El fundador

Quan el focus d’atenció en el cinema se centra en l’exhibició de grans i estridents produccions (Logan, Kong: la isla calavera), habitualment, al voltant, s'hi pot entreveure alguna proposta modesta molt més enriquidora i gratificant que treu el cap com bonament pot. Aquest és el cas del film El fundador, una mena de biopic sobre Ray Kroc, el creador de l'arxiconeguda marca de fast food McDonald's. Sí, el creador de la marca, perquè els pares de la idea original van ser els germans Richard i Maurice McDonald; Kroc es va limitar a creure en la idea i a aixecar un imperi de franquiciats que van acabar donant-li el control absolut d’aquesta. Perquè ens entenem: va ‘robar’ la idea.

El film se centra bàsicament en aquest episodi concret, el moment en què Kroc, un venedor d’electrodomèstics fins el moment una mica loser, coneix els germans McDonald, propietaris d’un petit però innovador restaurant de menjar ràpid a San Bernardino, un poblet de Los Ángeles. Amb aquest plantejament inicial és fàcil preveure la funció divulgativa i històrica del xou, tot i que el to amable predominant alimenta la sospita del simple publireportatge. I això que la trama arrenca prou bé, amb un monòleg en primer pla magnífic i hipnòtic de Michael Keaton, sens dubte el millor del film, però l’interès decau paulatinament a mesura que els fets es desencadenen degut, sobretot, a un guió irregular i excessivament lineal, a una edició generosa i gens creativa en el tall, i a una realització clàssica però previsible que culmina -a més- amb les típiques i tòpiques imatges documentals. Les intervencions de la quasi robòtica Laura Dern i del sempre encantador Patrick Wilson són merament testimonials; la de Roland McDonald inexistent.

Malgrat tot, el film de John Lee Hancock (The Blind side) passa prou bé i ajuda a entendre com McDonald’s es va convertir en tot un símbol dels Estats Units i del seu American way of life, un model de negoci que va ser exportat arreu del món a força de pervertir la seva idea original, i que va esdevenir, per tant, en el manual del perfecte emprenedor sense escrúpols. Dues sentències impagables de Kroc, avui encara vigents, retrunyen en la nostra ment un cop coneguda la història: la clau de l'èxit és la persistència, perquè el talent sense esforç i reconeixement no val absolutament res; i McDonald's sona a família, a unió, a Amèrica, motius pels quals tothom es veu obligat a estimar-lo. Persistència, família i patriotisme, les claus del somni americà. Preneu nota.