Un maltractador és una "persona" que creu que té el dret de denigrar-te, humiliar-te i arrencar-te la felicitat només perquè ha tingut un mal dia i no sap cap on expulsar les seves frustracions. També podríem dir que un maltractador no és res més que un nen que ha patit maltractaments al llarg de la seva infància perquè no hi ha hagut cap organisme institucional que ho hagi evitat. Perquè senyors, en aquest país, com en la majoria de països, no hi ha res ni ningú que protegeixi els infants dels maltractaments, sobretot si es tracta de maltractaments psicològics. Perquè, per qui no ho sàpiga, tant afecten els maltractaments psicològics com els físics. De fet, els maltractaments físics sempre van lligats als psicològics. Que un pare menyspreï al seu fill perquè no és com ell voldria, que una mare repeteixi cada dia a la seva filla que és burra i que mai deixarà de ser-ho, que un avi digui a la seva néta que va vestida com una puta, equivaldria a quatre cops de puny i un parell de coces al cap. Però com que no surt sang, sembla que no impressiona tant, oi? Els efectes secundaris no són tan immediats com la violència física, però si esperes uns quants anys, no et deceben.
Frases com: "Si no et portes bé, la mare s'enfadarà i et deixarà sola", "On vas així vestida? Surts a provocar?" o "El teu germà sí que és intel·ligent, no com tu que no fas res bé" no fan res més que fabricar persones adultes destruïdes mentalment.
Però centrem-nos en els maltractaments físics. Ara es porta molt això de la violència masclista. Algú em pot dir què carai és la violència masclista? Un home que pega una dona? I si una dona pega a un home, què és? Violència feminista? I si em mossega un gos? Violència canina? O com va la cosa?
Un maltractador maltracta tot allò que passa per davant seu en el moment que se li creuen els cables, sigui un home, un nen, una dona, un gos o un conill porquí. Això hauria de començar a quedar clar. Queda molt bé parlar de violència masclista quan vols guanyar unes eleccions, però la realitat és que hi ha violència perquè no hi ha ningú que controli el benestar dels infants. Suposo que és millor destinar el pressupost de l'estat a la indústria armamentista (que és violència, però amb bons propòsits: salvar-nos dels dolents) que a protegir quatre nens que fan rebequeries perquè ningú s'ha parat a escoltar-los.
En fi.
