Rafael Vallbona és escriptor, periodista i professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna, i autor de prop de seixanta libres de diferents gèneres entre ells novel·les, poemaris, no-ficció i llibres de viatges. Guanyador de múltiples premis amb les seves obres, en aquesta ocasió La casa de la frontera ha guanyat el Premi BBVA Sant Joan d'aquest any.
La casa de la frontera es un immoble que es troba al límit pirinenc entre España i França, concretament està situat al barri de la duana de Puigcerdà, just al mig de la ratlla amb França. L'any 1892 dos ceretans decideixen comprar-la i obrir un hostal on s’instal·laran. Es tracta de la família Grau.
A través de cinc generacions viurem la historia del segle XX a la Cerdanya. Diferents veus configuren el relat. Ens trobem davant d'una historia que es mou entre la ficció i la realitat. El propi autor la introdueix narrant com la va descobrir. Un dia passejant per la Cerdanya amb bicicleta va precisar d'una reparació i va parar a esports Iris, una tenda d’esquís i bicicletes, situada al costat de la frontera. Allà coneix en Miquel i en Josep, la cinquena generació de la família Grau i un comentari desencadenarà la seva curiositat. La segona veu la protagonitza la Carme Grau, quarta generació i mare d'en Miquel, el dia que decideix jubilar-se i tancar queviures Iris definitivament, ja que els seus fills ja no continuaran amb el negoci que van fundar els besavis. Estirant d'aquests dos fils l'autor ens narra la historia de la família Grau des dels seus inicis, amb el matrimoni d'en Miquel Grau i la Rita Caba, quan decideixen comprar Cals Rosaires l'any 1882.
"La Rita Caba i en Miquel Grau es van conèixer i van fer la seva vida lluny de casa, com tants altres joves, però finalment hi tornaven per quedar-s'hi per sempre més. I així hauria de poder ser en tots els casos. Tothom tenia dret a marxar del seu lloc, aprendre, créixer i conèixer, però havia d'arribar un dia en què, de tot allò que la vida t'havia donat, en retornessis una mica a la terra que t'havia vist néixer i sense la qual mai no hauries viscut i crescut".
Avancem a través del relat a través de capítols numerats dividits en quatre parts. Des de la Setmana Tràgica i la fallida República catalana, passant per la guerra civil i la dictadura franquista, per acabar amb el restabliment de la democràcia i la construcció del túnel del Cadí que va comportar l'obertura i la gran transformació de la Cerdanya. Durant tot aquets anys la família Grau intenta sobreviure sense posicionar-se, servint a clients de tots els bàndols i sent espectadors darrera de la barra de la vida de la frontera, l’intercanvi entre països i la gent que intenta buscar oportunitats en les penúries. Rafael Vallbona utilitza una prosa elegant i fluïda, que manté un ritme tranquil però sense pausa. El lector és espectador privilegiat de com la tradició dels Grau es manté tot i la modernització dels costums, transmetent de pares a fills la història.
"...la casa de la frontera ha estat un teatre de l'existència humana, i els qui l'han habitada n'han estat privilegiats tramoistes".
Tants son els personatges i escenaris coneguts, Sebastià Bosom, Ramon Cosp, el Terminus, electrodomèstics Reguant.., i tants d'altres que han convertit la lectura en una delícia cada cop que apareixien en el relat i un record aflorava a la memòria.
En definitiva, La casa de la frontera es una novel·la històrica que es mou entre el present i el passat amb soltesa, barrejant ficció i realitat. Una novel·la coral que reflexa la historia d'una comarca, d'una terra i d'una família durant cent trenta anys.
