Trump, el president llunàtic, assetjador i malalt mental

La declaració d’ahir de l’exdirector de l’FBI, James Comey, davant el Senat nord-americà ha marcat un abans i un després en la història política de la primera potència mundial. El seu testimoni, celebrat a les deu del matí (CET), va congregar al voltant del televisor a tantes persones com si una final de la Superbowl es tractés. Els bars van quedar plens, les empreses van donar unes hores de festa per seguir la compareixença i altres indrets van celebrar festes amb cacauets, cervesa i crispetes per a mirar-la.

El més greu és la manera en que Comey va explicar la sensació que li van deixar les seves trobades amb Trump. D’una banda ja resulta alarmant que ambdós s’hagin reunit o parlat fins en nou ocasions en sis mesos, mentre que amb Obama van parlar dues vegades en tot el que li restava de mandat.

Trump és ben conegut com un depredador de dones. Les declaracions filtrades durant la campanya del vídeo d’Access Hollywood on explicava que “quan ets famós, pots fer el que vulguis. Fins i tot anar amb una dona i agafar-la del cony”, en són bona mostra. Una de les trobades entre Comey i Trump són un clar exemple d’intimidació i tàctiques d’assetjament. El 27 de gener el president va convidar a sopar a la Casa Blanca a l’aleshores director de l’FBI assegurant-lo que hi hauria més gent a la trobada. A l’hora de la veritat eren els dos sols, a la Green Room, asseguts en una petita taula ovalada menjant pràcticament a tocar l’un de l’altre. En un moment donat Trump li va preguntar si volia “conservar la feina” al capdavant de l’agència d’investigació per seguidament reclamar-li “fidelitat”.

Comey no va saber reaccionar i es va quedar mirant-lo de fit a fit, en un silenci etern. Més tard Trump va repetir la pregunta i el seu interlocutor li va prometre “honestedat”.

De fet, les interaccions entre el president i el cap de l’FBI no són habituals ni recurrents ja que poden posar en dubte (fins i tot en perill) la independència de l’agència. Però Comey no va ser capaç de parar-li els peus al magnat.

Aquesta reacció o forma de “no-actuar” per part de Comey és característica en persones que són objecte d’assetjament. En un moment de la compareixença d’ahir, la veterana senadora Dianne Feinstein li va dir “ets gros, ets fort. Perquè no vas plantar-te i dir President, això està mal fet, no puc parlar d’això amb vostè?”. Comey amb prou feines va respondre “potser si fos més fort, ho hagués fet”.

El problema no és aquest. Comey potser és més fort, però Trump és més poderós. És el president dels Estats Units i portar-li la contrària pot resultar potencialment perillós.

Trump és un mentider, un assetjador, un llunàtic, un conspirador i un malalt mental. Ahir va quedar clar que va intentar obstruir la justícia pel que fa a la investigació sobre les interferències dels russos en les eleccions de 2016 però la posició dominant dels republicans al Congrés i al Senat no permetrà que es tiri endavant amb un procés de impeachment (una moció de censura a l’americana).

D’altra banda, a més de la clara divisió del país, els ciutadans s’han acostumat als escàndols de Trump i veuen el dia a dia de la Casa Blanca com si fos el més normal del món. Si tot això li expliquessin a un home que avui despertés d’un coma de sis mesos agafaria, aterrat, el primer avió per abandonar el país sense mirar enrere.