La petició d'indemnització de la família del nen de 10 anys que va morir ofegat a les hortes de Santa Eugènia de Girona el juny del 2017 ha arribat a judici. El Jutjat Contenciós 3 ha celebrat aquest dijous la vista per on han passat diversos pèrits i un testimoni.
Durant la sessió, els pèrits proposats per la família i el testimoni han defensat que el dia que el menor va morir l'espai no estava correctament senyalitzat, no hi estava prohibit expressament el bany i, fins i tot, convidava a entrar-hi. "Era una trampa mortal", ha dit un d'ells. A més, han aportat un informe avalat davant notari que demostraria que després de l'accident es van reforçar les mesures de seguretat.
El pèrit aportat per l'Ajuntament, en canvi, ha defensat que l'espai correctament senyalitzat, tot i que ha admès que va fer l'informe un any després dels fets.
La prova pericial s'ha desplaçat al punt on va tenir lloc el tràgic succés a petició de la jutgessa, que volia veure 'in situ' l'espai. La família en fa responsable patrimonial l'Ajuntament i li reclama 340.000 euros.
Pel judici que s'ha celebrat aquest dijous al Contenciós 3 de Girona hi ha passat tres pèrits –dos proposats per la família del menor i un per l'Ajuntament- i un testimoni que es trobava a la zona el dia dels fets.
El testimoni, que ha estat el primer a declarar, ha manifestat que no va presenciar l'accident però ha defensat que la zona no estava suficientment senyalitzada i que, de fet, era habitual veure-hi gent banyant-s'hi. També ha explicat que sovint hi apareixien animals morts que no n'havien pogut sortir i que, per això, no hi deixava acostar massa els seus gossos, amb qui hi passeja diàriament. "Amb gent dels horts ho havíem parlat moltes vegades que un dia hi hauria una desgràcia", ha afirmat.
A més, ha detallat que tot i que hi havia una tanca perimetral, hi havia zones on l'accés era molt senzill i que després de la mort del menor, es va reforçar el tancat i la senyalització.
La jutgessa ha fet comparèixer els tres pèrits junts i els ha emplaçat a fer un acarament per debatre sobre les conclusions dels seus informes. El pèrit aportat per l'Ajuntament ha admès que va elaborar l'informe un any després dels fets però s'ha refermat en la seva posició, malgrat la insistència de la jutgessa. "No he vist cap variació des del dia de l'accident, un any després estava quasi idèntic", ha assegurat.
En aquest sentit, ha insistit que l'espai està inclòs a la Xarxa Natura 2000, que "fixa" com han de ser aquestes zones, i que l'única part transitable del recorregut és el camí verd, que està delimitat per unes tanques de fusta.
Els altres dos pèrits, un d'ells expert en seguretat d'aquest tipus d'espais i l'altre en la construcció de basses, han discrepat i s'han viscut diversos moments de tensió. Tots dos han assegurat que l'espai no estava correctament senyalitzat i que, de fet, les tanques perimetrals que hi havia a la zona eren "discontinues", facilitant-hi el pas.
També han coincidit a dir que la bassa artificial podia tenir una aparença de natural a ulls d'un nen i que era una "trampa mortal" perquè la lona de la qual està recobert el fons és llisa i impedeix sortir-ne. La profunditat, d'uns tres metres, a més, va fer "impossible" que el menor pogués sortir-ne.
El perit especialitzat en el disseny de basses ha assegurat que l'espai estava mal dissenyat. No només perquè no comptava amb mesures correctores que en facilitessin la sortida en cas de caiguda o accident com ara escales, sinó també per la profunditat que té. "És com si en una zona urbana poses un pou de tres metres sense tanques", ha dit.
A més, tots dos han recordat que quan va passar l'accident a la zona hi havia uns bancs –que ja no hi són- que donaven a entendre que es tractava d'un espai d'esbarjo i que en el punt on es va trobar la roba del menor hi havia una espècie de "platja". En aquest sentit i a preguntes de la jutgessa, un d'ells ha admès que l'accident podria haver passat igual amb les mesures que es van aplicar després –amb tanques de filferro- però que era més "difícil" perquè el menor hauria vist clarament que estava entrant en una zona prohibida i hauria hagut de fer un esforç per accedir-hi.
Davant les discrepàncies, la jutgessa ha decidit traslladar la prova pericial a la zona on va tenir lloc el tràgic succés a petició de la jutgessa, que volia veure 'in situ' l'espai.
"Les administracions han de prendre consciència"
L'advocada de la família, del bufet Vosseler Advocats, Mònica Santiago, ha insistit que el dia que va morir el nen no estava senyalitzada la prohibició d'accés i que esperen que el cas serveixi perquè les administracions públiques "prenguin consciencia de la responsabilitat que tenen a l'hora de construir instal•lacions que pretenen que siguin d'oci i d'esbarjo".