A Pals (Baix Empordà), una empresa privada està tramitant un macroprojecte per construir-hi una central fotovoltaica. La intenció és col·locar 6.800 panells fotovoltaics d'estructura fixa i dotze inversors en un terreny agrícola de 4,87 hectàrees de superfície.
Aquesta instal·lació està projectada al paratge del Bosc Quinsa, uns terrenys en sòl no urbanitzable que els ecologistes alerten que són "d'especial protecció agrícola amb valor d'alta producció agrària i dins una zona amb Denominació d'Origen (DO)".
Amb tres rieres que l'envolten i de terreny inundable, la plataforma ecologista Salvem la Platja de Pals denuncia que la construcció de la central fotovoltaica "provocaria un greu impacte paisatgístic i ambiental" sobre els camps en què està projectada.
A més, els ecologistes critiquen que Acció Climàtica posés el projecte a exposició pública "quinze dies a l'agost, en ple període de vacances". Un fet que, consideren, "ha dificultat la participació ciutadana i de les entitats per presentar al·legacions".
Cooperatives energètiques
Des de la plataforma ecologista alerten, a més, que "no és només un problema ambiental, sinó també social". En aquesta línia, defensen que aquest projecte no s'hauria de tirar endavant perquè, "a banda de malmetre l'entorn, servirà per enriquir una empresa privada que serà l'única que se'n beneficiarà".
Un model que dista del que estan convençuts que cal implementar: "Creiem que el model a seguir ha de ser un model de transformació social, en el qual s'aprofiti per fer cooperatives de consum perquè els consumidors puguin obtenir electricitat de forma molt més econòmica".
Amb aquest horitzó, critiquen que l'Ajuntament no hagi fet cap inversió en aquest sentit i reclamen que "s'aprofitin els edificis públics, com el polivalent o el casal dels jubilats que tenen teulades molt grans, per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques".
El portaveu de Salvem la Platja de Pals i de la Comissió d'energies Renovables de SOS Costa Brava, Pau Bosch, critica que "a Pals, no s'ha fet cap inversió en aquest sentit" i insisteix a dir que cal que la localitat "faci una aposta pel futur i comenci a generar energia perquè els habitants se'n beneficiïn, en comptes de malmetre camps perquè una empresa en faci negoci".
La previsió per aquest macroprojecte, segons assegura Salvem la Platja de Pals, és que la companyia llogui els camps per poder produir una gran quantitat d'energia que es traslladarà a través de la xarxa per la instal·lació que passa just pel costat d'aquest terreny.
Un paradigma que, tal com destaca Bosch, recorda al que es presenta a la pel·lícula d'Alcarràs i al que ja han de fer front molts altres municipis catalans.
Modificar el POUM per protegir els terrenys agrícoles
Per prevenir-ho, el portaveu de Salvem la Platja de Pals assegura que cal fer una modificació puntual al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per regular la instal·lació de sistemes de producció d'energies renovables en sòl no urbanitzable: "Estan aprofitant que encara no hi ha cap regulació al municipi per omplir de plaques un terreny agrícola".
De fet, segons un estudi del doctor Sergi Saladié de la Universitat Rovira i Virgilia fet a partir de dades del departament d'Acció Climàtica, ja hi ha una cinquantena de municipis que han fet aquestes modificacions del POUM per protegir els seus camps.
Bosch lamenta que aquest sigui un problema de país i critica que "la Generalitat està demorant el Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) -que és el que ho regularà de forma homogènia a tots els municipis catalans-" i que això permeti que "les empreses s'aprofitin de situacions com la de Pals".
Per tot això, des de Salvem la Platja de Pals proposen -en cas que no es pugui aturar el projecte- canviar la ubicació actual que es planteja per un terreny que hi ha al davant. Es tracta d'un sòl industrial en què hi ha una pedrera i que els ecologistes defensen que és "un solar que es podria aprofitar per posar-hi la central fotovoltaica perquè ja està alterat i fa vint anys que està abandonat".
"Estem convençuts que cal implementar models de producció d'energies renovables, però que el millor model per fer-ho és el de cooperativa i utilitzant primer les teulades, els sòls urbans i alterats abans que els agrícoles, que cal protegir", conclou Bosch.