- Rodanxona. Més aviat alta. Però l'adjectiu apropiat seria apersonada. Ronda els quaranta i escaig. Pits exuberants encabits en un vestit llarg ajustat, d'aquells que no deixen respirar el ventre, impossible per a digestions complicades. Cal dir que queda deslluït per una pell fina i nòrdica, àrida i resseca, que compta amb una paleta de tonalitats que van del blanc polar de darrera les orelles fins al vermell de carn rostida de l'escot. La dona entra al bar, s'asseu a la taula i demana dos cubates. Un per a ella; l'altre, pel noi negre amb un cos es-cul-tu-ral que l'acompanya.
Un quart d'hora més tard, arriba una altra parella digna d'atenció. Una rossa amb cames infinites que s'acaben on comença una minifaldilla. Escardalenca, cabell mitja melena, frega els cinquanta i conserva un tipus excel·lent. Va amb una noia negra com el carbó. Podria ser perfectament la seva filla. No sembla que tinguin cap mena de relació amb la parella abans esmentada.
Us podeu imaginar com la resta de clients del bar, tots turistes a la recerca del sol caribeny, especulen en veu baixa i els repassen de reüll i sense miraments. "Quines parelles tan estranyes hi ha aquí darrera, turisme sexual segur, però no mireu ara, que veuran que parlem d'ells. Nooo...Perquè us gireu? Descarats!", xiuxiuegen. "No ens hem d'avergonyir de res: nosaltres som lliures, gosem fer realment allò que volem amb el nostre cos i si fóssim homes no hauríem de donar tantes explicacions", repliquen en silenci les protagonistes de la vesprada. "La llibertat poc té a veure amb una transacció de bitllets. I és que els diners donen llibertat però també condemnen a qui no en té", rumia la gent que els observa i que malda per saber com les dues parelles han arribat fins aquí, si fa temps que es coneixen i, sobretot, on acabaran la nit. I és llavors quan aquests clients, convertits en àvids espectadors, no tenen més remei que deixar volar i volar i volar la imaginació.
Turisme sexual
