L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha reconegut que el projecte tot just arrenca ara però que aquest estudi ha d'esdevenir "el full de ruta" per anar desenvolupant aquesta idea d'acostar els ciutadans als rius. Puigdemont ha comparat l'impacte que pot tenir aquest projecte amb la recuperació, en el seu dia, del Barri Vell. "Hem de fer el mateix treball que es va fer fa 30 anys quan es va repensar l'actiu del Barri Vell i es va anar, mica en mica, recuperant", ha declarat.
Segons Puigdemont, la ciutat viu "en paral·lel i amb un punt d'indiferència" la relació amb els rius. "Els rius són els orígens de moltes ciutats, també de Girona, i no té sentit que hi vivim d'esquenes", ha reflexionat. Per això, el consistori vol ara impulsar un pla especial dels rius per tal de poder transformar l'entorn del Ter, l'Onyar, el Galligants, el Güell i la séquia Monar, retornar l'activitat a les seves lleres i aprofitar-ne el potencial.
L'alcalde ha explicat que el projecte està a les beceroles i que ara caldrà fer-ne un "debat de ciutat", obrir un concurs per rebre les diferents propostes urbanístiques, elaborar els projectes i trobar el finançament per fer-los. Per això, Puigdemont no s'ha aventurat ni a posar-hi calendari ni pressupost. Ara bé, sí ha avançat que les actuacions prioritàries s'haurien de centrar en la zona del Ter que passa per la Devesa -i així aprofitar que ara s'està redactant el pla especial del parc per lligar les actuacions d'un i altre pla- i la zona de l'Onyar, des de la font del Rei fins a plaça Catalunya.
Les propostes de l'estudi
L'arquitecta Olga Felip ha estat l'encarregada de presentar l'estudi que han elaborat des del seu despatx i que ha de servir d'inspiració al consistori. El projecte, a banda de proposar actuacions concretes, també fa tot un recorregut històric pel què han significat els rius a la ciutat i recupera quins havien estat els nuclis més importants de vida a tocar del riu.
Pel que fa a les actuacions, el projecte preveu canviar completament la fesomia d'algunes parts de la ciutat. Per exemple, a la zona del parc de les Ribes del Ter proposa la creació de piscines naturals (serien d'aigua neta, no del riu) per recuperar l'antiga costum de banyar-se als rius. També planteja una actuació agosarada a l'altra banda de riu, a tocar de la Devesa, on proposa eliminar el talús que actualment dificulta la connexió entre el parc i la llera del Ter (que va des de l'Auditori fins al pont de la Barca) i, així, permetre arranjar tota aquesta zona i fer-la permeable.
Altres propostes d'aquesta pla es fixen impulsar un "parc de meandres" a la llera de l'Onyar, des de la font del Rei fins a plaça Catalunya. Actualment, en aquesta zona el riu discorre per un paviment de formigó i a les seves vores es deixa creixa la vegetació sense cap altre tractament. Per això, proposen desviar el curs del riu -que en aquest punt porta poc cabal- per crear algunes entrades i sortides i plantar vegetació autòctona a les lleres per fer més agradable el passeig al costat del riu. "D'aquesta manera podríem renaturalitzar el riu i integrar des de Vila-roja fins a la zona de Sant Pere", ha mantingut Felip, que sosté que fins ara la ciutat "ha viscut d'esquenes als rius".
Per a l'equip d'arquitectes també caldria desplaçar la plataforma que actualment sosté la plaça Catalunya més al sud de la ciutat i situar-la com a node de connexió entre la zona del Mercat del Lleó, el carrer Joan Maragall i els Jardins de la Infància, amb la idea d'esponjar el Barri Vell i connectar-lo millor amb l'Eixample.
Altres actuacions es plantegen a la zona d'entrada de Girona, on el riu Ter i l'Onyar conflueixen. En aquest punt, actualment, ara hi ha l'aparcament de la Copa i l'equip redactor entén que és un espai que s'hauria d'aprofitar perquè, enlloc d'aparcar-hi cotxes, des d'allà néixer un gran passeig lineal que discorri per sobre del riu i permeti arribar, sense obstacles, fins a plaça Independència, passant pel passeig Canalejas.
El projecte també preveu donar un tractament "de parc natural" a la zona de l'Illa del Ter, situant-hi passeres de fusta per sobre del riu i plafons informatius sobre la flora i la fauna. En aquest indret, Felip hi veu un "gran potencial" pedagògic per poder-hi dur escoles perquè coneguin l'entorn natural "privilegiat".
L'alcalde, Carles Puigdemont, ha remarcat que es tracta de propostes que els han de servir com a "full de ruta" però que es convocarà un concurs perquè es puguin aportar altres idees.
Visualitza totes les imatges virtuals del projecte.
