El primer tràiler de “It”, nova adaptació de la novel·la de Stephen King, acaba de batre rècords de reproduccions a la xarxa. Més enllà de les expectatives que pugui generar la pel·lícula, que ja seran convenientment relativitzades pels entesos de torn, el motiu fonamental de tant interès no és altre que el pallasso Pennywise. La novel·la de King té entre els seus nombrosos mèrits haver-se convertit en un dels textos literaris més terrorífics de tots els temps.
És així gràcies a la seva tèrbola descripció de la infantesa, allò que tenim a sublimar i que l’autor concep com l’essència mateixa de les nostres pors permanents, i també a un relat gens convencional sobre la certesa que, a la vida adulta, els monstres són encara més difícils de derrotar. Però si per alguna cosa s’ha acabat erigint en una obra icònica del gènere és gràcies a Pennywise, pallasso sobrenatural que s’acaba adherint, amb una inquietant facilitat, al nostre subconscient.
Pennywise és, resumint, la imatge de la nostra fragilitat. De la tènue línia que separa els conforts infantils de les amenaces de la quotidianitat. És un mirall trencat de la mal anomenada innocència, condemnada a topar amb els monstres que ens assetgen a cada cantonada. King va aconseguir, només començar la novel·la, provocar-nos un trauma absolutament tangible que ens porta a associar qualsevol clown (i també qualsevol claveguera) a un terror epidèrmic, inevitable. I quan ens creiem dotats per plantar-li cara, són els fills els qui ens el recorden.
Mentre les pors modernes comencen a articular-se a partir de les nostres derives virtuals (Tinder no deixa de ser un pallasso sobrenatural, també), la vigència de Pennywise és la constatació que, en el fons, mai deixem de mirar de reüll, perquè som conscients que sempre estem exposats a la seva macabra influència. Si no ho heu fet, llegiu el llibre: una altra de les seves conseqüències immediates és que mai més mirareu les fotos familiars de la mateixa manera. En una era tan basada en l’exhibicionisme fotogràfic i els simulacres de felicitat, hi ha un passatge en concret que us farà por i somriure en idèntica proporció.
