L'Ajuntament de Banyoles (Pla de l'Estany) enfila la recta final del nou Museu d'Arqueologia Comarcal. A la tardor del 2021 es va buidar l'equipament per retirar tot el material expositiu i guardar-lo mentre durin les obres de reforma i ampliació. Ara, aquest diumenge l'equipament tancarà les portes al públic i acabarà d'enllestir tots els passos que toquen perquè a partir del febrer comencin les obres.
Fins diumenge els visitants podran veure l'exposició 'Res a veure'. En ella, l'artista banyolina Irene Visa ha volgut fer un homenatge a l'equipament que hi havia amb les persones i peces que formen part del museu.
A partir de la setmana vinent els treballadors retiraran tots els mobles i material que hi queda per tal que les obres arrenquin a mitjans del mes que ve. La reforma del museu està previst que s'acabi a principis del 2023 i després caldrà museïtzar tot l'espai. Per això el consistori calcula que l'equipament podria reobrir al públic durant el segon semestre del 2023.
El projecte, elaborat per l'equip Birulés, Cabré i Romans Arquitectes, projecta un nou edifici adjacent als que hi ha ara en el museu. En el soterrani d'aquesta construcció de nova planta hi haurà els magatzems de l'equipament. L'edifici també oferirà un espai per als serveis educatius del museu i comptarà amb una nova museografia.
El cost previst per aquest projecte és 1,71 milions d'euros (MEUR). La Generalitat aportarà 750.000 euros a l'obra i la museografia i 200.000 més per a la reforma de l'edifici històric. Per la seva banda, la Diputació de Girona dona 500.000 euros més.
Amb aquesta reforma, l'Ajuntament de Banyoles tancarà el projecte de museografia per aquest equipament que va començar el 2009. L'objectiu era crear un espai idoni per a les col·leccions arqueològiques i paleontològiques que s'hi exposen. De fet, aquest museu és un referent per a molts investigadors per la importància de la col·lecció.
Entre els seus fons hi ha la major col·lecció europea de cranis de felins de dents de Sabre, restes del gènere homo i del primer homo sapiens coneguts a Catalunya (cronologies de 200.000 i 20.000 anys respectivament) o l'arc de fusta neolític més antic d'Europa (7.000 anys).
