Què tindran els gossos que atregui tant a les persones? Diuen que tenen sentiments, potser podria ser això. Però això de tenir sentiments, tampoc és cap garantia de res. Mira els actors sinó, tot el dia presumint de tenir més sentiments que la resta dels mortals i en realitat tot aquesta hiperemotivitat no és res més que una excusa per seguir essent uns nens mimats.
En fi, tot això per dir-vos que, l'altre dia, mentre passejava pel passeig marítim, em vaig creuar amb un home que anava acompanyat del seu gos, o potser seria millor dir, amb un gos que anava acompanyat del seu home. La veritat és que encara avui, després de deu dies donant-hi voltes, no he aconseguit saber qui era el gos i qui l'ésser humà.
Els dos anaven vestits iguals: pantalons negres i una camisa blanca amb dos botons descordats per ensenyar una mica de pit. No paraven de riure, així que vaig suposar que tenien una conversa bastant interessant. Per la intensitat dels sentiments, juraria que eren actors o que ho havien sigut en alguna etapa de la seva vida.
Els dos em van repassar de dalt a baix com si fos un entrecot acabat de fer. Així que, en aquell moment, em va ser impossible saber qui dels dos era el gos. M'estic plantejant seriosament comprar-me un gos. Bé, no, millor adoptar-lo, que desgrava culpa. Tinc moltes camisetes i calcetes que ja no em poso, almenys així algú les aprofitaria. I no només això, si un dia estic trista, tindré algú amb qui mocar-me i si estic enfadada tindré algú a qui dir-li “per què m'ho fas això?”.
No entenc com no m'he plantejat tenir un gos abans. Me'n vaig corrents cap a la gossera més propera.
