econòmiques”. “Els ingressos de turisme han augmentat bàsicament pel turista irlandès. Per tant, aquí calen accions estratègiques”, ha insistit.
