S’ha posat de moda ressuscitar sèries clàssiques o d’èxit que semblaven no poder tenir cap continuïtat. Aquesta tendència cristal·litza en temporades extra en produccions que havien tingut un final a contracor o bé a través de “revivals” que, en la majoria dels casos, van més dirigits als imperatius de la maleïda nostàlgia que a les necessitats reals de la història. Aquest 2017 tindrem dos retorns ben sonats. El primer que ens arribarà és el de “Prison Break”, aquesta sèrie que misteriosament perdura en l’imaginari col·lectiu malgrat tenir un balanç força pobre (una temporada bona, la primera, sobre quatre) i que ara fan tornar saltant-se totes les lleis de la lògica narrativa. Perquè si per alguna cosa va aconseguir redimir-se aquesta producció de la Fox va ser, precisament, pel final de la quarta temporada, una decisió tan arriscada com sorprenent que ara torpedinen amb una temporada afegida que, vistos els tràilers, serà un simple exercici de mimetisme exclusivament dirigit a incondicionals amb molt temps lliure. Tampoc no sorprèn venint d’uns guionistes que van atrevir-se a ressuscitar un personatge, el de la doctora Tancredi, després de mostrar-lo decapitat.
L’altre gran retorn és el de “Twin Peaks”. Aquest, més engrescador que l’anterior, té una virtut afegida: la creixent sensació que l’espectador s’hi trobarà tot el contrari del que s’espera. b ja no és l’autor que era quan va impulsar la primera temporada de la sèrie (la segona, molt desigual, va ser més fruit dels discutibles capricis de la cadena), perquè ja fa temps que renega de les formes narratives tradicionals i ens ha acostumat a desafiaments audiovisuals que poc o res tenen a veure amb el producte de consum actual. Per tant, és molt probable que la nova “Twin Peaks” sigui una veritable (i necessària) bufetada a les expectatives del públic, que atribueix a la marca uns enigmes que, com va demostrar la pobra Laura Palmer, no tenen una resolució fàcil. Dir d’una altra manera: coneixent Lynch, el seu retorn a la televisió convertirà el final de “Lost” en una demostració de claredat expositiva. Però vaja, als que prefereixin ficcions mastegades i sense grans complicacions sempre els quedarà “Prison Break”.
