Armes de cultura, llibres i roses

Coincideixo plenament amb el President que la Cultura és a Catalunya la més poderosa arma. Ho va dir en el discurs pronunciat amb motiu de la Diada de Sant Jordi i vaig trobar que era un bon titular... i en això el President ja ens hi té acostumats !

Després, fent balanç de la Diada l’endemà, vaig reflexionar-hi i, certament, m’hagués agradat confirmar aquest titular amb els fets concrets, però no va ser ben bé així.

Un altre any, es va demostrar que Sant Jordi és un bon aparador de civisme, catalanitat i germanor... i no és pot negar, certament. Amb tot, tinc els meus dubtes que, d’aquesta celebració se’n pugui deduir que “som un poble culte”, o, si més no, llegit.

El rànquing de llibres més venuts de Sant Jordi l’han encapçalat, una vegada més, els llibres d’autors mediàtics: Xavier Bosch, Pilar Rahola, Jordi Basté, Rafel Nadal, Carles Capdevila, Mònica Usart...

Aquesta mateixa setmana, Pilar Rahola i Josep Cuní escenificaven una bronca monumental perquè el periodista li atribuïa el seu èxit de vendes per la diada precisament a la condició de mediàtica de la periodista i  tertuliana. Ella, molt empipada, li va fer saber que l’havia decebut que un home culte i intel·ligent com ell (sic) li fes aquell comentari tan banal !!! Fins aquí hem arribat !

No sé si Sant Jordi és el paradigma de Catalunya però ja fa temps que no s’aprofita per incentivar ni l’hàbit lector, ni per moure consciències ni elevar la cultura. Sant Jordi camina tot sol al compàs dels ímputs  de la televisió i de l’opinió publicada que, amb una actitud totalment endogàmica i reprovable, estan aprofitant per explotar els seus propis productes en forma de periodistes repentinament convertits a la literatura o a l’escriptura.

I, mentre, el nostre Govern és totalment absent de la Diada, més enllà dels actes institucionals que pertoquen ja per tradició i d’un discurs que, en mans del president-periodista, s’apunta a la festa mediàtica per fer titulars buits de contingut.

Armes de cultura, llibres i roses hauria de voler dir molt més. Pot el conseller de Cultura fer públics els índexs de lectura de Catalunya ?  I de préstec bibliotecari o de venda de llibres anuals?  Ha baixat o ha pujat el número de llibres editats en català?  I l’índex de lectura en edat escolar? I a la universitat?

Aquestes serien les veritables armes de cultura del país. Mentre ens conformem en aplaudir l’èxit de vendes de llibres mediàtics per Sant Jordi i prou, són aquestes armes sense munició.