Els turistes i Girona

No m’agrada gens contraposar la ciutat, i la seva vida quotidiana, al seu èxit turístic; per a mi són dues realitats necessàries, complementàries, que es poden reforçar mútuament amb la seva interacció i de cap manera incompatibles.

Girona és una ciutat turística perquè té patrimoni històric, artístic i natural per ensenyar, perquè té vida cultural de gran calat, perquè és una ciutat cohesionada (mireu-ne d’altres, si no !), de mides humanes, equilibrada i proporcionada, bella i amable, eficient, optimista, dinàmica i mediterrània.

Però Girona és també una ciutat per viure-hi i treballar-hi amb el degut i necessari benestar i progrés per a tots, residents, visitants i turistes. Aquest equilibri entre la ciutat i els seus habitants-visitants és el que cal preservar per damunt de tot.

No és cert que Girona estigui ni saturada, ni bloquejada, ni desbordada pel turisme. Tampoc no ho és -al nostre entendre és clar- que el turisme hagi passat de ser font de riquesa i obertura al món, a la causa de tots els mals possibles. Qui ho vol fer creure és que té interès en què sigui així!

El turisme que visita Girona no és un turisme de masses, ni de borratxera, ni de macrofestes desmesurades. Jo diria que s’ha fet molt, i bé, per què Girona atragui un perfil turístic interessat, culte, intergeneracional, fins i tot un turisme professionalitzat (destinació turística esportiva, per posar un exemple).

Que hi pot haver desajustaments puntuals, coses a corregir, estratègies a reorientar... i tot el que vulgueu? És clar que sí, només faltaria! Però no convertim el debat sobre la relació entre els turistes i la ciutat en un blanc o negre, un sí o no, un estàs amb mi o contra mi, perquè farem poc favor a la ciutat, i a tots els que hi vivim i la visiten... i tenen dret a gaudir-ne, com a patrimoni que és de tots!

Ara s’ha posat a debat públic el número de pisos turístics de l’anomenat Barri Vell. Reflexionem-hi, després de recollir dades fiables i de detectar els pros i contres, els beneficis i greuges que poden suposar. No ens precipitem! I, sobretot, no utilitzem el debat per erosionar l’adversari polític, sigui ara o abans al govern i a l’oposició.

Si adoptem aquesta actitud ens en podem penedir, perquè sigui com sigui, la ciutat no pot viure d’esquenes a aquells que hi arriben atrets pel seu encant i per la mateixa crida que els fa la ciutat. Vénen perquè nosaltres els hem cridat, perquè els hem donat notícia d’un actiu que mereix ser contemplat, viscut i gaudit.

Debatem i discutim... que no fa mal a ningú si és fa amb propòsit d’esmena. Però, sobretot, no estigmatitzem, ni repudiem de bell antuvi, un actiu turístic que, si perdem, no tornarem a recuperar en generacions.

I sobretot, mirem la ciutat en la seva totalitat i transversalitat. La visió parcial i focalitzada de qualsevol cosa sempre amaga la veritable imatge i el seu ver caràcter. Girona és prou petita i delicada com per no fer-ne trossos petits per interès d’uns o dels altres. El secret està en conjugar bé el binomi turistes i ciutat, i no en destruir-lo.