'Atómica', des de Berlín amb amor

S’havien creat forces expectatives amb l’arribada a les cartelleres del nou film de Charlize Theron, Atómica, una història d’espies de trama suposadament molt clàssica, ambientada durant els dies previs a la caiguda del mur de Berlín, i amb una agent de l’MI6 com a protagonista absoluta, Lorraine Broughton, una mena de versió femenina de l’arxiconegut James Bond. La veritat és que aquesta adaptació fílmica de la novel·la gràfica The coldest city, d’Antony Johnston, dona el que el seu contundent tràiler promet, una correlació bastant difícil de trobar avui dia, i que aquí es tradueix en acció i lluites magníficament ben facturades, un eficient jukebox dels 80, una realització amb nervi i personalitat, l’actualització definitiva de l’antiheroïna d’acció, i una fotografia encisadora que oscil·la entre els primers plans i clarobscurs del cinema negre i les explosions coloristes del neó dels vuitanta. No per casualitat, el seu director és David Leitch, un dels responsables de la saga John Wick, l’última sensació del gènere.

Tot i ser una fórmula destinada a l’èxit, el film necessita quasi una hora per acabar d’arrencar, degut, fonamentalment, a dos obstacles innegables: la trama i el muntatge. Si al guió extremadament senzill i molestament previsible se li suma una edició amb un sentit del ritme massa irregular, sobretot durant la primera part del metratge, això acaba passant soporífera factura a l’exposició del quid: la recerca d’una llista amb les identitats de tots els espies del món i, de retruc, el desemmascarament d’un llegendari agent doble. Tot plegat una autèntica llàstima perquè quan l’acció pren el control de la segona part, el film excel·leix l’entreteniment fent-nos testimonis, fins i tot, d’un pla-seqüència èpic de quasi deu minuts amb intercanvi de trets, lluites cos a cos i persecucions automobilístiques impossibles, tot en un, que el bon amant del gènere aplaudirà fins a sagnar. Només aquesta escena, per molt trucada que sembli, ja justifica el preu de l’entrada.

Menció a banda mereix Charlize Theron, una actriu que està trobant en el cinema d’acció la complicitat que, tot i l’èxit de l’Òscar, mai ha tingut amb el gran públic. Amb el reboot de Mad Max primer i amb aquesta Atómica ara, sembla que busqui papers freds, viscerals, pansexuals i extremadament físics per acabar de seduir-nos i demostrar-nos que és, en efecte, una actriu total. I la veritat és que, almenys per ara, ho està aconseguint. Chapéu!