Llega de noche és d’aquelles pel·lícules abonades al “més és menys”, sobretot si es deuen al gènere de terror, on l’atmosfera i les pors més atàviques tenen sempre la clau de l’èxit. El film, escrit i dirigit per Trey Edward Shults, ens exposa les vicissituds d’una família refugiada d’una pandèmia mortal a una casa perduda al mig del bosc, i comença fort, amb l’execució d’un dels seus integrants en un pròleg visceral i sobri a parts iguals que per moments ens fa dubtar si realment estem davant una modesta ficció de gènere. La irrupció a la casa d’un nou i inesperat supervivent amb la seva família descobrirà el veritable leitmotiv de la història, una radiografia de les dificultats de la supervivència extrema en temps de crisi centrades en l’obsessió per la seguretat, la protecció i la pèrdua d’humanitat i desconfiança vers l’altre.
En efecte, el film ens remet a obres com The road o The Walking dead, la qual cosa ens confirma, ja d’entrada, que estem davant un exercici d’introspecció existencial sobre la psique humana, un viatge a la bogeria, a la irracionalitat d’allò més racional, tot plegat recolzat en un guió senzill, directe i molt identificable pels amants dels contexts post-apocalíptics. A partir d’aquí, a la direcció de Shults li resulta molt fàcil aconseguir tant un tempo narratiu asfixiant i inquietant com unes interpretacions intenses i contingudes que arraconen amb eficiència a l’espectador en un estat de tensió constant. Es troba a faltar, però, un gir final, una volta més per acabar d’excel·lir en una proposta que semblava que ens volia convidar a fer un descens als inferns i que a dures penes traspassa les portes d’un purgatori que ja hem vist abans. Una autèntica llàstima.
Malgrat tot, el film, que atrapa del primer fins a l’últim pla, és una petita joia d’aquelles que enriqueixen i donen múscul al terror, el gènere més maltractat i amb més prejudicis tot i que capaç de generar dosis ingents de mal rotllo amb tan sols un esclop i una espardenya, i bandera d’un tipus de film amb els que molts vam començar a estimar el cinema ja fa uns quants anys.
