No us enganyeu, la vergonyant derrota d'avui del FC Barcelona contra el PSG és amb tota seguretat el dia més feliç per al barcelonisme. Encara que no ho sembli.
La patètica imatge del Barça d'aquesta nit marca un punt de no retorn per a un Luis Enrique més preocupat de maltractar a la premsa que idear un sistema de joc adient pels jugadors dels que disposa. Tampoc ha fet cap favor la seva il·lògica relació amb alguns membres de la plantilla com Aleix Vidal; marginat, maltractat, ignorat i menyspreat pel tècnic que ha confiat en ell massa tard. El resultadisme ha agafat la porta i ha seguit el camí del bon joc. Cap dels dos sembla que vulguin tornar al can Barça.
La directiva tampoc s'escapa. Després de portar el club als tribunals, estafar al soci amb el nou sistema de Seient Lliure, eliminar Unicef de la samarreta, enfonsar les seccions i deixar escapar joies de la Masia, ha fet el que mai pot fer: deixar-se torejar pels jugadors.
La política de renovacions és la més ridícula que ha viscut mai a la història aquest club. Amb un Messi que cada any i mig gaudeix d'increments salarials i ampliacions de contracte de la mateixa manera que altres membres de la plantilla, que porten tres anys sense demostrar poc més que la seva fantàstica capacitat negociadora per a xuclar els diners a Tresoreria. Capítol a banda són les declaracions creuades deixant en evidència o menystenint als jugadors (amb posterior nota aclaridora o cessament) o l'Acció de Responsabilitat (inclosa dintre els Greatest Hits del tàndem Rosell-Bartomeu).
Avui és un gran dia, comença la caiguda i amb ella, el canvi.
